Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per falles

I ara et toca a tu, estimat artista!!!

Pocs dies després de l’esperada assemblea de presidents, on tractaríem la norma bàsica de la classificació de falles, on el que és el mateix, una de les més importants pel contingut tan decisiu per als que ens agrada plantar falla, la pilota està en la taulada dels artistes.

En primer lloc, l’assistència a la mateixa assemblea i per tant la participació en les votacions, ens ajuda a comprendre que este assumpte no és ni de lluny, un dels més importants en l’agenda dels presidents de falla.

Els 72 vots a favor de regular el mínim de 1.800 €, es van quedar molt pobre front als 64 presidents que van votar contra la proposta i més, si sumes les 17 abstencions. Això és guanyar sense convéncer i el cas és que, només el 19 % dels presidents de falla donaren suport a la proposta.

Caldrà pensar respecte a com pot ser que l’entitat que representa el 90 % de les falles (la Interagrupació) parlava en nom d’estes a la mesa de treball per preparar la proposta i, després li giren l’esquena.

Una de les paraules claus d’aquella nit va ser la solidaritat. Molts presidents al·ludien a esta causa per no recolzar la proposta, pensant més en les set falles, que segons la classificació de l’any passat es quedaven fóra, que en l’objectiu de dignificar l’altre col·lectiu susceptible de solidaritat.

Reprenent les paraules de Jordi Palanca (president de falla, artista faller i vicepresident de la Inter), que ens va donar dades i més dades. Jo em quede en els percentatges; dels famosos 1.800 €, el 25 % t’ho aporta l’Ajuntament, per tant el mínim es queda el 1.350 €, que entre 12 mesos suposen 112’50 €. Imaginant que som 40 fallers, no arribaria ni a tres euros al mes per faller (ni un café a la setmana). Esta és la quantitat real que deuríem de sacrificar per estar dins de la classificació.

L’altre sector afectat són els artistes fallers, que no és que amb estes mesurades aprovades de l’altre dia solucionen la seua vida, tal com argumentaren alguns presidents. Però no deixa de ser el primer pas!!

Nosaltres, els fallers, fem el primer pas cap a la dignificació de la nostra festa, pugem el mínim i reclassifiquem les categories de forma que l’especial pujarà 5.000 €. Ens va costar convéncer l’Assemblea, perquè és més fàcil ser egoista i que els artistes es barallen entre ells, però hem de veure’l com un posicionament i, ara els toca a ells, als artistes, per arreglar la seua casa… l’intrusisme, els certificats de professionalitat, les bases del concurs.

Ara toca que la federació de gremis d’artistes menegen fitxa.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

#NoVolem demagògia

Sense voler entrar en la definició del concepte demagògia, que per altra banda em sembla d’allò més dolç, cal explicar els costos reals d’una falla versus allò que és subceptible de subvencionar.

No és que a la meua falla es declare una quantitat diferent del que l’artista et cobra, no! No sigueu mal pensats, que ja tenim prou amb les mentides i interpretacions de la realitat (inclòs demagògies varies) com per a declarar més o menys del que cobra l’artista.

La nostra falla no va contractar artista, no obstant això, som defensors del #VolemFalla com a dignificació dels artistes i de les falles que plantem. I sembla que per defensar este concepte, ens han de criticar sense arguments, ni trellat.

En primer lloc m’agradaria fer els càlculs aproximats del que ens podria costar la falla de les cadires. Sí la que va guanyar el primer premi d’Experimentals i Innovadores…

Jo calcule que una persona sense qualificació professional, per hora pot estar per uns 10€ més la seguretat social. Si pensem que teníem unes 300 cadires a la falla i que en un cotxe normal caben de mitja unes tres cadires, calculem que 100 viatges de dues hores haurem fet per tota València arreplegant. Un total de 2.000€ + 800€ de seguretat social en el cas d’anar un a soles (que sempre anavem de dues en dues).

Sabem també que de mitjana ens faríem uns 3 Km cada vegada que eixiem d’arreplegà a 0’19€ per km, són 57€

A més caldrà sumar les hores del personal tècnic (sí, fallers i falleres, però amb preparació) per poder muntar la falla. Calculem 15€ per hora (i la corresponent SS/SS) i, un total de 200 hores de muntatge, ja són altres 3.000 €

Tot això, algú (encara que siga gent fallera) ho haurà dissenyat, pensat, dibuixat, etc. i d’això no anem a sumar-lo perquè segur que els que ens critiquen no l’han d’entendre.

El que sí poden entendre és altre preu que tampoc ho hem sumat al preu subceptible de subvencionar, com és l’espai on hen enmagatzenat les cadires durant tot l’any. I com la gent fallera som així ho aconseguim per la cara. Fiquem 200 € al mes per 10 mesos i, ja tenim altres 2.000€

Tot això, sembla el contrari de demagògia, i demostra que és gratuït acusar-nos que hem guanyat diners pel fet de guanyar el primer premi d’Innovadors i el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció, que suposen uns 2.400€ (més el 25% de lo declarat que són uns 500€) i, només hem pogut declarar 2.300€ en materials.

Total, que segons els fallers de la meua comissió, el cost real són 10.157€ versus els 2.300€ que hem pogut declarar (ja vos avance que ni hem pogut justificar-lo tot i, ens hauran de llevar part de la subvenció).

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Torna la veu fina i fallera…

Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.

Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.

Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.

Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.

La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!

El #15m faller

Mentre la Cort d’honor de la Fallera Major va de barriada en barriada acudint a totes les processons de la Mare de Déu, l’assemblea de presidents no podia aparcar a la plaça perquè estava ocupada pels indignats. Pot ser que desallotjar-los per poder aparcar els presidents haguera segut un poquet fort! En tot cas, si hagueren guanyant la Champions!!!

Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.

El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.

Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que  a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?

Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.

Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.

I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Gràcies x 1000

M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:

És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.

Gràcies per creure que és possible.

Gràcies per demostrar-ho.

Gràcies per aconseguir-ho.

Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.

Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.

Gràcies per la teua visió de la festa.

Gràcies pel teu poder de seducció festiva.

Gràcies per ser i per estar en la festa.

Rep una forta abraçada.

l’Eduard

– – – – – – – – – –

Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.

Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.

I els joves fallers?

He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;

Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.

Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.

Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.

Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…

Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.

Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.

Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.

I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: