Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Arxivar per General
El final dels puros havans al casal!!
Llig al diari Levante que els bancs deixaran de pagar en efectiu la pensió en una setmana i, comence a tremolar…
Ja imagine als iaios intentant trencar la targeta de crèdit en trocets per fer els seus càlculs mensuals o inclús, els imagine fent manifestacions a la porta dels bancs per demanar la seua calderilla.
I és que els bancs, com dibuixa Ortifus a la seua escena de falla de hui (per a molts la vinyeta diaria del mestre Ortifus és una escena de falla), aconsegueixen governar-nos amb una capacitat increible, per fer, fins i tot, que els iaios no toquen l’efectiu.
I parlar de bancs i d’Ortifus no puc deixar de pensar en altra falla mítica a Na Jordana. “Tirant lo banc” al 2014, una crítica directa als bancs, però amb sàtira per cadascun dels bancs que hi havia en aquella muntanya coronada amb el Tirant pegant-li una bona puntada a un banc.
Com ja sabeu, el mestre jugava amb la imatge dels bancs d’asseure’s per criticar als bancs de diners, dels que ens governen la vida i ara, no els donaran en efectiu la pensió.
I sé que vos pregunteu el perquè del títol i el perquè dels puros. Doncs molt fàcil… A la meua falla, (i imagine que a moltes més) encara hi ha gent que paga en efectiu (mare, com s’enteren els bancs) i cada vesprada una colla de fallers majors (sense banda) baixen a jugar la partideta i, de pas, cobren a aquells de l’efectiu.
Imagineu la imatge dels iaios jugant al xamelo, fumant el seu puro, però sense que ningú vaja a pagar en efectiu? Com tot en la vida, l’espècie fallera amb puro, té les hores contades, una extinció asegurada i, sino al temps, que els bancs s’encarregaran.
Un faller, que parla, opina i no té la veu massa fina.
Dues Universitats per a un diploma
Que la federació de falles I+E participe en la presentació oficial d’un diploma universitari d’investigació en la festa de les falles, és tant important com fer-ho a un fòrum d’entitats falleres, com és la mesa de debat de la classificació de falles.
No és intenció de comparar els interlocutors que en ambdues ocasions hem tingut de companys, com ara la Universitat de València o la Politècnica, front la Interagrupació de falles. Però ja vos dic que el registre canvia (i és que a la Universitat no hi havia gintònic, no vos penseu!!).
La federació de falles I+E intenta aportar en tots els fòrum la perspectiva de l’experimentació i innovació com a part inclusiva de la festa i, no com un gueto d’artistes diferents als artistes fallers, com alguns ens volen classificar. Cert que al món universitari, el concepte d’investigació (complement indispensable de la formació acadèmica) està més arrelat i ens permet parlar el mateix llenguatge, cosa que ens consta un poc més al planol faller.
Així, els alumnes del diploma universitari segur que solucionen el problema que la federació de gremis d’artistes fallers ha detectat en la festa o potser no i, esta crisi s’ha de solucionar des del col.lectiu faller junt als artistes (ja ens anirem enterant).
Si per un moment, en el planol faller, es decidira que només pogueren plantar falla els artistes amb certificat de professionalitat, en el planol universitari es quedarien fóra de la possibilitat de crear projectes artístics per a les falles (i moltes de les comissions I+E ens veurien fóra de la classificació).
Per tant, queda demostrada la importància d’estar presents en els dos canals com a part activa, aportant d’una banda la perpectiva “rarita” per als fallers i d’altra, la perpectiva de les comissions de barri, en l’àmbit universitari.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Foto. Hablamos de fallas
Columna llegitada al programa #VolemTraca de la 97.7 Ràdio Levante
Torna la veu fina i fallera…
Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.
Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.
Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.
Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.
La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!
Paco refresca
Paco refresca, és el títol de la columneta de hui i m’ha vingut al cap per les últimes manifestacions ventilades a l’aire com si flames crematòries es feren càrrec dels monuments. No tan sol per l’editorial de Nuestras Fallas a esta emissora, on anuncia el fi de les hostilitats, sinó perquè he sentit al president dir, en l’emissora amiga de Protagonistas Las Fallas; “Canviar és difícil”.
I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.
Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.
Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.
En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.
I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.
Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
1/2 any
Hui és el dia d’Astúries, cada 8 de setembre en honor a la Verge de Covadonga els asturians ho celebrem en actes cívics i religiosos, però desconec si han de portar la bandera per dins o per fora d’alguna catedral. Com anècdota per estes terres es comenta que serà la primera festa amb el partit del foro d’Astúries governant, sense més malicia faig este comentari, eh!
Però hui, m’agrada més parlar de les festes que tindrem d’ací a 6 mesos o de les que passàrem fa els mateixos i, dels actes festius per celebrar-lo; festes per commemorar festes que fan festa.
Va de bò, sí ara celebrem el mig-any de la festa fallera, però de la plantà o de la cremà?, del fet que plantem falles o de la festa que l’envolta i a vegades envolica?.
Moltes entitats socials, (així les denominen per terres asturianes a les associacions que aporten valor a la societat) a la nostra Comunitat proposen festes per celebrar l’inici de la carrera final, pot ser per a motivar als fallers, altres però fan un motiu de festa en si mateix amb els conseqüent trastorns a la societat. Recordeu que fa no res, alguns celebrarem, prenent els carrers, sant joan i el solstici d’estiu.
M’agrada la idea de celebrar amb l’artista faller que en sis mesos llevarem els plàstics als nostres carrers. M’agrada fer una festa per presentar els nostres projectes, però no fer una festa per celebrar que farem festa dins d’un temps.
A per cert, he comprar per estes terres del Nord el diari “La Nueva España” i m’han relagat la medalla de la Verge de Covadonga. Serà per fer pàtria?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Un set de noves falles
Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.
Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.
I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.
Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.
I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:
“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”
Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!
Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Els rodets musicals i sostenibles
La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.
Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!
Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…
Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.
Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.
Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.
Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
El #15m faller
Mentre la Cort d’honor de la Fallera Major va de barriada en barriada acudint a totes les processons de la Mare de Déu, l’assemblea de presidents no podia aparcar a la plaça perquè estava ocupada pels indignats. Pot ser que desallotjar-los per poder aparcar els presidents haguera segut un poquet fort! En tot cas, si hagueren guanyant la Champions!!!
Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.
El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.
Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?
Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.
Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.
I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Gràcies x 1000
M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:
És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.
Gràcies per creure que és possible.
Gràcies per demostrar-ho.
Gràcies per aconseguir-ho.
Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.
Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.
Gràcies per la teua visió de la festa.
Gràcies pel teu poder de seducció festiva.
Gràcies per ser i per estar en la festa.
Rep una forta abraçada.
l’Eduard
– – – – – – – – – –
Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.
Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.
I els joves fallers?
He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;
Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.
Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.
Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.
Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…
Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.
Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.
Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.
I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Na Rita i les faldes
Na Rita Barbera i el seu consistori ja ens té acostumats a fer declaracions en la calor de les cendres falleres, fa dos anys ens va escarotar en les declaracions de l’Ofrena, que després no arribaren més que la proposta que ningú va secundar.
Es veu que estar a prop la campanya a mogut encara més interès del normal per la nostra festa en els cercles polítics; que si la festa millor en cap de setmana, que si les falleres porten la falda no se com, que si… I tot, ara quan la cendra està apagada i els periodistes no tenen res que contar.
Caldrà recordar que l’Assemblea és sobirana i només els presidents reunits, podran determinar el sentit de la festa i, si cap organització política vol fer propostes tindran, a partir del 26 de març, per a fer-les en forma de programa electoral.
De fet, hi han hagut més polítics que mai visitant comissions falleres que han volgut conèixer les impressions de la festa per després fer les seus propostes a la ciutadania, però jo crec que totes deurien respectar l’òrgan de decisió de la festa i no llançar globus als mitjans de comunicació per veure com cau.
De la mateixa manera que el premi La Picota, atorgat pel PSOE, ha quedat molt posicionat al donar-lo a la falla que es proclama fora del sistema, estem parlant d’Arrancapins, les declaracions de membres del partit de govern, del PP ocasionalment, de traslladar la festa al cap de setmana marca la política que voldran plasmar al seu programa electoral.
De tota manera, ja estem en campanya electoral,
on pots prometre sense mirament,
que després no cal complir-lo estrictament,
perquè tot i val per guanyar vots i traure el pectoral.
Ja comencem l’exercici del 2012, però tindrem dos mesos molt intensos, per parlar de falles en hipòtesi, dos mesos d’il·lusions poc complides, però que donen joc per als guionistes.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
a Raga li agradava el xocolate?
Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.
Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.
Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.
Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.
I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.
I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.
Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm
la “sinde” fallera
Immersos de ple en una setmana mogudeta, on els monumentalistes ens retirem de la palestra per deixar pas a l’exaltació de les nostres representants, Àlex de la Iglesia anuncia que dimitix de l’Acadèmia…
Per més que intente centrar-me en les cortines que lliurà el Palau de la Música per l’exaltació de la nostra Fallera Major, la premsa de Madrid no para de distraure’ns en els amagatalls de la llei sinde, amb la xarxa social twitter al cap davant.
Les nostres Falleres Majors seran proclamades màximes representants de la festa màxima del cap i casal, en dos mantenidors de luxe, i entrestant, els dos partits majoritaris pacten l’acord que podrà tancar pàgines web si hi han enllaços a continguts protegits.
Jo que volia narrar hui la quantitat de cistelles de flors que arribaran al Palau en homenatge del món a les nostres regines, i en toca contar que pot ser, en esta llei podran tancar-se les webs que parlen del projecte Encés, per exemple, ja que és una exposició d’art i cal protegir la seua propietat intel·lectual.
Realment i, segons interpretem al llegir el mundo.es, dilluns després de l’exaltació, si estiguera aprovada la llei que han pactat, caldrà anar en compte per descarregar les fotos de les Falleres Majors o per descarregar-nos el discurs del mantenidor que, pot ser, un frikifaller haja pujat al youtube.
Com sempre hem pensat que les falles són art i per tant, cal protegir-les, perquè la defensa dels drets de propietat intel·lectual és essencial per al desenvolupament econòmic de la indústria espanyola de continguts culturals i per al desenvolupament de l’oferta legal d’estos continguts en Internet, tal com han pactat PSOE, PP i CiU.
Hui que hi han més pàgines web en informació fallera que flors rebran Laura i Carmen este cap de setmana, pot ser que demà, el 95 % estiguen tancades…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
No només estem per a fer festa
No només estem per a fer festa, és un crit que va sonar fa molts anys al voltant d’un projecte solidari i ara, és una realitat. O millor dit, són moltes realitats, molts projectes solidaris que naixen del més important teixit associatiu de la Comunitat Valenciana.
En estos dies, encara més si cap, el ciutadà de peu, faller o no faller, enceta projectes solidaris col·lectivament o en el seu granet… I d’això es tracta de sumar grans al mateix projecte; Ajudar als que més li fan falta.
Pràcticament en cada casal s’estan arreplegant aliments, joguets, materials escolars per portar-lo a les organitzacions No governamentals que ajuden als més necessitats. S’arrepleguen diners en partits benèfics, Sant silvestres i venda de fotografies per intentar aportar.
Recaptem per a entitats sense ànim de lucre, que treballem en discapacitats, en desprotegits, en xiquets sense família, exclosos socials, ONG de València, del tercer món, de l’església del costat, de la casa de la caritat. En fi, varietat, quantitat i qualitat d’accions solidàries… Podem trobar també projecte sostenibles, que tracten de conscienciar dels problemes del canvi climàtic, de la defensa de la natura i inclús alguns que proposen llums de baix consum.
De tot això dels projectes solidaris, fins i tot els grans dels monuments s’han adonat en propostes com “Tots som especials”, que és el nom del projecte de l’Associació de Falles d’Especial per presentar els esbossos i maquetes a la seu de l’ONCE, hui mateix.
Realment i, a diferència de l’art que plantem als carrers, als projectes solidaris no hi ha classificació, encara que JCF sí done premis a les falles més solidàries dins dels famosos premis GRANDE, ja que tots s’han de valorar per igual, pel que fas pels altres. Així, falles de primera en projectes solidaris son totes les que alguna volta ho han fet, totes les que han entonat alguna vegada el crit “no només estem per a fer festa”.
Gràcies per fer-ho possible podria ser la contestació, ja que no podem oblidar el potencial social de les comissions falleres, i repartir el poc que tens és sense dubte la millor acció solidària.
I, sense més solidaritat per enguany, acabe la que fa vint-i-una, de les columnetes del 2010, i esperant poder contar-vos més en el proper i pròsper onze…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
L’agenda del regidor de festes
El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…
El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.
Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.
I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.
Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.
I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…
Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,
Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.
Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.
Carta als polítics mags
Escoltant l’àudio de la tertúlia de la dependència de les entitats falleres dels Ajuntaments, que van organitzar i, molt afinadament, els amics de Santa Maria Micaela, m’imagine un acord total en les polítiques culturals, respecte a falles, entre els dos partits representats al consistori del Cap i Casal. El que solem dir, bon rotllo!!!!
A la tertúlia es va parlar més, per deferència als fallers de Torrent, dels models d’autogestió de la festa, d’una banda les falles de Gandia i d’altra les de València, de les formes de control, de la dependència de les subvencions i els diferents models d’Administració front a la festa. I a la fi, una proposta del moderador de la taula N’Alejandro García, del programa Cadafal de Ràdio9, em va encendre la perilleta…
Que parlaran els programes electorals de les falles?
Hi haurà diferències entre cada partit?
Quines propostes plasmaran els nostres polítics com a promeses per fer?
Ens preguntaran als fallers que volem de la festa?
Preguntes que, pot ser es queden en l’aire, de fet ja es quedaren el l’anterior procés electoral i propulsades per una web referent al món faller. Però, jo crec que cal llançar les propostes, les aportacions, perquè els polítics ho incloga’n als seus programes, i que ara estan elaborant. Anem a ajudar-los perquè ells l’assumisquen com a seu…
Per això, i perquè estem prop a Nadals començaré la meua carta als Reis Mags de l’Orient… Majestats, com a bon faller he sigut crític però en respecte, he sigut sarcàstic i sense mal, i fins i tot, he fet tot els que el meu president m’ha ordenat i he fet cas a les Falleres Majors com a mi mateixa. I no t’oblides que he ajudat altres falles a alçar-se i moltes coses més, que no puc contar.
Per això, et demane:
Una bicicleta, per poder anar a veure falles sense pagar.
Una tele, per veure les cremades sense por.
Un ràdio, per escoltar les mascletades ben fortes.
Unes ajudes, per poder plantar falles dignes criticant-ho tot.
Ens vegem a la campanya electoral…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Fallus Party
Esta setmana ha començat la Campus Party, pot ser l’únic acte on conviuen mudats en corbata, gent en presència i d’altra banda, sabates esportives en vaquers en les mans a la butxaca. Tot en la mateixa roda de premsa…. Però, com aquell que diu, ahir va acabar la batalla de flors, allí anaven a la guerra, abillades de valencianes, en el vestit d’honor de la dona valenciana.
Esta setmana a València el major esdeveniment informàtic del món, sí, a València tenim la Campus Party, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències… Però pràcticament ahir, per poder participar a la guerra de flors, calia fer cua per llogar una llotja de la batalla.
Esta setmana la Campus, va obrir les portes de les noves tecnologies, assistiran milers d’internautes de tot el món… I com aquell que diu, ahir i segurament hui, les notícies de la secció en valencià de la plana de Junta Central Fallera estaven retardades més d’un mes.
Hui, fent un clic sabrem les últimes notícies, com ara que la Comunitat Valenciana es convertix de nou en l’aparador i referent de les noves tecnologies per tot el món, Cristina Morató dixit… I com aquell que diu, ahir no podíem consultar el nostre historial faller per saber-ne les recompenses, cal anar personalment i plenar fulles i fulles.
Hui saludem els campusers que arriben a la nostra ciutat i que disposaran de la màxima velocitat de connexió mai experimentada… I com aquell que diu, ahir a la seu de Junta Central Fallera no tenien una connexió digna per fer les gestions que les comissions demanem.
Hui no he trobat el pressupost de la Campus Party a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, tampoc l’he buscat… I ahir, pot ser fa un mes, anunciaven el retall a l’ajuda als monuments per part de l’Ajuntament de València.
Ara tenim la Campus… Ara descasen les falles.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina
No esperes que estiga mort
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina…
Incidències
Una incidència es tot el que passa fóra del normal funcionament o també és la circumstància o succés secundari que ocorre en el desenvolupament d’un negoci, però que pot influir en el resultat final. Així, la comissió d’incidències ha d’avaluar els recursos i reglament ha de vetlar pels possibles casos extraordinaris de les comissions falleres.
Més enllà de les funcions de la comissió, que venen reglamentades pel mateix reglament faller, ja fa temps!!!, el que més m’agrada en diferència, és la seua composició, que junt a l’elecció del jurat de la Fallera Major, és l’única on la participació activa de l’Assemblea de presidents està present.
Les comissions de treballs, en qualsevol organització, sempre han sigut el referent de participació, vist que la delegació de les atribucions pròpies dels responsables de la festa a unes persones, que prenen consciència, és el màxim exponent de l’acció del poble. Però, sense ser massa progre, que no estan el temps per a molt, la responsabilitat de la comissió de recursos que l’assemblea els diposita és de les coses que més m’han satisfet en la meua etapa de president de falla.
Ha de ser dur, avaluar als seus companys que han fet alguna cosa que s’ha eixit del recte fill de Junta Central, però és de veritat que cal que siguen els mateixos companys els que ho jutgen, encara que l’última paraula la té l’assemblea de presidents, perquè son els que millor poden analitzar el que ha ocorregut.
Si el sistema funciona, o almenys venim repetint-lo any rere any, perquè no aplicar-lo a més decisions quotidianes de la vida fallera?, perquè no fer més comissions, encara que consultives, d’altres temes on els presidents participen més activament?
Cal agrair als voluntaris que han volgut formar part de la comissió de recursos i reglament i desitjar-los, als seleccionats sort per poder analitzar en justícia tot el que passe per les seues mans.
Sort i gràcies!!!!
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
L’apuntà social
Un exercici comença pel principi, això és lo normal… No fa ni un mes que les cendres estaven al carrer i, estem pensant en plantar al 2011. Però, primer cal saber quanta gent hi haurà a la comissió, més que res per saber de quants diners contem per fer el pressupost i, a partir d’això, fem marxa.
Ara estem en això, i des d’un temps fins ara a l’apuntà de les falles hi han nous components que tenen altres necessitats a l’hora d’apuntar-se. Si, cadascú s’apunta a una comissió per les seues conviccions; uns per ser molt valencians, altres per que els agrada fer crítica, altres per fer amics, i fins i tot per defensar i mantindre les tradicions. En este tipo de treballs altruistes, pot ser que els fallers vulguen apuntar-se per molts motius, un van des de poder beure cervesa tranquil·lament als carrers en falles, fins a fer teatre al llarg de l’any, altres perquè sempre han sigut fallers… i cal continuar fent pàtria.
Parlant de pàtria, últimament tenim el fenomen de l’apuntà social, que vol dir que gent d’altres països s’apunta a les nostres comissions per facilitar els papers de residència. No és una crítica i, sí una realitat, que els assistents socials estan recomanant als immigrants que demostren el grau d’implicació a la nostra societat i, quina millor forma que pertànyer a la falla del barri?.
Particularment ja he vist molt casos de fallers d’altres països, (i no estem referint-nos als de Madrid), que estan ben integrats a les nostres comissions i fins i tot són els més treballadors, els més voluntariosos, els més… és de veritat que la seua integració al món faller no depèn tant de l’apuntà només, i sí dels fallers que els accepten i els faciliten la seua integració.
Últimament a la meua comissió, fem tota una festa de benvinguda als fallers, no només als nous o als immigrants, i si a tots, ja que cal recordar que l’exercici acaba en les cendres i comença de nou a tots per igual.
T’apuntes?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Tanques i ciutadania
Quan encara estan relliscant-me el cap les notes de l’himne nacional de l’última presentació que anàrem com a falla convidada i encara no he acabat de digerir del tot l’article de JuanJo Millàs d’ahir al setmanari de El País, referent a mares que es mengen els seus fills, hui faig la meua mecànica dels dilluns. I, una d’elles és doctorejar el que ha passat el cap de setmana faller.
Llig dues notícies a la plana oficial de Junta Central Fallera, fallas.com, que no falles.com i, crec que son un poc contradictòries, o almenys podíem pensar-lo un dilluns de bon matí.
“Les tanques de la Plaça de l’Ajuntament ens anuncien que prompte gaudirem del programa pirotècnic” És de veres, si ja estem en falles. La plaça ja està tallada al trànsit normal de transeünts. Més o menys, és el que ens diu la notícia, no?. Es com si anunciarem als veïns que vagen preparant les maletes que els fallers ens fem càrrec de la ciutat, o almenys algú el pot pensar. No?
L’altra notícia, particularment la que més m’agrada i, m’agrada tant que no deuria ser notícia i arribar a una normalitat tal, que no tinguérem que fer campanyes, com ara: “Conviu amb les Falles. Les Falles són l’expressió popular del teu barri, acosta’t a elles”. És el títol d’una campanya que recorda als fallers que són dies que és necessari el bon enteniment i la comprensió mútua, i a tots els ciutadans se’ls convida a gaudir d’unes festes que parteixen del cor de cada barri i són expressió de la seua cultura més propera.
Per això la contradicció, d’una banda llancem campanyes de conscienciació als ciutadans i d’altra, ens presenten el símbol de la tanca que impedeix el lliure trànsit, com l’inici de la festa.
Únicament ha sigut casualitat en el temps els dos titulars i crec sincerament, que des de Junta i al cap l’Ajuntament, estan realment interessats que la festa siga el més sostenible possible, convivint fallers i conciutadans. Encara que a alguns el terme sostenible els resulte tirantet.
Ara, depèn de les comissions en fer realitat este programa, obrint els casal, les carpes, fent activitat per al barri, entregant programes de ma en les activitats de la setmana fallera en la mateixa arreplegà i deixant les tanques per ultimíssima hora.
Bé, que encara estan les notetes de l’himne pel meu cap i ja tinc altra pregunta que contestar-me. Esta la feren en un tertúlia en la que jo preguntava, però van canviar les tornes; Son les Falleres Majors un mal necessari de la festa? I jo, glup!!,… vos contestaré a la propera columneta…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Bon 2009
Fa només 4 dies que no puc veure els anuncis i ja tinc morrinya de veure’ls. Tu saps lo que era esperar que arribarà un intermedi de la sèrie preferida? El temps que et donava per poder anar a escurar, connectar-te a internet, pensar i moltes més coses. I ara que?.
No he tingut temps ni de preparar la columneta com pertoca. Total, que aprofitant que ara tots els programes estan fent resums del 2009 i com que no posen anuncis ni la primera ni a la segon, no he pogut més que fer un resum…
Ja portem 25 columnetes, que prompte es diu, però ja son 6 mesos aguantant-me. Des del juliol quan vaig fer de reporter a la mostra del llibret de Gandia i entre altres vaig conèixer a Gran amic Bolufer.
Però, ja fa temps que em suporteu,
ja fa temps que em permitiu,
opinar sense tallar,
parlar i a voltes escoltar,
ja fa temps.
I en tot este temps hem gastat termes com ara, stayorganitation, fallermajorització o el Pla F. També hem parlat de tècniques cinematrogàfiques, dels minuts de glòria de les falles convidades, dels furs fallers, de l’excés de tones i, fins i tot l’hem dedicat una columneta a una vice que se’n va anar titolada “hui em baixe d’este tren”.
Segurament com es tracta d’una opinió, a alguns l’haurà molestat, altres s’hauran canviat d’emissora, altres s’ho hauran passat bé i d’altres m’han aplaudit. Hem parlat, bé o malt però molt, de Junta Central, que és parlar de la nostra organització i a voltes de la nostra des-organització.
Hem parlat de monuments, de classificació i de Falleres Majors.
Hem parlat de protocol, de tradicions i de secretaria virtual,
com no parlar de concursos, de diners o de cultura sense igual,
d’apropòsit, d’art, de llibrets, de premis o simplement de flor.
Ara que Zapatero s’ha empenyat en llevar els anuncis, sempre ens quedarà el Canal 9, encara que llevat de l’alqueria blanca jo confesse que no la veig molt, però si no hi ha intermedi com anem de fer els quefers de casa?
Ah, per cert i parlant del 2010, ja m’he enterat que finalment Salvador Bolufer no serà mantenidor de la Fallera Major. Clar, com anava a lluitar en tot un rector d’Universitat? Un altre any serà…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Furs fallers
Parlar del fur 35 per a molts no dirà gran cosa, en tot cas els furs si que, pot ser, sonen un poc. Els furs son els privilegis que els valencians teníem d’autogovern i que, malauradament una guerra, un rei, ens deixarem sense.
Però parlar del fur 35, en 3 X i la V baixa, XXXV en números romans, és parlar, per si encara no l’hem endevinat, de l’administració de les aigües de la vega del Túria, el que és el mateix, del tribunal de justícia més antic que existeix hui a Europa. I va ser Jaume I qui va reconèixer una fórmula senzilla i eficaç de distribució de les aigües, on tots els comuners són els propietaris en comú del caudal de la seua dotació, perquè l’aigua està unida a la terra, sense que es puga separar d’ella.
De la mateixa manera que el tribunal en els seus 8 síndics, un per cada sèquia, és l’enveja del món i referència de imparcialitat, estava jo pensant que podíem els fallers triar-ne un tribunal que ens governara, tal com ho fan cada dijous a les dotze i que encara no es conegut ningú que no accepte la seua decisió.
Jo propose que els síndics siguen triats des de cada sector en conte de per cada sèquia i que es reunisquen els divendres, a poqueta nit, i deu minuts abans de començar la partida de truc, com toca!. El lloc, per determinar!. En compte d’administrar files, que és la unitat volumètrica variable de l’aigua de les sèquies de l’horta valenciana (138 parts iguals del total del caudal), el Tribunal de fallers de la Vega del Túria deuria administrat ninots i assentar als presidents per administrar justícia, equitativa i democràtica, per exemple; en les demarcacions, en la classificació dels monuments, en l’elecció de la Fallera Major, i més…
Seria un tribunal ràpid, oral, econòmic i concentrat, si, concentrat, que són les premisses del de les aigües. Però també puntual i en autoritat immensa entre els fallers, superior al Tribunal Suprem. Una pena que ens llevaren els furs, però crec que el 35 bis per a fallers, caldria instaurar-lo.
Cal sentir-se orgullosos com Francesc Borrull i Vilanova que ja pel 1.823 va escriure a la seua obra, que el més destacable era que els jutges no són designats per una autoritat superior, i sí, triats pel mateix poble que rebrà les resolucions. Així, no ens sorprèn, com ara recentment, el Tribunal de les Aigües passa a ser Patrimoni de la humanitat. Gràcies!.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Serà que estic enamorat?
A l’assemblea de presidents ens donarem complida informació dels temes més actuals del món faller, per a uns quants dels que estàvem allí, seria la informació més actual del món mundial. I, no parlem del jurat de la fallermajorització, sinó de les gestions en la normativa que ens afecta o ens afectarà. Estem parlant, dels casals i de la pólvora.
Però, de la pólvora, o millor dit de la normativa europea que regularà la seua manipulació, ens contaren que sí complim les distàncies de seguretat (caldrà pujar les tanques) i si controlem la venda, tindrem la festa assegurada…, però jo. en aquell moment vaig desconnectar-me, o millor dit, el meu cap se’n va anar a un segle molt passat. Serà que estic enamorat?
Si, al segle XVIII, Sant Donís era una festa ja molt arrelada, encara que la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però els valencians van continuar celebrant-ho popularment, i per Sant Donís ja eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva.
Així, una vesprada s’havien llançat multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. Per desgracia, el 9 d’octubre de 1526 un accident va ser protagonista, en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat.
De la mateixa forma que Europa vol controlar la pólvora ara, Carlos III va prohibir fabricar pirotècnia i, en resposta, els forners valencians, van idear representar els coets prohibits en la piuleta i el tronador, uns dolços de massapà que els van donar forma als petards; piules i trons. Imagine a més ú, a les 2 d’una vesprada d’un dia de març, a la plaça de l’Ajuntament… en un concurs de menjadors de tronadors. Serà que estic enamorat?
Si, estic enamorat, no al estil de Carlos III, o de l’Unió Europea o de El Corte Inglés, que s’inventaren el 14 de febrer com dia dels enamorats, no. Jo estic enamorat i el celebre en la Mocaorà del 9 d’octubre, Sant Donís, un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà en forma d’elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.
He dit!
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Mare, em baixe a la falla.
L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…
I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.
No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.
Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.
La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
El faller a un sol clic
6.000 internautes viuran 7 dies enganxats a Internet en la Campus, des de la ciutat de les arts de València, a la nostra casa i diuen que les empreses punteres busquen en els campusers a futurs treballadors, i em pregunte… perquè no va Junta Central Fallera i mira?, si els té al costat? L’Ajuntament de València col·labora, segur que hi han entrades…
Si he de dir la veritat, la secretaria virtual, que Junta Central Fallera ha posat en marxa per facilitar les gestions en les comissions, està funcionant, o almenys ens envien els comunicats per correu electrònic i no hem d’anar a per ells. Però d’això, al que la llei 11/2007 entén com secretaria virtual, hi ha prou.
La Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP), coneguda més popularment com a Llei 11/2007, suposa el repte de modernització de la gestió administrativa pública espanyola més gran dels últims anys. La llei declara com un dret la possibilitat de relació electrònica amb l’Administració (i JCF hi és Administració pública) i, per tant, estableix com a obligació d’esta la implementació dels instruments i els sistemes necessaris per portar-la a terme. Fàcil!!!
En definitiva, l’esperit de la Llei 11/2007 impulsa una adaptació i simplificació dels procediments administratius i potencia la transformació d’uns serveis públics centrats en el ciutadà i no, en el tràmit o el procés (repetem; en el tràmit o el procés). La llei assisteix el ciutadà, inclús al faller, en el dret de no haver d’aportar la documentació que ja es troba en poder de les administracions públiques.
Que la Campus Party, al costat de Junta Central, a la ciutat de les Arts i de les ciències, siga el referent del món i que el tenim a València ens fa orgull, com que guanye Contador a Paris, encara que no va sonar el nostre himne a la primera, com la medalla d’or de la natació sincronitzada, com tantes coses que ens fa sentir orgull. Ara, a la Party, seran més de 8 gigues per descarregar documents i fer tràmits. És cosa del futur?. No, és del present ben present…
En l’actual exercici s’han fet progressos respecte a la tramitació de documents de les falles, pots omplir-los, imprimir-los, ficar-los el segell i portar-los en mà a Junta. Tot un abans!. Encara que també pots escanejar-lo i tornar-lo per correu electrònic… almenys no has de fer el trasllat!. El sentit de la llei no és eixe, però si que es de veres que facilita als secretaris el passeig (encara que conten els malvats, que la gent el que vol es deixar-se veure a les dependències de Junta…).
El sentit més productiu i el que deurien facilitar a les comissions és el de no aportar la documentació, ja que la portaren l’any passat i l’altre, i l’altre. Com s’entén, per exemple, que si l’historial de cada faller ja està a Junta, ens demanen portar una fitxa de cada faller per donar-li les recompenses, que ho facen d’ofici, no?
Bon estiu i descanseu!
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina!
de colors
He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.
De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?
Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.
Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?
stayorganitation
En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta. I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular. Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los. No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?. Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?. Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no? Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 