Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Desembre, 2010

No només estem per a fer festa

No només estem per a fer festa, és un crit que va sonar fa molts anys al voltant d’un projecte solidari i ara, és una realitat. O millor dit, són moltes realitats, molts projectes solidaris que naixen del més important teixit associatiu de la Comunitat Valenciana.

En estos dies, encara més si cap, el ciutadà de peu, faller o no faller, enceta projectes solidaris col·lectivament o en el seu granet… I d’això es tracta de sumar grans al mateix projecte; Ajudar als que més li fan falta.

Pràcticament en cada casal s’estan arreplegant aliments, joguets, materials escolars per portar-lo a les organitzacions No governamentals que ajuden als més necessitats. S’arrepleguen diners en partits benèfics, Sant silvestres i venda de fotografies per intentar aportar.

Recaptem per a entitats sense ànim de lucre, que treballem en discapacitats, en desprotegits, en xiquets sense família, exclosos socials, ONG de València, del tercer món, de l’església del costat, de la casa de la caritat. En fi, varietat, quantitat i qualitat d’accions solidàries… Podem trobar també projecte sostenibles, que tracten de conscienciar dels problemes del canvi climàtic, de la defensa de la natura i inclús alguns que proposen llums de baix consum.

De tot això dels projectes solidaris, fins i tot els grans dels monuments s’han adonat en propostes com “Tots som especials”, que és el nom del projecte de l’Associació de Falles d’Especial per presentar els esbossos i maquetes a la seu de l’ONCE, hui mateix.

Realment i, a diferència de l’art que plantem als carrers, als projectes solidaris no hi ha classificació, encara que JCF sí done premis a les falles més solidàries dins dels famosos premis GRANDE, ja que tots s’han de valorar per igual, pel que fas pels altres. Així, falles de primera en projectes solidaris son totes les que alguna volta ho han fet, totes les que han entonat alguna vegada el crit “no només estem per a fer festa”.

Gràcies per fer-ho possible podria ser la contestació, ja que no podem oblidar el potencial social de les comissions falleres, i repartir el poc que tens és sense dubte la millor acció solidària.

I, sense més solidaritat per enguany, acabe la que fa vint-i-una, de les columnetes del 2010, i esperant poder contar-vos més en el proper i pròsper onze…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

el guió de falla

La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.

Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.

Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.

Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.

Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.

D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.

El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.

Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.

Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.

Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

L’agenda del regidor de festes

El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…

El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.

Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.

I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.

Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.

I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…

Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,

Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.

Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.

 

%d bloggers like this: