Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per falles

El #15m faller

Mentre la Cort d’honor de la Fallera Major va de barriada en barriada acudint a totes les processons de la Mare de Déu, l’assemblea de presidents no podia aparcar a la plaça perquè estava ocupada pels indignats. Pot ser que desallotjar-los per poder aparcar els presidents haguera segut un poquet fort! En tot cas, si hagueren guanyant la Champions!!!

Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.

El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.

Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que  a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?

Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.

Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.

I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Gràcies x 1000

M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:

És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.

Gràcies per creure que és possible.

Gràcies per demostrar-ho.

Gràcies per aconseguir-ho.

Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.

Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.

Gràcies per la teua visió de la festa.

Gràcies pel teu poder de seducció festiva.

Gràcies per ser i per estar en la festa.

Rep una forta abraçada.

l’Eduard

– – – – – – – – – –

Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.

Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.

I els joves fallers?

He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;

Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.

Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.

Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.

Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…

Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.

Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.

Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.

I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Na Rita i les faldes

Na Rita Barbera i el seu consistori ja ens té acostumats a fer declaracions en la calor de les cendres falleres, fa dos anys ens va escarotar en les declaracions de l’Ofrena, que després no arribaren més que la proposta que ningú va secundar.

Es veu que estar a prop la campanya a mogut encara més interès del normal per la nostra festa en els cercles polítics; que si la festa millor en cap de setmana, que si les falleres porten la falda no se com, que si… I tot, ara quan la cendra està apagada i els periodistes no tenen res que contar.

Caldrà recordar que l’Assemblea és sobirana i només els presidents reunits, podran determinar el sentit de la festa i, si cap organització política vol fer propostes tindran, a partir del 26 de març, per a fer-les en forma de programa electoral.

De fet, hi han hagut més polítics que mai visitant comissions falleres que han volgut conèixer les impressions de la festa per després fer les seus propostes a la ciutadania, però jo crec que totes deurien respectar l’òrgan de decisió de la festa i no llançar globus als mitjans de comunicació per veure com cau.

De la mateixa manera que el premi La Picota, atorgat pel PSOE, ha quedat molt posicionat al donar-lo a la falla que es proclama fora del sistema, estem parlant d’Arrancapins, les declaracions de membres del partit de govern, del PP ocasionalment, de traslladar la festa al cap de setmana marca la política que voldran plasmar al seu programa electoral.

De tota manera, ja estem en campanya electoral,
on pots prometre sense mirament,
que després no cal complir-lo estrictament,
perquè tot i val per guanyar vots i traure el pectoral.

Ja comencem l’exercici del 2012, però tindrem dos mesos molt intensos, per parlar de falles en hipòtesi, dos mesos d’il·lusions poc complides, però que donen joc per als guionistes.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Fallus Party

Esta setmana ha començat la Campus Party, pot ser l’únic acte on conviuen mudats en corbata, gent en presència i d’altra banda, sabates esportives en vaquers en les mans a la butxaca. Tot en la mateixa roda de premsa…. Però, com aquell que diu, ahir va acabar la batalla de flors, allí anaven a la guerra, abillades de valencianes, en el vestit d’honor de la dona valenciana.

Esta setmana a València el major esdeveniment informàtic del món, sí, a València tenim la Campus Party, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències… Però pràcticament ahir, per poder participar a la guerra de flors, calia fer cua per llogar una llotja de la batalla.

Esta setmana la Campus, va obrir les portes de les noves tecnologies, assistiran milers d’internautes de tot el món… I com aquell que diu, ahir i segurament hui, les notícies de la secció en valencià de la plana de Junta Central Fallera estaven retardades més d’un mes.

Hui, fent un clic sabrem les últimes notícies, com ara que la Comunitat Valenciana es convertix de nou en l’aparador i referent de les noves tecnologies per tot el món, Cristina Morató dixit… I com aquell que diu, ahir no podíem consultar el nostre historial faller per saber-ne les recompenses, cal anar personalment i plenar fulles i fulles.

Hui saludem els campusers que arriben a la nostra ciutat i que disposaran de la màxima velocitat de connexió mai experimentada… I com aquell que diu, ahir a la seu de Junta Central Fallera no tenien una connexió digna per fer les gestions que les comissions demanem.

Hui no he trobat el pressupost de la Campus Party a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, tampoc l’he buscat… I ahir, pot ser fa un mes, anunciaven el retall a l’ajuda als monuments per part de l’Ajuntament de València.

Ara tenim la Campus… Ara descasen les falles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

No esperes que estiga mort

Una de les escriptores vives que jo seguix escriu a la seua columna setmanal una frase que m’ha fet pensar… El que de veritat em posa dels nervis és que només amb la mort s’obrin les portes de la fama i es tanquen les de l’enveja. “Que el teu país  de natalici, que no va voler incloure’t viu al llistat de candidats al Nobel, et reba ja mort amb honors militars en té delicte…”. Són paraules de Lucia Etxebarria, a la que jo vull, en vida, comence a fer els honors. Sí, estem parlant dels honors del país veí a Saramago, que ja en tenia d’honors, però en la seua mort s’han disparats i realment no els ha gaudit.
El dit que “mai es tard” no s’aplica després de la mort i per això , a banda de Extxebarria, m’agradaria citar a gent que m’agrada seguir, gent que et fa pensar, del que t’agraden els seus comentaris, gent que et fa reflexionar. I per això, no vaig a esperar que estiguen morts per fer l’homenatge.
Noms com Manolo Latorre, que va ser vicepresident de Junta Central Fallera o el mateix Fèlix Crespo, actual president de la mateixa entitat, caldria en vida, fer-lis partícips del nostre honor. També podíem parlar del gran Ortifus, l’humorista gràfic que va crear estil en els seus monuments fallers (mireu l’humor d’Ortifus)… i pot ser tu tingues al cap i vulgues aportar-lo.
Podem parlar de més gent, que no cal que estiga major o que siga digna de seguir en solitari o en grup, com ara, malats de falles, l’associació d’estudis fallers, l’acadèmia de cultura, o de les seleccions que ens representen, siguen de futbol, de bàsquet o del que siga…
En tota la bona intenció i sense ganes de desitjar-los res mal, voldria fer un homenatge sense que siga mala sort.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina…

%d bloggers like this: