Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Dues Universitats per a un diploma

Que la federació de falles I+E participe en la presentació oficial d’un diploma universitari d’investigació en la festa de les falles, és tant important com fer-ho a un fòrum d’entitats falleres, com és la mesa de debat de la classificació de falles.

No és intenció de comparar els interlocutors que en ambdues ocasions hem tingut de companys, com ara la Universitat de València o la Politècnica, front la Interagrupació de falles. Però ja vos dic que el registre canvia (i és que a la Universitat no hi havia gintònic, no vos penseu!!).

La federació de falles I+E intenta aportar en tots els fòrum la perspectiva de l’experimentació i innovació com a part inclusiva de la festa i, no com un gueto d’artistes diferents als artistes fallers, com alguns ens volen classificar. Cert que al món universitari, el concepte d’investigació (complement indispensable de la formació acadèmica) està més arrelat i ens permet parlar el mateix llenguatge, cosa que ens consta un poc més al planol faller.

Així, els alumnes del diploma universitari segur que solucionen el problema que la federació de gremis d’artistes fallers ha detectat en la festa o potser no i, esta crisi s’ha de solucionar des del col.lectiu faller junt als artistes (ja ens anirem enterant).

Si per un moment, en el planol faller, es decidira que només pogueren plantar falla els artistes amb certificat de professionalitat, en el planol universitari es quedarien fóra de la possibilitat de crear projectes artístics per a les falles (i moltes de les comissions I+E ens veurien fóra de la classificació).

Per tant, queda demostrada la importància d’estar presents en els dos canals com a part activa, aportant d’una banda la perpectiva “rarita” per als fallers i d’altra, la perpectiva de les comissions de barri, en l’àmbit universitari.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Foto. Hablamos de fallas

Columna llegitada al programa #VolemTraca de la 97.7 Ràdio Levante

Anuncis

I ara et toca a tu, estimat artista!!!

Pocs dies després de l’esperada assemblea de presidents, on tractaríem la norma bàsica de la classificació de falles, on el que és el mateix, una de les més importants pel contingut tan decisiu per als que ens agrada plantar falla, la pilota està en la taulada dels artistes.

En primer lloc, l’assistència a la mateixa assemblea i per tant la participació en les votacions, ens ajuda a comprendre que este assumpte no és ni de lluny, un dels més importants en l’agenda dels presidents de falla.

Els 72 vots a favor de regular el mínim de 1.800 €, es van quedar molt pobre front als 64 presidents que van votar contra la proposta i més, si sumes les 17 abstencions. Això és guanyar sense convéncer i el cas és que, només el 19 % dels presidents de falla donaren suport a la proposta.

Caldrà pensar respecte a com pot ser que l’entitat que representa el 90 % de les falles (la Interagrupació) parlava en nom d’estes a la mesa de treball per preparar la proposta i, després li giren l’esquena.

Una de les paraules claus d’aquella nit va ser la solidaritat. Molts presidents al·ludien a esta causa per no recolzar la proposta, pensant més en les set falles, que segons la classificació de l’any passat es quedaven fóra, que en l’objectiu de dignificar l’altre col·lectiu susceptible de solidaritat.

Reprenent les paraules de Jordi Palanca (president de falla, artista faller i vicepresident de la Inter), que ens va donar dades i més dades. Jo em quede en els percentatges; dels famosos 1.800 €, el 25 % t’ho aporta l’Ajuntament, per tant el mínim es queda el 1.350 €, que entre 12 mesos suposen 112’50 €. Imaginant que som 40 fallers, no arribaria ni a tres euros al mes per faller (ni un café a la setmana). Esta és la quantitat real que deuríem de sacrificar per estar dins de la classificació.

L’altre sector afectat són els artistes fallers, que no és que amb estes mesurades aprovades de l’altre dia solucionen la seua vida, tal com argumentaren alguns presidents. Però no deixa de ser el primer pas!!

Nosaltres, els fallers, fem el primer pas cap a la dignificació de la nostra festa, pugem el mínim i reclassifiquem les categories de forma que l’especial pujarà 5.000 €. Ens va costar convéncer l’Assemblea, perquè és més fàcil ser egoista i que els artistes es barallen entre ells, però hem de veure’l com un posicionament i, ara els toca a ells, als artistes, per arreglar la seua casa… l’intrusisme, els certificats de professionalitat, les bases del concurs.

Ara toca que la federació de gremis d’artistes menegen fitxa.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

#NoVolem demagògia

Sense voler entrar en la definició del concepte demagògia, que per altra banda em sembla d’allò més dolç, cal explicar els costos reals d’una falla versus allò que és subceptible de subvencionar.

No és que a la meua falla es declare una quantitat diferent del que l’artista et cobra, no! No sigueu mal pensats, que ja tenim prou amb les mentides i interpretacions de la realitat (inclòs demagògies varies) com per a declarar més o menys del que cobra l’artista.

La nostra falla no va contractar artista, no obstant això, som defensors del #VolemFalla com a dignificació dels artistes i de les falles que plantem. I sembla que per defensar este concepte, ens han de criticar sense arguments, ni trellat.

En primer lloc m’agradaria fer els càlculs aproximats del que ens podria costar la falla de les cadires. Sí la que va guanyar el primer premi d’Experimentals i Innovadores…

Jo calcule que una persona sense qualificació professional, per hora pot estar per uns 10€ més la seguretat social. Si pensem que teníem unes 300 cadires a la falla i que en un cotxe normal caben de mitja unes tres cadires, calculem que 100 viatges de dues hores haurem fet per tota València arreplegant. Un total de 2.000€ + 800€ de seguretat social en el cas d’anar un a soles (que sempre anavem de dues en dues).

Sabem també que de mitjana ens faríem uns 3 Km cada vegada que eixiem d’arreplegà a 0’19€ per km, són 57€

A més caldrà sumar les hores del personal tècnic (sí, fallers i falleres, però amb preparació) per poder muntar la falla. Calculem 15€ per hora (i la corresponent SS/SS) i, un total de 200 hores de muntatge, ja són altres 3.000 €

Tot això, algú (encara que siga gent fallera) ho haurà dissenyat, pensat, dibuixat, etc. i d’això no anem a sumar-lo perquè segur que els que ens critiquen no l’han d’entendre.

El que sí poden entendre és altre preu que tampoc ho hem sumat al preu subceptible de subvencionar, com és l’espai on hen enmagatzenat les cadires durant tot l’any. I com la gent fallera som així ho aconseguim per la cara. Fiquem 200 € al mes per 10 mesos i, ja tenim altres 2.000€

Tot això, sembla el contrari de demagògia, i demostra que és gratuït acusar-nos que hem guanyat diners pel fet de guanyar el primer premi d’Innovadors i el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció, que suposen uns 2.400€ (més el 25% de lo declarat que són uns 500€) i, només hem pogut declarar 2.300€ en materials.

Total, que segons els fallers de la meua comissió, el cost real són 10.157€ versus els 2.300€ que hem pogut declarar (ja vos avance que ni hem pogut justificar-lo tot i, ens hauran de llevar part de la subvenció).

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Torna la veu fina i fallera…

Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.

Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.

Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.

Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.

La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!

El jurat de #falles no anirà en valenbisi

Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu

I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Lletres i a més, falleres #plf12

Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Paco refresca

Paco refresca, és el títol de la columneta de hui i m’ha vingut al cap per les últimes manifestacions ventilades a l’aire com si flames crematòries es feren càrrec dels monuments. No tan sol per l’editorial de Nuestras Fallas a esta emissora, on anuncia el fi de les hostilitats, sinó perquè he sentit al president dir, en l’emissora amiga de Protagonistas Las Fallas; “Canviar és difícil”.

I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.

Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.

Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.

En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.

I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.

Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: