Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Alegria versus fracàs

És moment de pensar en les que no ho han aconseguit, és moment de ser solidari amb les que no han pogut passar el tall.

L’alegria va per barris i, ara ens toca a nosaltres! El 100% de les candidates que Borrull Socors presentava a Fallera Major de València ha eixit preseleccionada, ha superat el tall. I dic el 100% perquè només es presentava la nostra Fallera Major del 2018.

Si Cristina s’haguera quedat fóra, esta columna seria la típica del que plora quan ha perdut. Per això, ara em fique en la pell de les que han quedat descartades, que s’ho mereixien igual o més que la resta i, que per esta fórmula sempre hi hauran vençudes.

Ja he manifestat en més d’una ocasió que d’este mercat de ramaderia, hauríem d’exceptuar les infantils. No suporte les llàgrimes de les xiquetes que hui estaran vessant. Mai entendré un concurs de bellesa entre xiquetes menors de 14 anys… és simple i pedagògicament intolerable!!! Podeu llegir “Pare, jo que he fet mal“, ara fa 9 anys

De les majors, tant de bo fóra normal, encara que són majors d’edat i han triat lliurement participar en este circ, hui tampoc entendran el perquè s’han quedat sense la possibilitat de viure uns privilegis dins d’este món faller, abans de saber si representaran, o no, les falles del 2019.
Em queda la tranquilitat que totes han assumit les regles del joc i, en un no res, tot això serà anècdota que contar, encara que alguna serà una anècdota agra…

Anuncis

El campament faller

L’educació no formal és aquella que s’adquireix en un entorn no acadèmic i és complementari als currículums lectius.

Ara que comencen els campaments d’estiu, eixa formació està a ple rendiment per als més xicotets, siguen fallers o no.

I com va dir la nostra Fallera Major a la crida, ser faller és la millor extraescolar, per tant la falla és el millor espai d’educació no formal de la ciutat? Però aleshores, per què no hi han campaments fallers? Per què els scouts i els juniors si fan campaments i, els fallers tanquem els casals a l’estiu?

Si continue fent tantes preguntes, acabaré propossant un estudi. Una enquesta per saber coses dels infantils i els juvenils fallers. Però no tinguen por, estimats fallers de l’antigor, que no preguntaré a quin partit polític voten!!!

Malgrat això, estimada Junta, m’agradaria tindre dades dels comportaments dels més joves, sobretot per poder fer plantejaments d’activitats generals. Com ara, les seus aficions, si s’impliquen en la falla, si propossen, si participen, etc.

També, quines són les polítiques (ui he dit política altra vegada!!) polítiques de les comissions en matèria econòmica i d’ajuda a les qüotes dels joves?, com estructuren la presència dels joves en els òrgans de decissió de la falla?, tenen assemblees de joves per decidir les seues activitats? quins són els trams d’edat de les juntes directives?

Així doncs, si la falla és la millor extraescolar, necessitem dades per fer de l’oci educactiu de les comissions la millor formació per als fallers joves i intervindre en la construcció dels fallers del futur, responsables i implicats.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

El final dels puros havans al casal!!

Llig al diari Levante que els bancs deixaran de pagar en efectiu la pensió en una setmana i, comence a tremolar…

Ja imagine als iaios intentant trencar la targeta de crèdit en trocets per fer els seus càlculs mensuals o inclús, els imagine fent manifestacions a la porta dels bancs per demanar la seua calderilla.

I és que els bancs, com dibuixa Ortifus a la seua escena de falla de hui (per a molts la vinyeta diaria del mestre Ortifus és una escena de falla), aconsegueixen governar-nos amb una capacitat increible, per fer, fins i tot, que els iaios no toquen l’efectiu.

I parlar de bancs i d’Ortifus no puc deixar de pensar en altra falla mítica a Na Jordana. “Tirant lo banc” al 2014, una crítica directa als bancs, però amb sàtira per cadascun dels bancs que hi havia en aquella muntanya coronada amb el Tirant pegant-li una bona puntada a un banc.

Com ja sabeu, el mestre jugava amb la imatge dels bancs d’asseure’s per criticar als bancs de diners, dels que ens governen la vida i ara, no els donaran en efectiu la pensió.

I sé que vos pregunteu el perquè del títol i el perquè dels puros. Doncs molt fàcil… A la meua falla, (i imagine que a moltes més) encara hi ha gent que paga en efectiu (mare, com s’enteren els bancs) i cada vesprada una colla de fallers majors (sense banda) baixen a jugar la partideta i, de pas, cobren a aquells de l’efectiu.

Imagineu la imatge dels iaios jugant al xamelo, fumant el seu puro, però sense que ningú vaja a pagar en efectiu? Com tot en la vida, l’espècie fallera amb puro, té les hores contades, una extinció asegurada i, sino al temps, que els bancs s’encarregaran.

Un faller, que parla, opina i no té la veu massa fina.

Dues Universitats per a un diploma

Que la federació de falles I+E participe en la presentació oficial d’un diploma universitari d’investigació en la festa de les falles, és tant important com fer-ho a un fòrum d’entitats falleres, com és la mesa de debat de la classificació de falles.

No és intenció de comparar els interlocutors que en ambdues ocasions hem tingut de companys, com ara la Universitat de València o la Politècnica, front la Interagrupació de falles. Però ja vos dic que el registre canvia (i és que a la Universitat no hi havia gintònic, no vos penseu!!).

La federació de falles I+E intenta aportar en tots els fòrum la perspectiva de l’experimentació i innovació com a part inclusiva de la festa i, no com un gueto d’artistes diferents als artistes fallers, com alguns ens volen classificar. Cert que al món universitari, el concepte d’investigació (complement indispensable de la formació acadèmica) està més arrelat i ens permet parlar el mateix llenguatge, cosa que ens consta un poc més al planol faller.

Així, els alumnes del diploma universitari segur que solucionen el problema que la federació de gremis d’artistes fallers ha detectat en la festa o potser no i, esta crisi s’ha de solucionar des del col.lectiu faller junt als artistes (ja ens anirem enterant).

Si per un moment, en el planol faller, es decidira que només pogueren plantar falla els artistes amb certificat de professionalitat, en el planol universitari es quedarien fóra de la possibilitat de crear projectes artístics per a les falles (i moltes de les comissions I+E ens veurien fóra de la classificació).

Per tant, queda demostrada la importància d’estar presents en els dos canals com a part activa, aportant d’una banda la perpectiva “rarita” per als fallers i d’altra, la perpectiva de les comissions de barri, en l’àmbit universitari.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Foto. Hablamos de fallas

Columna llegitada al programa #VolemTraca de la 97.7 Ràdio Levante

I ara et toca a tu, estimat artista!!!

Pocs dies després de l’esperada assemblea de presidents, on tractaríem la norma bàsica de la classificació de falles, on el que és el mateix, una de les més importants pel contingut tan decisiu per als que ens agrada plantar falla, la pilota està en la taulada dels artistes.

En primer lloc, l’assistència a la mateixa assemblea i per tant la participació en les votacions, ens ajuda a comprendre que este assumpte no és ni de lluny, un dels més importants en l’agenda dels presidents de falla.

Els 72 vots a favor de regular el mínim de 1.800 €, es van quedar molt pobre front als 64 presidents que van votar contra la proposta i més, si sumes les 17 abstencions. Això és guanyar sense convéncer i el cas és que, només el 19 % dels presidents de falla donaren suport a la proposta.

Caldrà pensar respecte a com pot ser que l’entitat que representa el 90 % de les falles (la Interagrupació) parlava en nom d’estes a la mesa de treball per preparar la proposta i, després li giren l’esquena.

Una de les paraules claus d’aquella nit va ser la solidaritat. Molts presidents al·ludien a esta causa per no recolzar la proposta, pensant més en les set falles, que segons la classificació de l’any passat es quedaven fóra, que en l’objectiu de dignificar l’altre col·lectiu susceptible de solidaritat.

Reprenent les paraules de Jordi Palanca (president de falla, artista faller i vicepresident de la Inter), que ens va donar dades i més dades. Jo em quede en els percentatges; dels famosos 1.800 €, el 25 % t’ho aporta l’Ajuntament, per tant el mínim es queda el 1.350 €, que entre 12 mesos suposen 112’50 €. Imaginant que som 40 fallers, no arribaria ni a tres euros al mes per faller (ni un café a la setmana). Esta és la quantitat real que deuríem de sacrificar per estar dins de la classificació.

L’altre sector afectat són els artistes fallers, que no és que amb estes mesurades aprovades de l’altre dia solucionen la seua vida, tal com argumentaren alguns presidents. Però no deixa de ser el primer pas!!

Nosaltres, els fallers, fem el primer pas cap a la dignificació de la nostra festa, pugem el mínim i reclassifiquem les categories de forma que l’especial pujarà 5.000 €. Ens va costar convéncer l’Assemblea, perquè és més fàcil ser egoista i que els artistes es barallen entre ells, però hem de veure’l com un posicionament i, ara els toca a ells, als artistes, per arreglar la seua casa… l’intrusisme, els certificats de professionalitat, les bases del concurs.

Ara toca que la federació de gremis d’artistes menegen fitxa.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

#NoVolem demagògia

Sense voler entrar en la definició del concepte demagògia, que per altra banda em sembla d’allò més dolç, cal explicar els costos reals d’una falla versus allò que és subceptible de subvencionar.

No és que a la meua falla es declare una quantitat diferent del que l’artista et cobra, no! No sigueu mal pensats, que ja tenim prou amb les mentides i interpretacions de la realitat (inclòs demagògies varies) com per a declarar més o menys del que cobra l’artista.

La nostra falla no va contractar artista, no obstant això, som defensors del #VolemFalla com a dignificació dels artistes i de les falles que plantem. I sembla que per defensar este concepte, ens han de criticar sense arguments, ni trellat.

En primer lloc m’agradaria fer els càlculs aproximats del que ens podria costar la falla de les cadires. Sí la que va guanyar el primer premi d’Experimentals i Innovadores…

Jo calcule que una persona sense qualificació professional, per hora pot estar per uns 10€ més la seguretat social. Si pensem que teníem unes 300 cadires a la falla i que en un cotxe normal caben de mitja unes tres cadires, calculem que 100 viatges de dues hores haurem fet per tota València arreplegant. Un total de 2.000€ + 800€ de seguretat social en el cas d’anar un a soles (que sempre anavem de dues en dues).

Sabem també que de mitjana ens faríem uns 3 Km cada vegada que eixiem d’arreplegà a 0’19€ per km, són 57€

A més caldrà sumar les hores del personal tècnic (sí, fallers i falleres, però amb preparació) per poder muntar la falla. Calculem 15€ per hora (i la corresponent SS/SS) i, un total de 200 hores de muntatge, ja són altres 3.000 €

Tot això, algú (encara que siga gent fallera) ho haurà dissenyat, pensat, dibuixat, etc. i d’això no anem a sumar-lo perquè segur que els que ens critiquen no l’han d’entendre.

El que sí poden entendre és altre preu que tampoc ho hem sumat al preu subceptible de subvencionar, com és l’espai on hen enmagatzenat les cadires durant tot l’any. I com la gent fallera som així ho aconseguim per la cara. Fiquem 200 € al mes per 10 mesos i, ja tenim altres 2.000€

Tot això, sembla el contrari de demagògia, i demostra que és gratuït acusar-nos que hem guanyat diners pel fet de guanyar el primer premi d’Innovadors i el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció, que suposen uns 2.400€ (més el 25% de lo declarat que són uns 500€) i, només hem pogut declarar 2.300€ en materials.

Total, que segons els fallers de la meua comissió, el cost real són 10.157€ versus els 2.300€ que hem pogut declarar (ja vos avance que ni hem pogut justificar-lo tot i, ens hauran de llevar part de la subvenció).

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Torna la veu fina i fallera…

Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.

Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.

Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.

Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.

La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!

%d bloggers like this: