Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per concursos

L’Anècdota

En l’última assemblea de presidents,
el màxim responsable va prendre la paraula,
per fer una explicació damunt de la taula,
i així, va contestar als tots el presents.

Parlava d’una anècdota d’un xiquet,
que li va succeir en un dels actes,
als que acudeix sense fer pactes,
on moltes voltes, ningú és queda quiet.

Jo senyor president, vull fer una maqueta,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur és dels que apreta.

Realment a mi m’agradaria en molta estima, dir-li
que l’anècdota, per no faltar la veritat,
la va dir, en assemblea, un president ben picat,
perquè els seus infantils quiet, no volien deixar-li.

La veritat tinc que contar-vos,
que s’han fet enguany dos concursos,
un d’infantils i altre en uns pocs abusos,
que com columnista tinc que narrar-vos.

Ara, ja que estem, senyor nostre regidor,
cal revisar tot el que els d’infantils,
llancen i no és d’este estil,
que molts dels majors es passen a patidor.

Jo senyor president, vull fer un gran Betlem,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur, m’envia a fem.

Sense més amic Crespo, molt bona organització,
que enguany vols canviar de veres,
com si fórem quatre bledes,
però tu saps que el faller té molta competició.

Un faller de parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

Tècniques cinematogràfiques

Quan encara no s’ha digitalitzat el cens faller, vora el 10 % de les comissions falleres encara no han facilitat el correu electrònic a Junta Central, bé per no tindre’l, bé per deixadea, a la super plana web de fallas.com troben una notícia del futur… dijous 29 d’octubre és donen a conèixer les tècniques més avançades al servei del món faller en la Politècnica de València!!!!.

Quin esglai m’he donat Jo dic, ja està, ara ja tindrem controlat el cens dels fallers, les demarcacions de cada comissió. Per fi, estarem al segle XXI en les falles, podrem inscriure’ns als concurs en un clic, fer reserva del fallers de l’Ofrena “on-line”. Tot solucionat, els tràmits i més tràmits s’han acabat, les tècniques més avançades estan al nostre abast per facilitar-nos les gestions administratives. Visca la Mare de Déu! i Santa Tecla!, matrona dels informàtics.

Però poc em va durar el goig, resulta que és que l’Associació d’investigació en disseny i fabricació i el Gremi d’artesans fallers de València organitzen una jornada al voltant de les Noves tecnologies en el món de les falles. I dic jo, això serà més la forma de tallar el suro blanc que les gestions administratives, no? Una pena!

Una volta superada la decepció, accedix al déu google, el màxim buscador del món digital, i introduïx “altres jornades” i a la meua pantalla apareix que Jorge Drexler estarà en la FNAC de València en el cicle de conferències de la Mostra del Mediterrani. Que qui és Jorge Drexler? Si, el cantant de l’anunci de l’ONCE, “Nada cambia, todo se trasforma”, te’n recordes?

Bé però, el que vull contar-vos és referent a la Mostra, a la XXX mostra del cinema del Mediterrani, que els faller només la gastem oficialment per anar, de bades, a la Mostreta infantil. Que no funciona la de majors? Perquè no hi ha concurs de pel·lícules a Junta Central? Si els circuits de teatre funcionen a la perfecció (ahir vaig anar a la Flumen a veure les mongetes de Borrull Túria), perquè no el seu germà del cel·luloide?

El concurs de teatre té bona salut, però perquè no fer un de curts? De “curtmetratges”, no m’entengau mal!!!. Pot ser si la Mostra fera una secció de falles tindria gent per omplir les sales?. O almenys, les descarregaríem d’Internet ara que ja tenim tècniques avançades en el món faller.

I que conste, amic Pepe, que no he volgut parlar del regal de 13 porquetes ataviades de valenciana, eh! Serà un altre dia…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Mare, em baixe a la falla.

L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…

I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.

No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.

Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.

La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Carpe diem

Esta setmana finalitza el termini per presentar els documents que classificaran els monuments que plantarem el proper març i els agremiats caldrà que el presenten als seus respectius gremis i els que no, a Junta. Junt al contracte entre l’artista i la comissió, on es reflexa la quantitat acordada pel monument, també s’ha d’adjuntar l’esbós i la crítica (que alguns ho solucionen en quatre línies)
De la mateixa manera que es celebren festivals d’art per tota la Comunitat Valenciana, música, teatre, etc i com un servidor pensa, que els monuments, també son obres d’art podem fer la comparativa… i resulta que la classificació dels monuments és l’única de tots els festivals artístics que es fa pel pressupost declarat, o el que es el mateix, per la quantia de l’obra.
De esta manera, els festivals de cinema haurien de fer una categoria on només participaren les superproduccions i fer altres categories en funció del cost de la pel·lícula. O, per exemple, al festival de la cançó, els artistes que portem més coreografia no podrien competir en solistes que no tinguen diners per pagar-los.
Tindrem que esperar a l’Assemblea del 30 de setembre per saber com quedarà la classificació, perquè este serà un exercici fotut… Penseu que les comissions a la fi declararan el que pertoca per cobrar més subvenció?
Així crec que allò que es presente esta setmana no serà paregut a altres anys, pot ser, tindrem sorpreses i algú, sense voler, plantarà a 1era B.
Vull acomiadar-e en unes paraules sàvies, carpe diem, que vol dir que aprofiteu el dia, ja que malauradament en tot això dels diners, no hem parlat de la crítica dels monuments, que també és art.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Fallereta per entregues

A setembre és el més de les col·leccions per entregues, els clàssics col·leccionables de la tele, bé siga un curs de guitarra o per fer un avió, però tot en entregues i cada setmana, que jo sempre em pregunte qui els termina; les col·leccions?. Sempre a setembre, deu ser que els psicòlegs ho han estudiat, però cada any ens inunden d’ofertes de cursos, maquetes o el que siga, per entregues.

I la proposta de la columna de hui serà en eixa direcció, que Junta Central Fallera llance als quiosc de tota la ciutat, les convocatòries per entregues, que vos semblaria que puguerem llegir el reglament faller en plecs col·leccionables, o que es venguera la relació de Falleres Majors, en fotos a tot color i en estoig de luxe, gratuïtament i amb la primera setmana les tapes de regal. Vos imagineu?

O, que les bases dels concursos les entregaren també en col·leccionables; en la primera entrega la base de la maqueta i els pots de pintura i així, les comissions podríem anar fent i, pot ser puguérem presentar-nos als concursos. Si val, els col·leccionables ningú els acaba i el tema dels concursos és un tema prou important com per explicar-lo per entregues, si, però, el que si estaria bé, és que JCF ens informara de com seran els concursos, si els premis s’han d’entregar on sempre o en altre lloc i sobretot, si les bases han canviat. Per favor feu la primera entrega dels concursos de maquetes, de betlem, i més!!!

Imagineu que, com s’està parlant, les maquetes s’hagen de fer a l’Expojove i només pels xiquets, mentres algunes comissions ja les tenen fetes, aprofitant l’estiu… Perquè no publiquen ja les bases de tots els concursos per fer-se una idea?. Tant hi costaria?

Però de col·leccionables va la columneta d’este faller que no calla, parla, opina i sense la veu massa fina. Així, i per fer un homenatge d’un satíric en burrera, jo faig la primera entrega d’un poema del Bolufer, perquè volem que el Salva siga matenidor de la Fallera Major, imagines “l’espantor”?

Per tu dolça fallereta,
porte el cor accelerat,
malgrat que sigues grosseta,
lletja com un pecat,
tens el nas deteriorat,
i got de negres pelets,
el morro desajustat
i el cutis, ple de granets…
(Pots sentir-lo des d’ací)

%d bloggers like this: