Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per finançament

La vuvuzela de l’Assemblea

Hi han coses més moletes que la famosa vuvuzela. Si, ja saben que alguns polítics l’han comparada en les molèsties davant de la crisi, com si d’un pesat es tractarà donant la brasa i mormolant de la gestió. Però, sembla que la vuvuzela molesta més inclús que un grup de presidents a l’Assemblea fallera.

Això deu haver pensat el president de Junta Central Fallera després d’explicar al consistori la reducció de la subvenció en matèria d’ajudes als monuments fallers per l’exercici 2011. I és que, cada intervenció li ofenia més a l’estimat Fèlix, “de totes les intervencions de la nit, esta és la que més m’ha ofès” o “no li consentis que em tracte de mentider” van ser algunes de les respostes de l’edil de festes a alguns presidents que reclamaven més transparència en les ajudes del consistori.

Vuvuzela a banda, les molèsties del regidor front al seu anunci, anaren des que podia haver-hi avisat en més temps; que ja tenim el pressupost tancat; que és una reducció major que en la resta de partides de l’Ajuntament; que caldria més informació; que caldria consultar abans amb el col·lectiu faller; que hi ha menyspreu al món faller; que si que hi han diner per la formula 1; que si tal i que si qual. En definitiva, tota una sèries de pertorbacions sonores que no van allunyar del discurs final. Hi haurà retalls a la subvenció de les falles!!!!

Va suportar el president tota classe de raonaments, però en el que es va comprometre va ser en seure a xarrar en una comissió de treball, impulsada per l’interagrupació, per la federació d’enginy i per la pròpia federació d’especial. I, és ben cert que esta és una vella reivindicació, el tractar els temes en comissions de treball per prendre decisions abans d’una assemblea i poder treballar els aspectes fallers en reflexió i dedicació.

Encara que este assumpte no cal massa debat, doncs ja està decidit i no és qüestió de les funcions assembleàries i sí del consistori directament, podien sentir-se propostes de reducció de llums abans que de monument, ja que si som alguna cosa és falla, i la falla és allò que es planta al carrer. Però, no desesperem i raonarem per fer-li arribar propostes, que des la consciència col·lectiva front la crisi, es puga arribar a consens.

Amic Fèlix, tu ja has posat el cascavell al gat, que era el més difícil i, després d’una sèrie de mesures en cascada hem arribat a juliol en esta situació, que tu has plasmat d’una forma adequada i sense tirar les culpes a altres, que és la tònica habitual, però, hem de reconèixer que a l’última assemblea abans de l’estiu sentiren moltes vuvuzeles, ja que has volgut fer-nos combregar amb rodes de molí i si amic, les coses se solucionen xarrant en els presidents, en els representants de la festa i, no tant en el Ple de Junta.

Caldrà negociar!!!

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

Furs fallers

Parlar del fur 35 per a molts no dirà gran cosa, en tot cas els furs si que, pot ser, sonen un poc. Els furs son els privilegis que els valencians teníem d’autogovern i que, malauradament una guerra, un rei, ens deixarem sense.

Però parlar del fur 35, en 3 X i la V baixa, XXXV en números romans, és parlar, per si encara no l’hem endevinat, de l’administració de les aigües de la vega del Túria, el que és el mateix, del tribunal de justícia més antic que existeix hui a Europa. I va ser Jaume I qui va reconèixer una fórmula senzilla i eficaç de distribució de les aigües, on tots els comuners són els propietaris en comú del caudal de la seua dotació, perquè l’aigua està unida a la terra, sense que es puga separar d’ella.
De la mateixa manera que el tribunal en els seus 8 síndics, un per cada sèquia, és l’enveja del món i referència de imparcialitat, estava jo pensant que podíem els fallers triar-ne un tribunal que ens governara, tal com ho fan cada dijous a les dotze i que encara no es conegut ningú que no accepte la seua decisió.

Jo propose que els síndics siguen triats des de cada sector en conte de per cada sèquia i que es reunisquen els divendres, a poqueta nit, i deu minuts abans de començar la partida de truc, com toca!. El lloc, per determinar!. En compte d’administrar files, que és la unitat volumètrica variable de l’aigua de les sèquies de l’horta valenciana (138 parts iguals del total del caudal), el Tribunal de fallers de la Vega del Túria deuria administrat ninots i assentar als presidents per administrar justícia, equitativa i democràtica, per exemple; en les demarcacions, en la classificació dels monuments, en l’elecció de la Fallera Major, i més…

Seria un tribunal ràpid, oral, econòmic i concentrat, si, concentrat, que són les premisses del de les aigües. Però també puntual i en autoritat immensa entre els fallers, superior al Tribunal Suprem. Una pena que ens llevaren els furs, però crec que el 35 bis per a fallers, caldria instaurar-lo.

Cal sentir-se orgullosos com Francesc Borrull i Vilanova que ja pel 1.823 va escriure a la seua obra, que el més destacable era que els jutges no són designats per una autoritat superior, i sí, triats pel mateix poble que rebrà les resolucions. Així, no ens sorprèn, com ara recentment, el Tribunal de les Aigües passa a ser Patrimoni de la humanitat. Gràcies!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

de colors

He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.

De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?

Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.

Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?

%d bloggers like this: