Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per gener, 2010

Escàner corporal

L’altre dia l’artista que ens fa el monument em proposava (com l’han quedat uns euros), que si fèiem un escàner corporal per accedir al monument, que són més àgils que anar llevant-se els objectes de ferro. A més, en les imatges de l’escàner de tot el cos, podríem fer el monument de l’any vinent i, segur que ens donen l’ingeni i, gràcies. Gràcia la que li farà al que es veja retractat, tot nuet, en el fred que fa.

Però al consultar-lo en la meua Junta, van eixir veus contraries perquè la comissió europea ja havia dit que l’escàner corporal no era aconsellable, i és que hi han alguns molt europeistes a la meua falla. Altres, al contrari, argumentaven que per la seguretat dels que visiten el monument serà millor ficar-ne’l i, atenent a la recaptació que farien caldria, al menys, reflexionar-lo. Total, que li vaig cridar a l’artista i li vaig dir que per ara, patirem els atemptats dels conciutadans, en el mateix guarda de seguretat de sempre.

Però per a seguretat, la que tindrà que ficar Junta Central el dijous 14, al Palau de l’Exposició en l’entrega dels vestits i complements a les Corts d’honor, que en el tema de la crisi monetària (que no d’imaginació), més val que asseguren bé els materials a entregar, presentant i tot, la còpia del segur corresponent.

Podria ser bona idea que la Cort passara per l’escàner corporal que volen ficar als aeroports, abans de ser seleccionades, per facilitar la confecció dels vestits i complements. Perquè recordem que als escàners no cal llevar-se els objectes metàl·lics i les falleres en porten molt de ferro.

Com no crec que Junta Central Fallera tinga previst els escàners corporals per al dia de l’entrega dels vestits, jo ja les admiraré a l’acte d’Exaltació, al Palau de la música, però per darrere, que segur que ens tornen a adjudicar als presidents les entrades per aquelles butaques on es perd la visió.

Siga en escàner corporal o sense, el que està clar és que comença el compte enrere, la recta final de l’exercici ja la tenim a la vista i en les primeres posicions van els de sempre, o als menys això ens conten alguns mitjans de comunicació ben escanejats.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Bon 2009

Fa només 4 dies que no puc veure els anuncis i ja tinc morrinya de veure’ls. Tu saps lo que era esperar que arribarà un intermedi de la sèrie preferida? El temps que et donava per poder anar a escurar, connectar-te a internet, pensar i moltes més coses. I ara que?.

No he tingut temps ni de preparar la columneta com pertoca. Total, que aprofitant que ara tots els programes estan fent resums del 2009 i com que no posen anuncis ni la primera ni a la segon, no he pogut més que fer un resum…

Ja portem 25 columnetes, que prompte es diu, però ja son 6 mesos aguantant-me. Des del juliol quan vaig fer de reporter a la mostra del llibret de Gandia i entre altres vaig conèixer a Gran amic Bolufer.

Però, ja fa temps que em suporteu,

ja fa temps que em permitiu,

opinar sense tallar,

parlar i a voltes escoltar,

ja fa temps.

I en tot este temps hem gastat termes com ara, stayorganitation, fallermajorització o el Pla F. També hem parlat de tècniques cinematrogàfiques, dels minuts de glòria de les falles convidades, dels furs fallers, de l’excés de tones i, fins i tot l’hem dedicat una columneta a una vice que se’n va anar titolada “hui em baixe d’este tren”.

Segurament com es tracta d’una opinió, a alguns l’haurà molestat, altres s’hauran canviat d’emissora, altres s’ho hauran passat bé i d’altres m’han aplaudit. Hem parlat, bé o malt però molt, de Junta Central, que és parlar de la nostra organització i a voltes de la nostra des-organització.

Hem parlat de monuments, de classificació i de Falleres Majors.

Hem parlat de protocol, de tradicions i de secretaria virtual,

com no parlar de concursos, de diners o de cultura sense igual,

d’apropòsit, d’art, de llibrets, de premis o simplement de flor.

Ara que Zapatero s’ha empenyat en llevar els anuncis, sempre ens quedarà el Canal 9, encara que llevat de l’alqueria blanca jo confesse que no la veig molt, però si no hi ha intermedi com anem de fer els quefers de casa?

Ah, per cert i parlant del 2010, ja m’he enterat que finalment Salvador Bolufer no serà mantenidor de la Fallera Major. Clar, com anava a lluitar en tot un rector d’Universitat? Un altre any serà…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Felicitats per a tots i per a mi les estrenes.

A ma casa sempre hem dit; el dia de Nadal demane a Déu dues coses bones, felicitats per a tots i per a mi les estrenes, i és un dit que l’hem fet any darrere any i, que ja es feia a casa de la meua dona, des de que ella recorda, al carrer Túria de València.

Eixe dia, es crea una llarga cua de familiars que passen felicitant el Nadal i rebent a canvi l’estrena que gelosament guarden en una butxaqueta que els xiquets preparen per a tal ocasió. Com no, toda la desfilada termina en les nadalenques oportunes en un rogle, cada volta més gran i en millor tó. Son coses de família.

De família, com la gran família fallera, que acaba d’encetar la tradició de convidar als presidents per felicitar-los els Nadals, després de l’última assemblea i en companyia de la Cort de la Fallera Major de València. Tot un detall d’agrair! És de veres que el brindis és prou recent, de fa poc anys enrere, i per tant no en té grau de tradició, però per lo multitudinari de l’acte ja es pot considerar popularment tradicional.

De tots els actes, que els presidents de falla, com a tal, podem tindre de reconeixement individual, pot ser este, on deixem la nostra comissió i a la Fallera Major de l’exercici en curs per un ratet, per prendre una copa tranquil·lament en els companys, en el nostre president de Junta, la seua directiva i fins i tot, la màxima representant de la festa. Bon Nadal!.

Però com totes les tradicions, van canviant en funció de les variables que la societat li va llevant o afegint. I parlant d’afegir, l’assemblea passada va ser la més multitudinària que hi havia vist, i no precisament de presidents de falla, i si de convidats, que després passarien a l’àgape preparat per felicitar-nos els Nadals.

Pot ser, que la tradició del brindis del nostre regidor de festes en la Fallera Major després de l’Assemblea, continue molts anys i molts, fins que arribe a considerar-se tradició, però caldrà fer com l’Ofrena, en dos dies i regulant l’accés per l’escala dreta o l’esquerra, guardant la distància de seguretat, sense fer palmes ni ostentació i sobretot sense poder desitjar felicitats per atots i per a mi les estrenes.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: