Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Novembre, 2009

Deliris escènics

No hem tingut temps de descansar de la nostra presentació i ja estic pegant-li voltes a pròximes, però abans vull agrair a tanta gent l’èxit de l’acte i, un d’ells és el que ha escrit, conjuntament en el que parla finament, l’apropòsit, no és altre que Salvador Bolufer, si el de Pego.

I per això, que millor manera de fer un homenatge que llegint unes estrofes de l’obra, que el dissabte a la Petxina representarem en molta estima. “Segons les sagrades escriptures, en el principi del temps Déu va crear Adam i Eva i els va regalar un paradís terrenal..”.

Però com, res no és el que pareix, és el nostre lema del monument i per lo tant el fill conductor de l’exercici, a l’apropòsit no podia ser d’altra manera i… “Segons unes altres escriptures, no tan sagrades la historia d’Adam i Eva s’ha repetit recentment, però amb algunes lleugeres modificacions. El paradís terrenal estava ubicat a la nostra comarca, el dimoni no anava vestit de serp, i la prohibició era distinta.

Adam, Eva!. Com que esteu creats a la meua imatge i semblança, vull que sigueu feliços i vaig a regalar-vos un paradís de llinatge valencià fornit de bonances mediterrànies. Un país en el que podeu fer tot el que us plaga; gaudir els seus paisatges, posseir l’aigua dels rius i de la mar, assaborir els productes de la terra i de la muntanya, compartir i fomentar els seus valors culturals, però nomes hi ha una cosa que restara prohibida; FUMAAR!”

Com no podia ser d’altra forma Adam i Eva, al principi feren cas, no fumaven, però van començar a contaminar rius, a tallar arbres per a cobrir-los de formigó, a urbanitzar camps i muntanyes, a planificar camps de golf, a especular amb les platges, a pisar-se i a cagar-se en la mar, a vendre la dignitat per un plat de llentilles i damunt Déu els va pillar… “Fas olor de caliquenyo, ja se que haveu fumat, i sabíeu que això estava prohibit, no vaig a expulsar-vos de les terres valencianes, però per a la vostra vergonya i vilipendi, us castigaré a viure entre les misèries d’allò que li dieu el progrés, en avant, cada vegada que ploga 4 gotes, se n’anirà la llum 30 o 40 vegades, els vostres fills aniran a escola en barracons, suportareu insofribles llistes d’espera als hospitals, no tindreu llocs d’aparcament, les carreteres sempre estaran en obres, maltractareu la vostra llengua i damunt, de fora vindran, que de casa us trauran.

Adam a Marbella ja no fumen, Adam.

Gràcies a Salvador Bolufer.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

3 minuts de glòria

“I ara anem a rebre a les entitats que han volgut acompanyar-nos en este dia tant i tant especial”. És el moment, és l’avís que ens toca desfilar, és el nostre moment de glòria.

Per això, hem estat tot el cap de setmana sense anar a cap lloc, sense poder eixir en tot el cap de setmana, i és que els presidents que volem acompanyar a les nostres Falleres Majors perquè visiten a les seus homologues de les comissions veïnes, en un no res estem preparats, agafem les insígnies, els regals, i ja, però… elles.

Des de ja i, fins al febrer més o menys, les nostres FM’s estaran pendents de pentinar-se, de pintar-se, de col·locar-se el millor vestit, manteletes, arracades i mil coses més, que fan començar el protocol d’empolaine més de dues hores abans de la cita i, això si tenim sort i la falla en qüestió és puntual.

Jo, en la meua trajectòria he anat com a presidents, com a vicepresident a algunes presentacions, altres com a pare de la Fallereta en qüestió i hi ha de tot, unes que reben als convidats abans de sopar, altres després, uns que et conviden a cantar l’himne, altres que et criden després, quan les iaies ja s’han anat a canviar les xiquetes i no t’aplaudeix ni l’apuntador, que ja està fent-se una cerveseta. En fi, hi ha de tot cultivat les terres del senyor, però el que està clar és que siga com siga, les teues màximes representants estaran del tot espectaculars per brillar en la constel·lació d’estreles que volen acompanyar a la seua amiga de fatigues, encara que siga per enguany.

La importància que done cada comissió, començant pels organitzadors de l’acte, fins a l’últim actor de la presentació, serà la seua identitat com a comissió i s’avalua pel protagonisme que donen a cada part de l’acte de l’Exaltació i una part som les falles convidades, o no?

Així, si el temps des de que et criden fins que tornem al cotxe no és superior ni a un 5 % del temps total que has dedicat a preparar-te, et quedaràs en cara de peix, o no? En realitat, tot el que passe de 3 minuts, 3 minuts de glòria, serà mel, mel de romer!!

Un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Confiança

No estic molt segur, si hui parlaré d’un llibret de falla o d’un apropòsit, que ara estan més d’actualitat. I mira, el que he pensat és contar-vos una història, que tant val per l’apropòsit d’una presentació, com per un article d’un llibret de falla, però dels que pareixen enciclopèdies.

Mira que cal fer mala sang, o buscar-li els tres peus al gat, que és un dit “maldit”, perquè el dit veritable és buscar cinc peus al gat, més propi perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible.

Bé, però al que anava… perquè hi ha gent encabotada en diferenciar, el teatre de l’apropòsit, quan este últim és una representació a l’ús i en temàtica d’una presentació. O quina mania de voler distingir els llibrets que es presenten a un concurs o un altre, que no tenen en comú l’explicació de la falla?.

Però, com he dit, vos contaré la història que parla de la confiança i després, cadascú en sa casa, que trie on classificar-la. I, és que una volta un faller, dels que no estàvem preparats per perdre la confiança que tenim dipositada en les promeses dels centres comercials, si en els centres comercials, que són els únics llocs que mai pot ocórrer res mal. Si, este faller era dels que pensa que roïna por ser una mentida de l’Estat, o dels polítics o d’Hisenda, però de les multinacionals, no, mai podrà acceptar la mentida d’un centre comercial, almenys si anem de compres i, no a treballar allí.

Al seu casal, estaven tots sorpresos perquè este faller confiava més en la compra venda que en el destí dels nostres impostos, en el mercat abans que l’estat de benestar. Ell, i només ell, sabia que si guardes el tiquet (i ell sempre el guardava) pots anar a canviar qualsevol cosa i si no, et tornen els diners.

El nostre faller, cada volta que torna alguna cosa al centre comercial, recobra la confiança en el sistema, però i la confiança en el seu país, en els seus gestors, en els seus regidors, en els seus consellers, en els seus ministres, qui, qui se la tornarà?

I conte contat, conte acabat pel fumeral se’n va el gat, i si ja saps que farem en esta història, si estarà al llibret o pel contrari representada en l’apropòsit, ja saps més que el que parla.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

La diferència és al protocol

Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.

Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.

En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.

Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.

Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.

Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.

Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.

Gràcies

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

%d bloggers like this: