Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per fallermajorització

Alegria versus fracàs

És moment de pensar en les que no ho han aconseguit, és moment de ser solidari amb les que no han pogut passar el tall.

L’alegria va per barris i, ara ens toca a nosaltres! El 100% de les candidates que Borrull Socors presentava a Fallera Major de València ha eixit preseleccionada, ha superat el tall. I dic el 100% perquè només es presentava la nostra Fallera Major del 2018.

Si Cristina s’haguera quedat fóra, esta columna seria la típica del que plora quan ha perdut. Per això, ara em fique en la pell de les que han quedat descartades, que s’ho mereixien igual o més que la resta i, que per esta fórmula sempre hi hauran vençudes.

Ja he manifestat en més d’una ocasió que d’este mercat de ramaderia, hauríem d’exceptuar les infantils. No suporte les llàgrimes de les xiquetes que hui estaran vessant. Mai entendré un concurs de bellesa entre xiquetes menors de 14 anys… és simple i pedagògicament intolerable!!! Podeu llegir “Pare, jo que he fet mal“, ara fa 9 anys

De les majors, tant de bo fóra normal, encara que són majors d’edat i han triat lliurement participar en este circ, hui tampoc entendran el perquè s’han quedat sense la possibilitat de viure uns privilegis dins d’este món faller, abans de saber si representaran, o no, les falles del 2019.
Em queda la tranquilitat que totes han assumit les regles del joc i, en un no res, tot això serà anècdota que contar, encara que alguna serà una anècdota agra…

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Només ens quedaran els records amiga fallera

Sí, efectivament vivim dels records, tenim pensaments d’allò que ja ha passat, i idealitzem eixa memòria i, en esta ocasió, ha sigut el 2010, un any per no oblidar. Un fum de coses que hem compartit i a més, ens heu fet partícips d’un tros de la vostra vida.

Cada falla s’obri a cada Fallera Major en el seu any, per fer-li un any que no puga oblidar fàcilment, de la mateixa manera que cada Fallera Major dona el millor de si mateix per ser la més digna representant de la comissió allí on li correspon anar. I a voltes molt millor representants que per els mateix presidents.

M’agrada recordar cada moment que la Fallara Major eixint ha dedicat a la comissió, a la seua falla la primera decisió fins la cremà.

Ara ja només queden els records, dels passa carrers, dels actes, de les dedicatòries, de l’esperes per les presentacions on enllumenaven a les seus companyes en l’última tela del mercat.

De fotos també es recorden en estos moments d’acomiadament, instantànies que capturen el moment per recordar-los sempre. Segur que cada Fallera Major té la seua foto record, o arreplegant un premi, o en una personalitat que passava per la falla, o en l’ONG fent la donació que la teua falla ha recaptat en esforç.

Fallera Major que eixes, que ixes però que te quedes, hem tinguts molt bons moments i altres, pot ser no tants, però cap podrà embrutar el teu regnat, que ara ja fa història per rebre altra princesa.

Sempre ens queden els records, sempre sereu la Fallera Major del 2010, i ara fallera només. Només ens quedaran els records…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

 

Pare, jo que he fet mal. II part

Hui fa, justament un any, que la meua filla em bombardejava el cap en la frase de desesperació perquè ella no entenia el perquè un jurat determinava la valenciania de les xiquetes que deurien representar la Cort de la Fallera Major Infantil. Ja ho hem reclamat per activa i per passiva, hi férem un programa radiofònic dedicat expressament a si la cort infantil es deuria fer per sorteig, però…. Pare, jo que he fet mal?.

Sí, la meua filla em va dir eixa frase, si, la mateixa que ahir vivia el que jo no vaig poder viure en mon pare, van viure la victòria de la selecció de futbol junts, i ens vam abraçar, just quan el manxec va marcar, pare, pare, ha marcat Iniesta, el de Fuentealvilla, el del poble del costat de la iaia, no? Si, filla si, i estic plorant d’emoció!!!.

Llàgrimes, les d’ahir en emoció d’un sentiment de sentir-se identificat col·lectivament en un grup, llàgrimes que el meu pare no va poder viure, i jo si tenia l’oportunitat de viure’l en família. Eren llàgrimes com les de fa un any, però aquelles eren d’impotència, com la que estaran vivint ara els pares i les mares de les xiquetes que s’han quedat pel camí de la preselecció i que segur, són tan valides com les que han sigut seleccionades. Llàgrimes que hui s’acompanyaran de frases als seus respectius, pare, jo que he fet mal?

No, les xiquetes no fan res mal, totes deurien estar seleccionades per la cort d’honor i fer-ho per sorteig. Que algú pot decidir si una xiqueta representa millor que altra la valenciania infantil? Que algú sap en seguretat que una xiqueta es comportarà, o no, a la cort d’honor, o algú sap, per vore-la un ratet, si serà una bona Fallera Major Infantil de València?

Pensarem per un moment en els perdedors de la final del mundial, pensarem en els holandesos… Com es sentiran?, com es sentiries tu?. La selecció espanyola va ser superior en tot i ho va demostrar, però les xiquetes seleccionades han sigut superiores a les altres? No, no veig els criteris tan evidents per participar al circ que ja nomenàrem, ara fa un any, “tria de xiquetes”.

Hui que es demostra que les coses poden canviar, la selecció de futbol ha trencat la seua maledicció, perquè no trenquem nosaltres en les injustícies de les preseleccions infantils?

Un faller que parla opina i no té la veu massa fina

Escàner corporal

L’altre dia l’artista que ens fa el monument em proposava (com l’han quedat uns euros), que si fèiem un escàner corporal per accedir al monument, que són més àgils que anar llevant-se els objectes de ferro. A més, en les imatges de l’escàner de tot el cos, podríem fer el monument de l’any vinent i, segur que ens donen l’ingeni i, gràcies. Gràcia la que li farà al que es veja retractat, tot nuet, en el fred que fa.

Però al consultar-lo en la meua Junta, van eixir veus contraries perquè la comissió europea ja havia dit que l’escàner corporal no era aconsellable, i és que hi han alguns molt europeistes a la meua falla. Altres, al contrari, argumentaven que per la seguretat dels que visiten el monument serà millor ficar-ne’l i, atenent a la recaptació que farien caldria, al menys, reflexionar-lo. Total, que li vaig cridar a l’artista i li vaig dir que per ara, patirem els atemptats dels conciutadans, en el mateix guarda de seguretat de sempre.

Però per a seguretat, la que tindrà que ficar Junta Central el dijous 14, al Palau de l’Exposició en l’entrega dels vestits i complements a les Corts d’honor, que en el tema de la crisi monetària (que no d’imaginació), més val que asseguren bé els materials a entregar, presentant i tot, la còpia del segur corresponent.

Podria ser bona idea que la Cort passara per l’escàner corporal que volen ficar als aeroports, abans de ser seleccionades, per facilitar la confecció dels vestits i complements. Perquè recordem que als escàners no cal llevar-se els objectes metàl·lics i les falleres en porten molt de ferro.

Com no crec que Junta Central Fallera tinga previst els escàners corporals per al dia de l’entrega dels vestits, jo ja les admiraré a l’acte d’Exaltació, al Palau de la música, però per darrere, que segur que ens tornen a adjudicar als presidents les entrades per aquelles butaques on es perd la visió.

Siga en escàner corporal o sense, el que està clar és que comença el compte enrere, la recta final de l’exercici ja la tenim a la vista i en les primeres posicions van els de sempre, o als menys això ens conten alguns mitjans de comunicació ben escanejats.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Hui baixe d’este tren

Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.

Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.

I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.

Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!

Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

85-63, van perdre

n dies com hui, les frases més recurrents dels carrers o dels diaris sempre fan referència als guanyadors, als que han arribat al més alt d’una situació, els primers de la fila i, ningú s’en recorda dels que han quedat arrere, dels que estaven en la lluita i han perdut. Encara que penseu que estem parlant només de falles, ara estem fent una similitud.

I és, que Sèrbia va perdre per 85 a 63 a la final de l’europeu a mans de la generació d’or del basquet espanyol, som la “Ñ”. No s’ha parlat practicament dels segons o dels tercers, que gràcies a ells pugueren competir i guanyar.

Com deia Steiner que el que no es nomena no existeix. Però això ha canviat. I ara podíem dir millor, el que no sé veu en la tele no existeix. I és que són els mitjans els quals creen l’opinió pública. És la pompa digital.

Tal com els mitjos de comunicació s’han centrat en la nostra selecció, com no podia ser d’una altra manera, les candidates de la cort 2010 han centrat l’atenció de les nostres comunicacions locals, com no podria ser d’una altra manera. Però m’agrada recordar hui a Marila, Claudia, Paula, Carla, Sara, Andrea, Mercedes, Natalia, Alba, Amparo i ací, podem arribar a 100 candidates que participaren al circ, que com ja sabem ja estava adjudicat abans de començar. No em referix al jurat, si no que l’acte en si és podria evitar si directament convocaren a les seleccionades…

Però no seré jo qui negue la importància de l’atractiu de la vida en si mateixa, lo bonic de l’acte, però d’això a aplaudir este circ en el qual es jutja la bellesa adolescent com valor màxim, hi ha prou de diferència. Jo, com sempre espere apostes enèrgiques i innovadores, idees de noves promeses. I em trobe en lo de sempre, el mateix, quina tristesa.

Ull en el que pensem o diguem, perquè correm el risc que és convertisca en realitat!!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Pare, jo que he fet mal?

No filla, no, hem sigut els presidents els que ho hem fet mal… intentes explicar-li a la teua filla perquè les seues amigues han eixit seleccionades a la Cort d’Honor i ella no, intentes explicar que el pare no ha volgut parlar en ningú, perquè pensava i continua pensant, que no hi han criteris suficients per decidir si unes xiquetes o altres son les seleccionades. I, el pare no anava a utilitzar el seu càrrec, pot ser s’ha enganyat, però, no filla no, tu no has fet res mal.

Pot ser, que esta opinió siga massa personal, i que algú puga pensar que és una rabinada, però vos assegure que no, l’únic que vull és compartir la frase que em bombardeja el cap des d’aquella nit, “Pare, jo que he fet mal?”, i compartir-la en els que tenim la responsabilitat de prendre decisions, perquè no val dir “que les coses en el món faller son així”, no!, en resistix a acceptar que és això el que volem per a les nostres filles, siguen seleccionades, o no.

Ni que parlar de les 13 xiquetes que al final tindran la sort, perquè les de l’any passat ja tingueren prou en el soporífer avorriment mentre el jurat es decidia, un jurat, que independentment que siga de presidents o de Junta, té la responsabilitat de prendre eixa decisió, com també, la mateixa estructura de Junta, en té la responsabilitat per mantindre el sistema. I, ja podíem aprendre dels xiquets, o de quan nosaltres eren xiquets on les decisions més importants es prenien en un pràctic; “pito-pito gorgorito, ¿donde vas tu tan bonito?.

Hi han veus que ja s’alçaven a favor d’un sorteig per a les candidates infantils, sense anar més lluny un altre president que tampoc va estar al jurat per pareguts motius i que, segurament també tindrà al seu cap la frase, però dita per altra xiqueta. Ell, era dels que defenia, no fa molt en l’emissora música i falles ràdio, un canvi en el sistema perquè en definitiva, les xiquetes son xiquetes, no? L’opinió que ara vos conte no és fruit dels resultats de l’altre dia, sempre ho he pensat, en qualsevol selecció infantil, però en eixe temps no tenia, ni la responsabilitat de president, ni la possibilitat que em donen les ones radiofòniques.

Pensar, que els mateixos companys presidents hagen pogut deixar de votar a les candidates per les discrepàncies en temes de l’Agrupació o per ser d’una o altra falla, no em passa pel cap, perquè en definitiva son xiquetes i no crec ningú capaç de fer-ho, però com la frase continua al meu cap i espere que en el de cadascú dels que tinguen la responsabilitat per canviar-ho; Pare, jo que he fet mal?, no xiqueta no, ha segut el pare que no ha volgut entrar en el circ, i tampoc no ha fet prou per llevar la lona i amagar els animals d’eixe circ anomenat “tria de xiquetes”, sense saber el que pensen, com es sentixen i sobretot quins objectius hi ha per fer-ho així.

Quan la meua filla i, les filles dels més de tots els pares i les mares que han passat per això, ens pregunten; Pare, jo que he fet mal?, pare, si totes deien que anava a eixir?. Pare, si molta gent m’ha dit que jo estaria d’alt de l’escenari? Pare, he fet alguna cosa mal?. Només podré intentar no plorar i contar-le un conte on una xiqueta podia canviar el món només diguen: Per mi, i per totes les meues companyes!

Un trist faller, que no deixarà de fer!

Excés de fallermajorització(*)

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.