Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per falla

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Anuncis

Un set de noves falles

Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.

Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.

I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.

Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.

I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:

“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”

Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!

Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

el guió de falla

La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.

Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.

Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.

Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.

Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.

D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.

El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.

Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.

Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.

Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

L’agenda del regidor de festes

El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…

El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.

Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.

I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.

Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.

I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…

Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,

Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.

Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.

 

Dels tweets al post de la creativitat fallera

Baix este vocable anglosaxó de títol es reflexa l’activitat 2.0 que em va suggerir la xarrada de cronista i que una volta refrescada pel vídeo de malaltets, m’agrada compartir…

Un tweet és un pensament de 140 caràcters que compartixes en els teus amics, seguidors via twitter i que a la fi, en el meu cas acaba compartit al facebook, de forma que instantàniament que escoltes o vius alguna cosa que destaques, ho estàs compartint en la xarxa. I ara, aquells comentaris que llançàrem des del casal de la falla Cronista, via mòbil, mentre la xarrada de creativitat a les falles, ens ajudaran en l’estructura d’este post (o comentari, entrada, article al bloc que pertoque) i sempre en l’etiqueta de #falles.

Comença la xarrada d’artistes fallers a la falla Cronista de Torrent #falles
En este primer tweets començavem pensant que quan Ferrán i la falla Cronista munten xarrades o actes es segur que alguna cosa bona hi serà, però el plantell d’artistes de la mesa ho feien més atractiu encara, perquè sabiem que parlarien d’art i no de premis, com va dir des d’un principi el moderador Àngel Romero de Cendra Digital.

Lafarga y David Moreno entraron en el mundo fallero casi por casualidad #falles
David Moreno és l’artista de la falla infantil de Cronista i va sorprén a tots plantant la falla tota per l’aire, sense que tocara terra i ell destaca que la comissió el va deixar lliure però, implicant-se en el projecte. D’altra banda Lafarga, que està molt content en el projecte de “El Pilar” i vol conservar-lo, veu la creativitat d’altra manera, admira la frescura de David i de Corrredera, però demana que deixen treballar a cadascú com vullga.

El diseño y la publicidad le hacen ver las fallas a Carlos Corredera de otra manera #falles
No és la primera volta que escoltem Carlos dient que la seua influència al món del disseny ha fet mirar les falles en la seua particular mirada. Hi traguerem la conclusió que a tots els artistes els passa, que tot el viscut els condiciona a l’hora de plantejar les falles, tinguen el punt creatiu més o menys actiu.

L’arquitecte que va capitanejar Xufina pensa que els artistes fallers deurien mirar més altra gent per crear #falles
La paraula hedonisme va ser la triada per Miguel Arraiz per a definir als artistes fallers alhora d’avaluar el treball del col·lectiu en general, perquè pensa que cal introduir més aire fresc al col·lectiu d’artistes. I des de la seua experiència de Xufina, on l’acabat de la falla va ser la pròpia estructura, intentarà fer enguany la falla gran junt a la seua comissió d’altra manera a la convencional.

Parlem del procés creatiu al món faller i sobretot als monuments #falles
La xarrada, diferent i interessant, va acabar classificant als artistes fallers en dos grups, un dels que planten ART en majúscules als carrers i aprofitant les possibilitats que brinden les comissions. I per altra, els artesans que planten com una manera de viure i portar el pa a sa casa. Ambdues son igual de valides i pot ser, són les comissions les que han d’anar arriscant i decantant-se per una o altra besant.

Àngel Romero modera una gran mesa creativa d’artistes #falles http://twitpic.com/2mtep8
Per últim, perquè diuen que les imatges diuen més enviàrem des del casal Les Terretes de la Falla CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE la composició de la taula mirada des de la meua cadira d’assistent, junt a la gent de http://www.hablemosdefallas.es , que van cobrir l’acte perfectament…

S’ha acabat la xarrada de cronista… haguera preguntat on està la crítica al procés creatiu a les #falles
Efectivament una bona tertúlia i com a conclusió per a mi… L’art i creativitat a les falles ha de coexistir en l’artesania tradicional, i seran les comissions les que triaran la seua tendència. De la crítica ja xarrarem, pot ser en altres ocasions o ja directament amb les falles plantades.

PD. Per cert a l’entrada de Torrent no ens demanaren el passaport.

L’apuntà social

Un exercici comença pel principi, això és lo normal… No fa ni un mes que les cendres estaven al carrer i, estem pensant en plantar al 2011. Però, primer cal saber quanta gent hi haurà a la comissió, més que res per saber de quants diners contem per fer el pressupost i, a partir d’això, fem marxa.

Ara estem en això, i des d’un temps fins ara a l’apuntà de les falles hi han nous components que tenen altres necessitats a l’hora d’apuntar-se. Si, cadascú s’apunta a una comissió per les seues conviccions; uns per ser molt valencians, altres per que els agrada fer crítica, altres per fer amics, i fins i tot per defensar i mantindre les tradicions. En este tipo de treballs altruistes, pot ser que els fallers vulguen apuntar-se per molts motius, un van des de poder beure cervesa tranquil·lament als carrers en falles, fins a fer teatre al llarg de l’any, altres perquè sempre han sigut fallers… i cal continuar fent pàtria.

Parlant de pàtria, últimament tenim el fenomen de l’apuntà social, que vol dir que gent d’altres països s’apunta a les nostres comissions per facilitar els papers de residència. No és una crítica i, sí una realitat, que els assistents socials estan recomanant als immigrants que demostren el grau d’implicació a la nostra societat i, quina millor forma que pertànyer a la falla del barri?.

Particularment ja he vist molt casos de fallers d’altres països, (i no estem referint-nos als de Madrid), que estan ben integrats a les nostres comissions i fins i tot són els més treballadors, els més voluntariosos, els més… és de veritat que la seua integració al món faller no depèn tant de l’apuntà només, i sí dels fallers que els accepten i els faciliten la seua integració.

Últimament a la meua comissió, fem tota una festa de benvinguda als fallers, no només als nous o als immigrants, i si a tots, ja que cal recordar que l’exercici acaba en les cendres i comença de nou a tots per igual.

T’apuntes?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

de colors

He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.

De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?

Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.

Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?

%d bloggers like this: