Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per tradicions

En valencià, clar que SÍ.

Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Com ara, la Batalla de flors.

La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.

A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.

En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.

Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.

El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.

Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.

Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.

Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Estimada i amiga Mari Carmen

Demà, si no em toca la loteria de totes les que duc de les comissions falleres o d’altres entitats, sentirem una proposta de canvi en el recorregut de l’Ofrena. Anirem a fer el brindis de Nadal al consistori del cap i casal, i allí ens contareu que les propostes que llançàreu abans de l’estiu, les heu desestimades.

Estimada i amiga Mari Carmen, tu saps que jo admire la teua valentia i les propostes de canvi que fas des de l’estructura tradicional com és JCF, però esta volta m’has defraudat o algú ens ha enganyat, perquè la meua comissió no ha pogut aportar la seua opinió i en la nostra Junta si el tractàrem.

Estimada i amiga Mari Carmen, és de veres que la meua comissió té una opinió com la de tantes i tantes i, no és la qüestió de que opinem o deixem de fer-ho, i si de com ens heu fet participar en les propostes. I dic jo, si havien propostes que heu descartat perquè les havieu fet?. Pot ser, abans calia estudiar-les per proposar-les.

Estimada i amiga Mari Carmen, el nostre positivisme; el dels dos, ens porta a postposar el debat per l’any vinent, pensant que és possible altra forma de fer les coses i de prendre decisions en els assumptes que importen a la festa. Jo imagine que heu consultat en tots els interlocutors possibles per prendre la decisió que porteu a l’Assemblea de la loteria, (I el dic perquè hi ha sorteig de Nadal, eh) però que tal si s’haguera fet una comissió de presidents per estudiar, investigar i proposar opcions, massa democràtic, no?

Estimada i amiga Mari Carmen, que a la mare de la xiqueta del torer l’hagen canviat la cara, no vol dir que a l’Ofrena calga fer el mateix. I, si a la citada protagonista de les televisions la canviat la vida, als fallers una operació d’Ofrena també podria canviar part de la festa. Però, ja no serà enguany, ens hem quedat en l’anestèsia de l’operació floral.

Tinc que finalitzar esta carta oberta a una amiga, demanant-li que m’ajude en la votació de demà, si cal fer-la ja o no, que a l’ordre del dia no figura tal proposta, però encara no sé el que votaré, ni si es farà a la totalitat o punt per punt de la proposta global,. Jo amiga Mari Carmen no sé que fer en l’opinió de la meua comissió, la que  m’havia manifestat en una Junta abans de l’estiu.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Deliris escènics

No hem tingut temps de descansar de la nostra presentació i ja estic pegant-li voltes a pròximes, però abans vull agrair a tanta gent l’èxit de l’acte i, un d’ells és el que ha escrit, conjuntament en el que parla finament, l’apropòsit, no és altre que Salvador Bolufer, si el de Pego.

I per això, que millor manera de fer un homenatge que llegint unes estrofes de l’obra, que el dissabte a la Petxina representarem en molta estima. “Segons les sagrades escriptures, en el principi del temps Déu va crear Adam i Eva i els va regalar un paradís terrenal..”.

Però com, res no és el que pareix, és el nostre lema del monument i per lo tant el fill conductor de l’exercici, a l’apropòsit no podia ser d’altra manera i… “Segons unes altres escriptures, no tan sagrades la historia d’Adam i Eva s’ha repetit recentment, però amb algunes lleugeres modificacions. El paradís terrenal estava ubicat a la nostra comarca, el dimoni no anava vestit de serp, i la prohibició era distinta.

Adam, Eva!. Com que esteu creats a la meua imatge i semblança, vull que sigueu feliços i vaig a regalar-vos un paradís de llinatge valencià fornit de bonances mediterrànies. Un país en el que podeu fer tot el que us plaga; gaudir els seus paisatges, posseir l’aigua dels rius i de la mar, assaborir els productes de la terra i de la muntanya, compartir i fomentar els seus valors culturals, però nomes hi ha una cosa que restara prohibida; FUMAAR!”

Com no podia ser d’altra forma Adam i Eva, al principi feren cas, no fumaven, però van començar a contaminar rius, a tallar arbres per a cobrir-los de formigó, a urbanitzar camps i muntanyes, a planificar camps de golf, a especular amb les platges, a pisar-se i a cagar-se en la mar, a vendre la dignitat per un plat de llentilles i damunt Déu els va pillar… “Fas olor de caliquenyo, ja se que haveu fumat, i sabíeu que això estava prohibit, no vaig a expulsar-vos de les terres valencianes, però per a la vostra vergonya i vilipendi, us castigaré a viure entre les misèries d’allò que li dieu el progrés, en avant, cada vegada que ploga 4 gotes, se n’anirà la llum 30 o 40 vegades, els vostres fills aniran a escola en barracons, suportareu insofribles llistes d’espera als hospitals, no tindreu llocs d’aparcament, les carreteres sempre estaran en obres, maltractareu la vostra llengua i damunt, de fora vindran, que de casa us trauran.

Adam a Marbella ja no fumen, Adam.

Gràcies a Salvador Bolufer.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

3 minuts de glòria

“I ara anem a rebre a les entitats que han volgut acompanyar-nos en este dia tant i tant especial”. És el moment, és l’avís que ens toca desfilar, és el nostre moment de glòria.

Per això, hem estat tot el cap de setmana sense anar a cap lloc, sense poder eixir en tot el cap de setmana, i és que els presidents que volem acompanyar a les nostres Falleres Majors perquè visiten a les seus homologues de les comissions veïnes, en un no res estem preparats, agafem les insígnies, els regals, i ja, però… elles.

Des de ja i, fins al febrer més o menys, les nostres FM’s estaran pendents de pentinar-se, de pintar-se, de col·locar-se el millor vestit, manteletes, arracades i mil coses més, que fan començar el protocol d’empolaine més de dues hores abans de la cita i, això si tenim sort i la falla en qüestió és puntual.

Jo, en la meua trajectòria he anat com a presidents, com a vicepresident a algunes presentacions, altres com a pare de la Fallereta en qüestió i hi ha de tot, unes que reben als convidats abans de sopar, altres després, uns que et conviden a cantar l’himne, altres que et criden després, quan les iaies ja s’han anat a canviar les xiquetes i no t’aplaudeix ni l’apuntador, que ja està fent-se una cerveseta. En fi, hi ha de tot cultivat les terres del senyor, però el que està clar és que siga com siga, les teues màximes representants estaran del tot espectaculars per brillar en la constel·lació d’estreles que volen acompanyar a la seua amiga de fatigues, encara que siga per enguany.

La importància que done cada comissió, començant pels organitzadors de l’acte, fins a l’últim actor de la presentació, serà la seua identitat com a comissió i s’avalua pel protagonisme que donen a cada part de l’acte de l’Exaltació i una part som les falles convidades, o no?

Així, si el temps des de que et criden fins que tornem al cotxe no és superior ni a un 5 % del temps total que has dedicat a preparar-te, et quedaràs en cara de peix, o no? En realitat, tot el que passe de 3 minuts, 3 minuts de glòria, serà mel, mel de romer!!

Un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

La diferència és al protocol

Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.

Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.

En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.

Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.

Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.

Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.

Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.

Gràcies

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Serà que estic enamorat?

A l’assemblea de presidents ens donarem complida informació dels temes més actuals del món faller, per a uns quants dels que estàvem allí, seria la informació més actual del món mundial. I, no parlem del jurat de la fallermajorització, sinó de les gestions en la normativa que ens afecta o ens afectarà. Estem parlant, dels casals i de la pólvora.

Però, de la pólvora, o millor dit de la normativa europea que regularà la seua manipulació, ens contaren que sí complim les distàncies de seguretat (caldrà pujar les tanques) i si controlem la venda, tindrem la festa assegurada…, però jo. en aquell moment vaig desconnectar-me, o millor dit, el meu cap se’n va anar a un segle molt passat. Serà que estic enamorat?

Si, al segle XVIII, Sant Donís era una festa ja molt arrelada, encara que la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però els valencians van continuar celebrant-ho popularment, i per Sant Donís ja eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva.

Així, una vesprada s’havien llançat multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. Per desgracia, el 9 d’octubre de 1526 un accident va ser protagonista, en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat.

De la mateixa forma que Europa vol controlar la pólvora ara, Carlos III va prohibir fabricar pirotècnia i, en resposta, els forners valencians, van idear representar els coets prohibits en la piuleta i el tronador, uns dolços de massapà que els van donar forma als petards; piules i trons. Imagine a més ú, a les 2 d’una vesprada d’un dia de març, a la plaça de l’Ajuntament… en un concurs de menjadors de tronadors. Serà que estic enamorat?

Si, estic enamorat, no al estil de Carlos III, o de l’Unió Europea o de El Corte Inglés, que s’inventaren el 14 de febrer com dia dels enamorats, no. Jo estic enamorat i el celebre en la Mocaorà del 9 d’octubre, Sant Donís, un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà en forma d’elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.

He dit!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: