Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Setembre, 2009

Mare, em baixe a la falla.

L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…

I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.

No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.

Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.

La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

85-63, van perdre

n dies com hui, les frases més recurrents dels carrers o dels diaris sempre fan referència als guanyadors, als que han arribat al més alt d’una situació, els primers de la fila i, ningú s’en recorda dels que han quedat arrere, dels que estaven en la lluita i han perdut. Encara que penseu que estem parlant només de falles, ara estem fent una similitud.

I és, que Sèrbia va perdre per 85 a 63 a la final de l’europeu a mans de la generació d’or del basquet espanyol, som la “Ñ”. No s’ha parlat practicament dels segons o dels tercers, que gràcies a ells pugueren competir i guanyar.

Com deia Steiner que el que no es nomena no existeix. Però això ha canviat. I ara podíem dir millor, el que no sé veu en la tele no existeix. I és que són els mitjans els quals creen l’opinió pública. És la pompa digital.

Tal com els mitjos de comunicació s’han centrat en la nostra selecció, com no podia ser d’una altra manera, les candidates de la cort 2010 han centrat l’atenció de les nostres comunicacions locals, com no podria ser d’una altra manera. Però m’agrada recordar hui a Marila, Claudia, Paula, Carla, Sara, Andrea, Mercedes, Natalia, Alba, Amparo i ací, podem arribar a 100 candidates que participaren al circ, que com ja sabem ja estava adjudicat abans de començar. No em referix al jurat, si no que l’acte en si és podria evitar si directament convocaren a les seleccionades…

Però no seré jo qui negue la importància de l’atractiu de la vida en si mateixa, lo bonic de l’acte, però d’això a aplaudir este circ en el qual es jutja la bellesa adolescent com valor màxim, hi ha prou de diferència. Jo, com sempre espere apostes enèrgiques i innovadores, idees de noves promeses. I em trobe en lo de sempre, el mateix, quina tristesa.

Ull en el que pensem o diguem, perquè correm el risc que és convertisca en realitat!!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Carpe diem

Esta setmana finalitza el termini per presentar els documents que classificaran els monuments que plantarem el proper març i els agremiats caldrà que el presenten als seus respectius gremis i els que no, a Junta. Junt al contracte entre l’artista i la comissió, on es reflexa la quantitat acordada pel monument, també s’ha d’adjuntar l’esbós i la crítica (que alguns ho solucionen en quatre línies)
De la mateixa manera que es celebren festivals d’art per tota la Comunitat Valenciana, música, teatre, etc i com un servidor pensa, que els monuments, també son obres d’art podem fer la comparativa… i resulta que la classificació dels monuments és l’única de tots els festivals artístics que es fa pel pressupost declarat, o el que es el mateix, per la quantia de l’obra.
De esta manera, els festivals de cinema haurien de fer una categoria on només participaren les superproduccions i fer altres categories en funció del cost de la pel·lícula. O, per exemple, al festival de la cançó, els artistes que portem més coreografia no podrien competir en solistes que no tinguen diners per pagar-los.
Tindrem que esperar a l’Assemblea del 30 de setembre per saber com quedarà la classificació, perquè este serà un exercici fotut… Penseu que les comissions a la fi declararan el que pertoca per cobrar més subvenció?
Així crec que allò que es presente esta setmana no serà paregut a altres anys, pot ser, tindrem sorpreses i algú, sense voler, plantarà a 1era B.
Vull acomiadar-e en unes paraules sàvies, carpe diem, que vol dir que aprofiteu el dia, ja que malauradament en tot això dels diners, no hem parlat de la crítica dels monuments, que també és art.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Fallereta per entregues

A setembre és el més de les col·leccions per entregues, els clàssics col·leccionables de la tele, bé siga un curs de guitarra o per fer un avió, però tot en entregues i cada setmana, que jo sempre em pregunte qui els termina; les col·leccions?. Sempre a setembre, deu ser que els psicòlegs ho han estudiat, però cada any ens inunden d’ofertes de cursos, maquetes o el que siga, per entregues.

I la proposta de la columna de hui serà en eixa direcció, que Junta Central Fallera llance als quiosc de tota la ciutat, les convocatòries per entregues, que vos semblaria que puguerem llegir el reglament faller en plecs col·leccionables, o que es venguera la relació de Falleres Majors, en fotos a tot color i en estoig de luxe, gratuïtament i amb la primera setmana les tapes de regal. Vos imagineu?

O, que les bases dels concursos les entregaren també en col·leccionables; en la primera entrega la base de la maqueta i els pots de pintura i així, les comissions podríem anar fent i, pot ser puguérem presentar-nos als concursos. Si val, els col·leccionables ningú els acaba i el tema dels concursos és un tema prou important com per explicar-lo per entregues, si, però, el que si estaria bé, és que JCF ens informara de com seran els concursos, si els premis s’han d’entregar on sempre o en altre lloc i sobretot, si les bases han canviat. Per favor feu la primera entrega dels concursos de maquetes, de betlem, i més!!!

Imagineu que, com s’està parlant, les maquetes s’hagen de fer a l’Expojove i només pels xiquets, mentres algunes comissions ja les tenen fetes, aprofitant l’estiu… Perquè no publiquen ja les bases de tots els concursos per fer-se una idea?. Tant hi costaria?

Però de col·leccionables va la columneta d’este faller que no calla, parla, opina i sense la veu massa fina. Així, i per fer un homenatge d’un satíric en burrera, jo faig la primera entrega d’un poema del Bolufer, perquè volem que el Salva siga matenidor de la Fallera Major, imagines “l’espantor”?

Per tu dolça fallereta,
porte el cor accelerat,
malgrat que sigues grosseta,
lletja com un pecat,
tens el nas deteriorat,
i got de negres pelets,
el morro desajustat
i el cutis, ple de granets…
(Pots sentir-lo des d’ací)

El Pla F

Hem tornat a la nostra volguda València i ens hem trobat més de 100 obres encara per terminar, i com sempre, hem de tirar-le les culpes al govern central, que ha posat en marxa un pla E, per l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació. A més, no només tenim les obres del Pla E, també hi han obres de la Generalitat per fer la llínea T2 del metre. Però des de l’Ajuntament, demanen disculpes als que han estat a l’agost i encara han patit més, i ens recorden que a la llarga ens va a compensar.

I el que demanem és un Pla E per a les falles, que seria el Pla F, de falles, un plà d’estimul a les economies falleres que, entre altres i després d’un estiu calentet, hauran de tractar, un dels temes que encara estan pendents al món faller, com ara, l’acondicionament dels casal fallers a les normatives que vindran. Si, ja no ens recordem, però cal un Pla F, per poder afrontar-lo en garanties. I a més, per allò d’incentivar, podíem aprofitar el pla F per innovar i investigar com en de les meduses de les platges podem il·luminar els carrers en falles, que jo he sentit que a la Universitat Politècnica hi estan investigant-les, les meduses, per exemple.

Ara, que estem a mitat d’exercici, millor que el Pla F, Junta Central ens va presentar el Pla MariCarmen o el Pla O d’Ofrena i, segurament serà el que més paraules de fallers arrancarà a setembre. Bé, en el permís de la Cort d’honor… I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral, això és la fallermajorització de la festa, vocable del que ja parlàrem en altra columneta d’abans de l’estiu.

Però, el Pla MariCarmen o d’estimul del recorregut de l’Ofrena, és presenta com un pla per organitzar 50 tones de flors que conformen un manto a la nostra Geperudeta. Pel més de juny ens presentaren una bateria de propostes per reflexionar-ne entre els millors camins que ens portaran a dur-les i segur que els fallers hem fet els deures i aportarem les solucions, je, je. Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, hem pogut pensar en la millor opció i sense descalificar cap, aportarem…!!!

Per cert, teniu entrades per la preselecció de la Fallera Major?

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: