Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Desembre, 2009

Estimada i amiga Mari Carmen

Demà, si no em toca la loteria de totes les que duc de les comissions falleres o d’altres entitats, sentirem una proposta de canvi en el recorregut de l’Ofrena. Anirem a fer el brindis de Nadal al consistori del cap i casal, i allí ens contareu que les propostes que llançàreu abans de l’estiu, les heu desestimades.

Estimada i amiga Mari Carmen, tu saps que jo admire la teua valentia i les propostes de canvi que fas des de l’estructura tradicional com és JCF, però esta volta m’has defraudat o algú ens ha enganyat, perquè la meua comissió no ha pogut aportar la seua opinió i en la nostra Junta si el tractàrem.

Estimada i amiga Mari Carmen, és de veres que la meua comissió té una opinió com la de tantes i tantes i, no és la qüestió de que opinem o deixem de fer-ho, i si de com ens heu fet participar en les propostes. I dic jo, si havien propostes que heu descartat perquè les havieu fet?. Pot ser, abans calia estudiar-les per proposar-les.

Estimada i amiga Mari Carmen, el nostre positivisme; el dels dos, ens porta a postposar el debat per l’any vinent, pensant que és possible altra forma de fer les coses i de prendre decisions en els assumptes que importen a la festa. Jo imagine que heu consultat en tots els interlocutors possibles per prendre la decisió que porteu a l’Assemblea de la loteria, (I el dic perquè hi ha sorteig de Nadal, eh) però que tal si s’haguera fet una comissió de presidents per estudiar, investigar i proposar opcions, massa democràtic, no?

Estimada i amiga Mari Carmen, que a la mare de la xiqueta del torer l’hagen canviat la cara, no vol dir que a l’Ofrena calga fer el mateix. I, si a la citada protagonista de les televisions la canviat la vida, als fallers una operació d’Ofrena també podria canviar part de la festa. Però, ja no serà enguany, ens hem quedat en l’anestèsia de l’operació floral.

Tinc que finalitzar esta carta oberta a una amiga, demanant-li que m’ajude en la votació de demà, si cal fer-la ja o no, que a l’ordre del dia no figura tal proposta, però encara no sé el que votaré, ni si es farà a la totalitat o punt per punt de la proposta global,. Jo amiga Mari Carmen no sé que fer en l’opinió de la meua comissió, la que  m’havia manifestat en una Junta abans de l’estiu.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

L’Anècdota

En l’última assemblea de presidents,
el màxim responsable va prendre la paraula,
per fer una explicació damunt de la taula,
i així, va contestar als tots el presents.

Parlava d’una anècdota d’un xiquet,
que li va succeir en un dels actes,
als que acudeix sense fer pactes,
on moltes voltes, ningú és queda quiet.

Jo senyor president, vull fer una maqueta,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur és dels que apreta.

Realment a mi m’agradaria en molta estima, dir-li
que l’anècdota, per no faltar la veritat,
la va dir, en assemblea, un president ben picat,
perquè els seus infantils quiet, no volien deixar-li.

La veritat tinc que contar-vos,
que s’han fet enguany dos concursos,
un d’infantils i altre en uns pocs abusos,
que com columnista tinc que narrar-vos.

Ara, ja que estem, senyor nostre regidor,
cal revisar tot el que els d’infantils,
llancen i no és d’este estil,
que molts dels majors es passen a patidor.

Jo senyor president, vull fer un gran Betlem,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur, m’envia a fem.

Sense més amic Crespo, molt bona organització,
que enguany vols canviar de veres,
com si fórem quatre bledes,
però tu saps que el faller té molta competició.

Un faller de parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: