Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

El jurat de #falles no anirà en valenbisi

Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu

I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Lletres i a més, falleres #plf12

Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Paco refresca

Paco refresca, és el títol de la columneta de hui i m’ha vingut al cap per les últimes manifestacions ventilades a l’aire com si flames crematòries es feren càrrec dels monuments. No tan sol per l’editorial de Nuestras Fallas a esta emissora, on anuncia el fi de les hostilitats, sinó perquè he sentit al president dir, en l’emissora amiga de Protagonistas Las Fallas; “Canviar és difícil”.

I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.

Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.

Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.

En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.

I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.

Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Protecció i #falles

Hui és el dia internacional de la preservació de la capa d’ozó, i vos preguntareu que haurà de vore això amb les falles. I jo també m’ho pregunte perquè la capa d’ozó només exercix com a filtre natural i element de protecció en el planeta; I a les falles que?

La capa d’ozó reté la majoria dels rajos ultravioletes del Sol i actua com regulador climàtic. Sí, sí, però la capa d’ozó i les falles, on està la relació?

Realment no molt, perquè podríem parlar dels efectes del fum a l’hora de la cremà, però realment a banda de ser molt espectacular i que no podem gaudir d’una bona crema, el fum negre directament no contribueix al forat de la capa, però com les institucions ja s’han oblidat un poc del tema, m’agradava comentar-lo ací.

El que sí que vull parlar hui és de protecció, de la mateixa protecció de la capa d’ozó al planeta, però a les falles… Hi ha alguna institució que protegisca les falles? Algú podria dir que Junta Central, però per a esta veu fina i fallera, JCF coordina a les comissions; marca les normes de convivència, però protegir, protegir???

Pot ser que amb la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l’ONU. Pot ser en eixe moment tinguem consciència de la protecció d’este bé immaterial i, per tant de les obligacions que això comporta per defensar la festa de les falles. Ara esperem que no es quede només en aconseguir-ho i, que la declaració ens duga a altres models d’actuació…

Ara que si parlem de protegir caldrà parlar de TV3, que algú he llegit jo pel facebook que no està d’acord que es puga veure per estes terres. Però, millor este tema ho deixem per al debat, que vull tancar la columneta parlant de falles i de protecció.

Sí, perquè protegir les falles és actuar amb transparència en totes les seues accions i per tant, no crear dubtes de cap tipus. El fet que es puga dubtar dels veredictes dels jurats que vetlen per fer complir les normes del reglament, es deixar desprotegida l’essència de la festa. Calen actuacions netes de qualsevol dubte o proposar un canvi del reglament per consolidar els principis. He dit!

No volia jo tancar, sense fer referència al twitter de malatdefalles, que si la setmana passada era Trending Topic de València (o siga tendència en el nostre idioma), hui ens planteja dins de la categoria de #treballsvalencians, la professió de jurat de qualsevol concurs faller.  On s’estudiaria això?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

1/2 any

Hui és el dia d’Astúries, cada 8 de setembre en honor a la Verge de Covadonga els asturians ho celebrem en actes cívics i religiosos, però desconec si han de portar la bandera per dins o per fora d’alguna catedral. Com anècdota per estes terres es comenta que serà la primera festa amb el partit del foro d’Astúries governant, sense més malicia faig este comentari, eh!

Però hui, m’agrada més parlar de les festes que tindrem d’ací a 6 mesos o de les que passàrem fa els mateixos i, dels actes festius per celebrar-lo; festes per commemorar festes que fan festa.

Va de bò, sí ara celebrem el mig-any de la festa fallera, però de la plantà o de la cremà?, del fet que plantem falles o de la festa que l’envolta i a vegades envolica?.

Moltes entitats socials, (així les denominen per terres asturianes a les associacions que aporten valor a la societat) a la nostra Comunitat proposen festes per celebrar l’inici de la carrera final, pot ser per a motivar als fallers, altres però fan un motiu de festa en si mateix amb els conseqüent trastorns a la societat. Recordeu que fa no res, alguns celebrarem, prenent els carrers, sant joan i el solstici d’estiu.

M’agrada la idea de celebrar amb l’artista faller que en sis mesos llevarem els plàstics als nostres carrers. M’agrada fer una festa per presentar els nostres projectes, però no fer una festa per celebrar que farem festa dins d’un temps.

A per cert, he comprar per estes terres del Nord el diari “La Nueva España” i m’han relagat la medalla de la Verge de Covadonga. Serà per fer pàtria?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Un set de noves falles

Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.

Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.

I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.

Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.

I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:

“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”

Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!

Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: