Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Arxivar per protocol
3 minuts de glòria
“I ara anem a rebre a les entitats que han volgut acompanyar-nos en este dia tant i tant especial”. És el moment, és l’avís que ens toca desfilar, és el nostre moment de glòria.
Per això, hem estat tot el cap de setmana sense anar a cap lloc, sense poder eixir en tot el cap de setmana, i és que els presidents que volem acompanyar a les nostres Falleres Majors perquè visiten a les seus homologues de les comissions veïnes, en un no res estem preparats, agafem les insígnies, els regals, i ja, però… elles.
Des de ja i, fins al febrer més o menys, les nostres FM’s estaran pendents de pentinar-se, de pintar-se, de col·locar-se el millor vestit, manteletes, arracades i mil coses més, que fan començar el protocol d’empolaine més de dues hores abans de la cita i, això si tenim sort i la falla en qüestió és puntual.
Jo, en la meua trajectòria he anat com a presidents, com a vicepresident a algunes presentacions, altres com a pare de la Fallereta en qüestió i hi ha de tot, unes que reben als convidats abans de sopar, altres després, uns que et conviden a cantar l’himne, altres que et criden després, quan les iaies ja s’han anat a canviar les xiquetes i no t’aplaudeix ni l’apuntador, que ja està fent-se una cerveseta. En fi, hi ha de tot cultivat les terres del senyor, però el que està clar és que siga com siga, les teues màximes representants estaran del tot espectaculars per brillar en la constel·lació d’estreles que volen acompanyar a la seua amiga de fatigues, encara que siga per enguany.
La importància que done cada comissió, començant pels organitzadors de l’acte, fins a l’últim actor de la presentació, serà la seua identitat com a comissió i s’avalua pel protagonisme que donen a cada part de l’acte de l’Exaltació i una part som les falles convidades, o no?
Així, si el temps des de que et criden fins que tornem al cotxe no és superior ni a un 5 % del temps total que has dedicat a preparar-te, et quedaràs en cara de peix, o no? En realitat, tot el que passe de 3 minuts, 3 minuts de glòria, serà mel, mel de romer!!
Un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.
La diferència és al protocol
Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.
Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.
En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.
Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.
Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.
Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.
Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.
Gràcies
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Hui baixe d’este tren
Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.
Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.
I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.
Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!
Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 