Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per FM

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Pare, jo que he fet mal. II part

Hui fa, justament un any, que la meua filla em bombardejava el cap en la frase de desesperació perquè ella no entenia el perquè un jurat determinava la valenciania de les xiquetes que deurien representar la Cort de la Fallera Major Infantil. Ja ho hem reclamat per activa i per passiva, hi férem un programa radiofònic dedicat expressament a si la cort infantil es deuria fer per sorteig, però…. Pare, jo que he fet mal?.

Sí, la meua filla em va dir eixa frase, si, la mateixa que ahir vivia el que jo no vaig poder viure en mon pare, van viure la victòria de la selecció de futbol junts, i ens vam abraçar, just quan el manxec va marcar, pare, pare, ha marcat Iniesta, el de Fuentealvilla, el del poble del costat de la iaia, no? Si, filla si, i estic plorant d’emoció!!!.

Llàgrimes, les d’ahir en emoció d’un sentiment de sentir-se identificat col·lectivament en un grup, llàgrimes que el meu pare no va poder viure, i jo si tenia l’oportunitat de viure’l en família. Eren llàgrimes com les de fa un any, però aquelles eren d’impotència, com la que estaran vivint ara els pares i les mares de les xiquetes que s’han quedat pel camí de la preselecció i que segur, són tan valides com les que han sigut seleccionades. Llàgrimes que hui s’acompanyaran de frases als seus respectius, pare, jo que he fet mal?

No, les xiquetes no fan res mal, totes deurien estar seleccionades per la cort d’honor i fer-ho per sorteig. Que algú pot decidir si una xiqueta representa millor que altra la valenciania infantil? Que algú sap en seguretat que una xiqueta es comportarà, o no, a la cort d’honor, o algú sap, per vore-la un ratet, si serà una bona Fallera Major Infantil de València?

Pensarem per un moment en els perdedors de la final del mundial, pensarem en els holandesos… Com es sentiran?, com es sentiries tu?. La selecció espanyola va ser superior en tot i ho va demostrar, però les xiquetes seleccionades han sigut superiores a les altres? No, no veig els criteris tan evidents per participar al circ que ja nomenàrem, ara fa un any, “tria de xiquetes”.

Hui que es demostra que les coses poden canviar, la selecció de futbol ha trencat la seua maledicció, perquè no trenquem nosaltres en les injustícies de les preseleccions infantils?

Un faller que parla opina i no té la veu massa fina

3 minuts de glòria

“I ara anem a rebre a les entitats que han volgut acompanyar-nos en este dia tant i tant especial”. És el moment, és l’avís que ens toca desfilar, és el nostre moment de glòria.

Per això, hem estat tot el cap de setmana sense anar a cap lloc, sense poder eixir en tot el cap de setmana, i és que els presidents que volem acompanyar a les nostres Falleres Majors perquè visiten a les seus homologues de les comissions veïnes, en un no res estem preparats, agafem les insígnies, els regals, i ja, però… elles.

Des de ja i, fins al febrer més o menys, les nostres FM’s estaran pendents de pentinar-se, de pintar-se, de col·locar-se el millor vestit, manteletes, arracades i mil coses més, que fan començar el protocol d’empolaine més de dues hores abans de la cita i, això si tenim sort i la falla en qüestió és puntual.

Jo, en la meua trajectòria he anat com a presidents, com a vicepresident a algunes presentacions, altres com a pare de la Fallereta en qüestió i hi ha de tot, unes que reben als convidats abans de sopar, altres després, uns que et conviden a cantar l’himne, altres que et criden després, quan les iaies ja s’han anat a canviar les xiquetes i no t’aplaudeix ni l’apuntador, que ja està fent-se una cerveseta. En fi, hi ha de tot cultivat les terres del senyor, però el que està clar és que siga com siga, les teues màximes representants estaran del tot espectaculars per brillar en la constel·lació d’estreles que volen acompanyar a la seua amiga de fatigues, encara que siga per enguany.

La importància que done cada comissió, començant pels organitzadors de l’acte, fins a l’últim actor de la presentació, serà la seua identitat com a comissió i s’avalua pel protagonisme que donen a cada part de l’acte de l’Exaltació i una part som les falles convidades, o no?

Així, si el temps des de que et criden fins que tornem al cotxe no és superior ni a un 5 % del temps total que has dedicat a preparar-te, et quedaràs en cara de peix, o no? En realitat, tot el que passe de 3 minuts, 3 minuts de glòria, serà mel, mel de romer!!

Un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

La diferència és al protocol

Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.

Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.

En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.

Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.

Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.

Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.

Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.

Gràcies

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Hui baixe d’este tren

Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.

Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.

I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.

Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!

Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Excés de fallermajorització(*)

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: