Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per art

El jurat de #falles no anirà en valenbisi

Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu

I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

a Raga li agradava el xocolate?

Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.

Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.

Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.

Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.

I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.

I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.

Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm

la “sinde” fallera

Immersos de ple en una setmana mogudeta, on els monumentalistes ens retirem de la palestra per deixar pas a l’exaltació de les nostres representants, Àlex de la Iglesia anuncia que dimitix de l’Acadèmia…

Per més que intente centrar-me en les cortines que lliurà el Palau de la Música per l’exaltació de la nostra Fallera Major, la premsa de Madrid no para de distraure’ns en els amagatalls de la llei sinde, amb la xarxa social twitter al cap davant.

Les nostres Falleres Majors seran proclamades màximes representants de la festa màxima del cap i casal, en dos mantenidors de luxe, i entrestant, els dos partits majoritaris pacten l’acord que podrà tancar pàgines web si hi han enllaços a continguts protegits.

Jo que volia narrar hui la quantitat de cistelles de flors que arribaran al Palau en homenatge del món a les nostres regines, i en toca contar que pot ser, en esta llei podran tancar-se les webs que parlen del projecte Encés, per exemple, ja que és una exposició d’art i cal protegir la seua propietat intel·lectual.

Realment i, segons interpretem al llegir el mundo.es, dilluns després de l’exaltació, si estiguera aprovada la llei que han pactat, caldrà anar en compte per descarregar les fotos de les Falleres Majors o per descarregar-nos el discurs del mantenidor que, pot ser, un frikifaller haja pujat al youtube.

Com sempre hem pensat que les falles són art i per tant, cal protegir-les, perquè la defensa dels drets de propietat intel·lectual és essencial per al desenvolupament econòmic de la indústria espanyola de continguts culturals i per al desenvolupament de l’oferta legal d’estos continguts en Internet, tal com han pactat PSOE, PP i CiU.

Hui que hi han més pàgines web en informació fallera que flors rebran Laura i Carmen este cap de setmana, pot ser que demà, el 95 % estiguen tancades…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

el guió de falla

La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.

Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.

Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.

Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.

Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.

D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.

El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.

Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.

Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.

Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Dels tweets al post de la creativitat fallera

Baix este vocable anglosaxó de títol es reflexa l’activitat 2.0 que em va suggerir la xarrada de cronista i que una volta refrescada pel vídeo de malaltets, m’agrada compartir…

Un tweet és un pensament de 140 caràcters que compartixes en els teus amics, seguidors via twitter i que a la fi, en el meu cas acaba compartit al facebook, de forma que instantàniament que escoltes o vius alguna cosa que destaques, ho estàs compartint en la xarxa. I ara, aquells comentaris que llançàrem des del casal de la falla Cronista, via mòbil, mentre la xarrada de creativitat a les falles, ens ajudaran en l’estructura d’este post (o comentari, entrada, article al bloc que pertoque) i sempre en l’etiqueta de #falles.

Comença la xarrada d’artistes fallers a la falla Cronista de Torrent #falles
En este primer tweets començavem pensant que quan Ferrán i la falla Cronista munten xarrades o actes es segur que alguna cosa bona hi serà, però el plantell d’artistes de la mesa ho feien més atractiu encara, perquè sabiem que parlarien d’art i no de premis, com va dir des d’un principi el moderador Àngel Romero de Cendra Digital.

Lafarga y David Moreno entraron en el mundo fallero casi por casualidad #falles
David Moreno és l’artista de la falla infantil de Cronista i va sorprén a tots plantant la falla tota per l’aire, sense que tocara terra i ell destaca que la comissió el va deixar lliure però, implicant-se en el projecte. D’altra banda Lafarga, que està molt content en el projecte de “El Pilar” i vol conservar-lo, veu la creativitat d’altra manera, admira la frescura de David i de Corrredera, però demana que deixen treballar a cadascú com vullga.

El diseño y la publicidad le hacen ver las fallas a Carlos Corredera de otra manera #falles
No és la primera volta que escoltem Carlos dient que la seua influència al món del disseny ha fet mirar les falles en la seua particular mirada. Hi traguerem la conclusió que a tots els artistes els passa, que tot el viscut els condiciona a l’hora de plantejar les falles, tinguen el punt creatiu més o menys actiu.

L’arquitecte que va capitanejar Xufina pensa que els artistes fallers deurien mirar més altra gent per crear #falles
La paraula hedonisme va ser la triada per Miguel Arraiz per a definir als artistes fallers alhora d’avaluar el treball del col·lectiu en general, perquè pensa que cal introduir més aire fresc al col·lectiu d’artistes. I des de la seua experiència de Xufina, on l’acabat de la falla va ser la pròpia estructura, intentarà fer enguany la falla gran junt a la seua comissió d’altra manera a la convencional.

Parlem del procés creatiu al món faller i sobretot als monuments #falles
La xarrada, diferent i interessant, va acabar classificant als artistes fallers en dos grups, un dels que planten ART en majúscules als carrers i aprofitant les possibilitats que brinden les comissions. I per altra, els artesans que planten com una manera de viure i portar el pa a sa casa. Ambdues son igual de valides i pot ser, són les comissions les que han d’anar arriscant i decantant-se per una o altra besant.

Àngel Romero modera una gran mesa creativa d’artistes #falles http://twitpic.com/2mtep8
Per últim, perquè diuen que les imatges diuen més enviàrem des del casal Les Terretes de la Falla CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE la composició de la taula mirada des de la meua cadira d’assistent, junt a la gent de http://www.hablemosdefallas.es , que van cobrir l’acte perfectament…

S’ha acabat la xarrada de cronista… haguera preguntat on està la crítica al procés creatiu a les #falles
Efectivament una bona tertúlia i com a conclusió per a mi… L’art i creativitat a les falles ha de coexistir en l’artesania tradicional, i seran les comissions les que triaran la seua tendència. De la crítica ja xarrarem, pot ser en altres ocasions o ja directament amb les falles plantades.

PD. Per cert a l’entrada de Torrent no ens demanaren el passaport.

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

l’art efímer americà

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: