Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per premis

El jurat de #falles no anirà en valenbisi

Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu

I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Lletres i a més, falleres #plf12

Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Els rodets musicals i sostenibles

La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.

Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!

Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…

Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.

Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.

Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.

Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

a Raga li agradava el xocolate?

Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.

Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.

Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.

Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.

I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.

I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.

Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm

Premi agre

Tot col·lectiu que s’aprecia atorga premis a persones o grup de persones que fan millores o accions, a favor dels fins que ells mateixa representen o, que positivament estan recolzant allò pel que treballen. Però, no hi han tants guardons negatius o que denuncien la contra dels interessos de l’entitat, ni molt menys premis, d’autocrítica.

Per exemple, estem veient estos dies, els premis Goya, que son premis a la industria cinematogràfica. Així, Àgora d’Alejandro Almenàbar, El secret dels teus ulls de Campanella o Celda 211 de Daniel Monzón són les que més opcions tenen enguany de dur-se els prestigiosos premis. Però, hi ha premi negatiu, un premi anti-doblatge, encara que realment el dona el públic no anant a les sales on les projecten.

Parlant de premis, no puc deixar de parlar del meu amic Bolufer, recentment premiat al millor poema satíric que atorga la falla de la Malva d’Alzira. Salvador ha fet per la falla Av Burjassot, Joaquim Ballester un poema titulat “la revolució del sonet” “The sonet revolution”, que ja tinc ganes de poder llegir-lo i si es pot, per la ràdio. En este apartat de versos, si puc dir que el premi al més roí poema satíric de la temporada el podia rebre jo, el reconec.

Caldrà parlar de premis negatius al món faller, perquè a més, fer una bona crítica és l’essència de la nostra festa i un bon exercici de reconeixement que cal fer més a sovint. I estant a l’exposició del ninot, quina millor forma de nomenar el meu premi agre particular, que a Junta Central Fallera, en la seua organització dels ninots que ha comés les mateixes errades d’altres anys i, que s’han dit en diferents fòrums d’opinió com ara…
1.el sistema de votació que permet comprar més entrades per votar-se a si mateix.
2.l’ordre dels ninots exposats per categories i no per número de falla o per sectors.
3.la situació dels ninots infantils darrere d’un cristall i en alguns casos en racons inaccessibles.

Me’n vaig a votar els meus ninots, que ja he pagat l’entrada…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

%d bloggers like this: