Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.
No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.
Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.
Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.
L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.
“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.
En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.
Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”
Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”
Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 
Deixa un comentari