Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

I els joves fallers?

He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;

Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.

Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.

Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.

Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…

Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.

Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.

Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.

I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: