Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Monuments

El jurat de #falles no anirà en valenbisi

Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu

I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Un set de noves falles

Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.

Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.

I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.

Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.

I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:

“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”

Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!

Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

el guió de falla

La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.

Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.

Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.

Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.

Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.

D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.

El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.

Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.

Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.

Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Dels tweets al post de la creativitat fallera

Baix este vocable anglosaxó de títol es reflexa l’activitat 2.0 que em va suggerir la xarrada de cronista i que una volta refrescada pel vídeo de malaltets, m’agrada compartir…

Un tweet és un pensament de 140 caràcters que compartixes en els teus amics, seguidors via twitter i que a la fi, en el meu cas acaba compartit al facebook, de forma que instantàniament que escoltes o vius alguna cosa que destaques, ho estàs compartint en la xarxa. I ara, aquells comentaris que llançàrem des del casal de la falla Cronista, via mòbil, mentre la xarrada de creativitat a les falles, ens ajudaran en l’estructura d’este post (o comentari, entrada, article al bloc que pertoque) i sempre en l’etiqueta de #falles.

Comença la xarrada d’artistes fallers a la falla Cronista de Torrent #falles
En este primer tweets començavem pensant que quan Ferrán i la falla Cronista munten xarrades o actes es segur que alguna cosa bona hi serà, però el plantell d’artistes de la mesa ho feien més atractiu encara, perquè sabiem que parlarien d’art i no de premis, com va dir des d’un principi el moderador Àngel Romero de Cendra Digital.

Lafarga y David Moreno entraron en el mundo fallero casi por casualidad #falles
David Moreno és l’artista de la falla infantil de Cronista i va sorprén a tots plantant la falla tota per l’aire, sense que tocara terra i ell destaca que la comissió el va deixar lliure però, implicant-se en el projecte. D’altra banda Lafarga, que està molt content en el projecte de “El Pilar” i vol conservar-lo, veu la creativitat d’altra manera, admira la frescura de David i de Corrredera, però demana que deixen treballar a cadascú com vullga.

El diseño y la publicidad le hacen ver las fallas a Carlos Corredera de otra manera #falles
No és la primera volta que escoltem Carlos dient que la seua influència al món del disseny ha fet mirar les falles en la seua particular mirada. Hi traguerem la conclusió que a tots els artistes els passa, que tot el viscut els condiciona a l’hora de plantejar les falles, tinguen el punt creatiu més o menys actiu.

L’arquitecte que va capitanejar Xufina pensa que els artistes fallers deurien mirar més altra gent per crear #falles
La paraula hedonisme va ser la triada per Miguel Arraiz per a definir als artistes fallers alhora d’avaluar el treball del col·lectiu en general, perquè pensa que cal introduir més aire fresc al col·lectiu d’artistes. I des de la seua experiència de Xufina, on l’acabat de la falla va ser la pròpia estructura, intentarà fer enguany la falla gran junt a la seua comissió d’altra manera a la convencional.

Parlem del procés creatiu al món faller i sobretot als monuments #falles
La xarrada, diferent i interessant, va acabar classificant als artistes fallers en dos grups, un dels que planten ART en majúscules als carrers i aprofitant les possibilitats que brinden les comissions. I per altra, els artesans que planten com una manera de viure i portar el pa a sa casa. Ambdues son igual de valides i pot ser, són les comissions les que han d’anar arriscant i decantant-se per una o altra besant.

Àngel Romero modera una gran mesa creativa d’artistes #falles http://twitpic.com/2mtep8
Per últim, perquè diuen que les imatges diuen més enviàrem des del casal Les Terretes de la Falla CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE la composició de la taula mirada des de la meua cadira d’assistent, junt a la gent de http://www.hablemosdefallas.es , que van cobrir l’acte perfectament…

S’ha acabat la xarrada de cronista… haguera preguntat on està la crítica al procés creatiu a les #falles
Efectivament una bona tertúlia i com a conclusió per a mi… L’art i creativitat a les falles ha de coexistir en l’artesania tradicional, i seran les comissions les que triaran la seua tendència. De la crítica ja xarrarem, pot ser en altres ocasions o ja directament amb les falles plantades.

PD. Per cert a l’entrada de Torrent no ens demanaren el passaport.

La vuvuzela de l’Assemblea

Hi han coses més moletes que la famosa vuvuzela. Si, ja saben que alguns polítics l’han comparada en les molèsties davant de la crisi, com si d’un pesat es tractarà donant la brasa i mormolant de la gestió. Però, sembla que la vuvuzela molesta més inclús que un grup de presidents a l’Assemblea fallera.

Això deu haver pensat el president de Junta Central Fallera després d’explicar al consistori la reducció de la subvenció en matèria d’ajudes als monuments fallers per l’exercici 2011. I és que, cada intervenció li ofenia més a l’estimat Fèlix, “de totes les intervencions de la nit, esta és la que més m’ha ofès” o “no li consentis que em tracte de mentider” van ser algunes de les respostes de l’edil de festes a alguns presidents que reclamaven més transparència en les ajudes del consistori.

Vuvuzela a banda, les molèsties del regidor front al seu anunci, anaren des que podia haver-hi avisat en més temps; que ja tenim el pressupost tancat; que és una reducció major que en la resta de partides de l’Ajuntament; que caldria més informació; que caldria consultar abans amb el col·lectiu faller; que hi ha menyspreu al món faller; que si que hi han diner per la formula 1; que si tal i que si qual. En definitiva, tota una sèries de pertorbacions sonores que no van allunyar del discurs final. Hi haurà retalls a la subvenció de les falles!!!!

Va suportar el president tota classe de raonaments, però en el que es va comprometre va ser en seure a xarrar en una comissió de treball, impulsada per l’interagrupació, per la federació d’enginy i per la pròpia federació d’especial. I, és ben cert que esta és una vella reivindicació, el tractar els temes en comissions de treball per prendre decisions abans d’una assemblea i poder treballar els aspectes fallers en reflexió i dedicació.

Encara que este assumpte no cal massa debat, doncs ja està decidit i no és qüestió de les funcions assembleàries i sí del consistori directament, podien sentir-se propostes de reducció de llums abans que de monument, ja que si som alguna cosa és falla, i la falla és allò que es planta al carrer. Però, no desesperem i raonarem per fer-li arribar propostes, que des la consciència col·lectiva front la crisi, es puga arribar a consens.

Amic Fèlix, tu ja has posat el cascavell al gat, que era el més difícil i, després d’una sèrie de mesures en cascada hem arribat a juliol en esta situació, que tu has plasmat d’una forma adequada i sense tirar les culpes a altres, que és la tònica habitual, però, hem de reconèixer que a l’última assemblea abans de l’estiu sentiren moltes vuvuzeles, ja que has volgut fer-nos combregar amb rodes de molí i si amic, les coses se solucionen xarrant en els presidents, en els representants de la festa i, no tant en el Ple de Junta.

Caldrà negociar!!!

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Un 33% per al monument

He vist al caracollons que hi ha un “Jo també sóc fans de Fèlix Crespo, el millor regidor del món” i jo no dic tant, però si que em va agradar el discursset que va pronunciar a la fi de l’acte d’entrega dels primers premis als artistes fallers del passat divendres 30 d’abril.

I em consta que li va eixir del cor, almenys això ens va dir quan personalment li varen donar l’enhorabona per les seus paraules. Paraules carregades de senyals a les comissions perquè treballarem més pels monuments que és el fonament de la festa.

Va faltar, des del meu punt de vista, un compromís més enllà perquè es trobara un acord per destinar un mínim del percentatge del pressupost de l’exercici. Era un bon auditori per dir-lo i fer-lo doctrina per l’exercici que estem.

Parlar que el monument és l’essència de la nostra festa no és dir res si no va protegit en fets, que per difícils que siguen, cal intentar-los. Des de la proposta del 25% que ell mateix va fer ja més de tres anys i fins a hui, ha passat temps suficient perquè estiga ben assumit pels fallers.

Per dur a terme esta proposta caldria controlar el pressupost de cada comissió i pot ser, no estarien tots d’acord en fer-ho. Però com mesura positiva es podria acordar que els que presentaren els contes podrien gaudir de la subvenció municipal; “la quarta part de la quarta part”.

En l’emoció dels actes del cap de setmana es podria estructurar en un 33% per al monument, la tercera part dels diners que una comissió destina a fer festa fallera. Els altres dos tercis són per la cervesa, el parador, el dinars, les llums, els diversos concursos i d’altres despeses varies que es fan d’un tamany impressionant.

Intentarem que a l’1 de maig del 2011 el mestre major del gremi puga conèixer que l’hem fet cas del discurs d’enguany i destinem més diners… als monuments.

El faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: