Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Arxivar per valencià
Lletres i a més, falleres #plf12
Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.
Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.
En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.
Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”
Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.
Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
En valencià, clar que SÍ.
Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.
Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.
Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.
Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.
Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.
Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.
Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.
Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 