Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per abril, 2011

En valencià, clar que SÍ.

Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: