Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per honor

No esperes que estiga mort

Una de les escriptores vives que jo seguix escriu a la seua columna setmanal una frase que m’ha fet pensar… El que de veritat em posa dels nervis és que només amb la mort s’obrin les portes de la fama i es tanquen les de l’enveja. “Que el teu país  de natalici, que no va voler incloure’t viu al llistat de candidats al Nobel, et reba ja mort amb honors militars en té delicte…”. Són paraules de Lucia Etxebarria, a la que jo vull, en vida, comence a fer els honors. Sí, estem parlant dels honors del país veí a Saramago, que ja en tenia d’honors, però en la seua mort s’han disparats i realment no els ha gaudit.
El dit que “mai es tard” no s’aplica després de la mort i per això , a banda de Extxebarria, m’agradaria citar a gent que m’agrada seguir, gent que et fa pensar, del que t’agraden els seus comentaris, gent que et fa reflexionar. I per això, no vaig a esperar que estiguen morts per fer l’homenatge.
Noms com Manolo Latorre, que va ser vicepresident de Junta Central Fallera o el mateix Fèlix Crespo, actual president de la mateixa entitat, caldria en vida, fer-lis partícips del nostre honor. També podíem parlar del gran Ortifus, l’humorista gràfic que va crear estil en els seus monuments fallers (mireu l’humor d’Ortifus)… i pot ser tu tingues al cap i vulgues aportar-lo.
Podem parlar de més gent, que no cal que estiga major o que siga digna de seguir en solitari o en grup, com ara, malats de falles, l’associació d’estudis fallers, l’acadèmia de cultura, o de les seleccions que ens representen, siguen de futbol, de bàsquet o del que siga…
En tota la bona intenció i sense ganes de desitjar-los res mal, voldria fer un homenatge sense que siga mala sort.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina…

Anuncis
%d bloggers like this: