Arxivar per falla
18 Juny 2018 a les 18:06 · Arxivat sota AssembleaPresidents, Monuments and tagged: concursos, falla, falles, Monuments, VolemFalla
Pocs dies després de l’esperada assemblea de presidents, on tractaríem la norma bàsica de la classificació de falles, on el que és el mateix, una de les més importants pel contingut tan decisiu per als que ens agrada plantar falla, la pilota està en la taulada dels artistes.
En primer lloc, l’assistència a la mateixa assemblea i per tant la participació en les votacions, ens ajuda a comprendre que este assumpte no és ni de lluny, un dels més importants en l’agenda dels presidents de falla.
Els 72 vots a favor de regular el mínim de 1.800 €, es van quedar molt pobre front als 64 presidents que van votar contra la proposta i més, si sumes les 17 abstencions. Això és guanyar sense convéncer i el cas és que, només el 19 % dels presidents de falla donaren suport a la proposta.
Caldrà pensar respecte a com pot ser que l’entitat que representa el 90 % de les falles (la Interagrupació) parlava en nom d’estes a la mesa de treball per preparar la proposta i, després li giren l’esquena.
Una de les paraules claus d’aquella nit va ser la solidaritat. Molts presidents al·ludien a esta causa per no recolzar la proposta, pensant més en les set falles, que segons la classificació de l’any passat es quedaven fóra, que en l’objectiu de dignificar l’altre col·lectiu susceptible de solidaritat.
Reprenent les paraules de Jordi Palanca (president de falla, artista faller i vicepresident de la Inter), que ens va donar dades i més dades. Jo em quede en els percentatges; dels famosos 1.800 €, el 25 % t’ho aporta l’Ajuntament, per tant el mínim es queda el 1.350 €, que entre 12 mesos suposen 112’50 €. Imaginant que som 40 fallers, no arribaria ni a tres euros al mes per faller (ni un café a la setmana). Esta és la quantitat real que deuríem de sacrificar per estar dins de la classificació.
L’altre sector afectat són els artistes fallers, que no és que amb estes mesurades aprovades de l’altre dia solucionen la seua vida, tal com argumentaren alguns presidents. Però no deixa de ser el primer pas!!
Nosaltres, els fallers, fem el primer pas cap a la dignificació de la nostra festa, pugem el mínim i reclassifiquem les categories de forma que l’especial pujarà 5.000 €. Ens va costar convéncer l’Assemblea, perquè és més fàcil ser egoista i que els artistes es barallen entre ells, però hem de veure’l com un posicionament i, ara els toca a ells, als artistes, per arreglar la seua casa… l’intrusisme, els certificats de professionalitat, les bases del concurs.
Ara toca que la federació de gremis d’artistes menegen fitxa.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
7 Juny 2018 a les 22:26 · Arxivat sota Monuments and tagged: Demagògia, diners, falla, falles, finançament, Monuments, VolemFalla
Sense voler entrar en la definició del concepte demagògia, que per altra banda em sembla d’allò més dolç, cal explicar els costos reals d’una falla versus allò que és subceptible de subvencionar.
No és que a la meua falla es declare una quantitat diferent del que l’artista et cobra, no! No sigueu mal pensats, que ja tenim prou amb les mentides i interpretacions de la realitat (inclòs demagògies varies) com per a declarar més o menys del que cobra l’artista.
La nostra falla no va contractar artista, no obstant això, som defensors del #VolemFalla com a dignificació dels artistes i de les falles que plantem. I sembla que per defensar este concepte, ens han de criticar sense arguments, ni trellat.
En primer lloc m’agradaria fer els càlculs aproximats del que ens podria costar la falla de les cadires. Sí la que va guanyar el primer premi d’Experimentals i Innovadores…
Jo calcule que una persona sense qualificació professional, per hora pot estar per uns 10€ més la seguretat social. Si pensem que teníem unes 300 cadires a la falla i que en un cotxe normal caben de mitja unes tres cadires, calculem que 100 viatges de dues hores haurem fet per tota València arreplegant. Un total de 2.000€ + 800€ de seguretat social en el cas d’anar un a soles (que sempre anavem de dues en dues).
Sabem també que de mitjana ens faríem uns 3 Km cada vegada que eixiem d’arreplegà a 0’19€ per km, són 57€
A més caldrà sumar les hores del personal tècnic (sí, fallers i falleres, però amb preparació) per poder muntar la falla. Calculem 15€ per hora (i la corresponent SS/SS) i, un total de 200 hores de muntatge, ja són altres 3.000 €
Tot això, algú (encara que siga gent fallera) ho haurà dissenyat, pensat, dibuixat, etc. i d’això no anem a sumar-lo perquè segur que els que ens critiquen no l’han d’entendre.
El que sí poden entendre és altre preu que tampoc ho hem sumat al preu subceptible de subvencionar, com és l’espai on hen enmagatzenat les cadires durant tot l’any. I com la gent fallera som així ho aconseguim per la cara. Fiquem 200 € al mes per 10 mesos i, ja tenim altres 2.000€
Tot això, sembla el contrari de demagògia, i demostra que és gratuït acusar-nos que hem guanyat diners pel fet de guanyar el primer premi d’Innovadors i el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció, que suposen uns 2.400€ (més el 25% de lo declarat que són uns 500€) i, només hem pogut declarar 2.300€ en materials.
Total, que segons els fallers de la meua comissió, el cost real són 10.157€ versus els 2.300€ que hem pogut declarar (ja vos avance que ni hem pogut justificar-lo tot i, ens hauran de llevar part de la subvenció).
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
14 Mai 2018 a les 16:31 · Arxivat sota General and tagged: falla, Fallas, falles
Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.
Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.
Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.
Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.
La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2011 a les 9:15 · Arxivat sota Fallera Major, Monuments and tagged: diners, falla, fallermajorització, FM, Monuments
El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).
Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.
Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.
Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.
Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.
El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.
Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?
No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.
La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles
M'agrada S'està carregant...
30 Juny 2011 a les 13:41 · Arxivat sota General and tagged: falla, JCF, Monuments
Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.
Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.
I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.
Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.
I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:
“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”
Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!
Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
20 Desembre 2010 a les 21:46 · Arxivat sota Monuments and tagged: art, falla, Monuments
La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.
Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.
Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.
Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.
Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.
D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.
El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.
Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.
Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.
Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina
M'agrada S'està carregant...
1 Desembre 2010 a les 22:40 · Arxivat sota General, JCF and tagged: falla, JCF, regidor
El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…
El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.
Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.
I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.
Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.
I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…
Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,
Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.
Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
13 Setembre 2010 a les 13:37 · Arxivat sota Monuments and tagged: art, falla, Monuments
Baix este vocable anglosaxó de títol es reflexa l’activitat 2.0 que em va suggerir la xarrada de cronista i que una volta refrescada pel vídeo de malaltets, m’agrada compartir…
Un tweet és un pensament de 140 caràcters que compartixes en els teus amics, seguidors via twitter i que a la fi, en el meu cas acaba compartit al facebook, de forma que instantàniament que escoltes o vius alguna cosa que destaques, ho estàs compartint en la xarxa. I ara, aquells comentaris que llançàrem des del casal de la falla Cronista, via mòbil, mentre la xarrada de creativitat a les falles, ens ajudaran en l’estructura d’este post (o comentari, entrada, article al bloc que pertoque) i sempre en l’etiqueta de #falles.
Comença la xarrada d’artistes fallers a la falla Cronista de Torrent #falles
En este primer tweets començavem pensant que quan Ferrán i la falla Cronista munten xarrades o actes es segur que alguna cosa bona hi serà, però el plantell d’artistes de la mesa ho feien més atractiu encara, perquè sabiem que parlarien d’art i no de premis, com va dir des d’un principi el moderador Àngel Romero de Cendra Digital.
Lafarga y David Moreno entraron en el mundo fallero casi por casualidad #falles
David Moreno és l’artista de la falla infantil de Cronista i va sorprén a tots plantant la falla tota per l’aire, sense que tocara terra i ell destaca que la comissió el va deixar lliure però, implicant-se en el projecte. D’altra banda Lafarga, que està molt content en el projecte de “El Pilar” i vol conservar-lo, veu la creativitat d’altra manera, admira la frescura de David i de Corrredera, però demana que deixen treballar a cadascú com vullga.
El diseño y la publicidad le hacen ver las fallas a Carlos Corredera de otra manera #falles
No és la primera volta que escoltem Carlos dient que la seua influència al món del disseny ha fet mirar les falles en la seua particular mirada. Hi traguerem la conclusió que a tots els artistes els passa, que tot el viscut els condiciona a l’hora de plantejar les falles, tinguen el punt creatiu més o menys actiu.
L’arquitecte que va capitanejar Xufina pensa que els artistes fallers deurien mirar més altra gent per crear #falles
La paraula hedonisme va ser la triada per Miguel Arraiz per a definir als artistes fallers alhora d’avaluar el treball del col·lectiu en general, perquè pensa que cal introduir més aire fresc al col·lectiu d’artistes. I des de la seua experiència de Xufina, on l’acabat de la falla va ser la pròpia estructura, intentarà fer enguany la falla gran junt a la seua comissió d’altra manera a la convencional.
Parlem del procés creatiu al món faller i sobretot als monuments #falles
La xarrada, diferent i interessant, va acabar classificant als artistes fallers en dos grups, un dels que planten ART en majúscules als carrers i aprofitant les possibilitats que brinden les comissions. I per altra, els artesans que planten com una manera de viure i portar el pa a sa casa. Ambdues son igual de valides i pot ser, són les comissions les que han d’anar arriscant i decantant-se per una o altra besant.
Àngel Romero modera una gran mesa creativa d’artistes #falles http://twitpic.com/2mtep8
Per últim, perquè diuen que les imatges diuen més enviàrem des del casal Les Terretes de la Falla CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE la composició de la taula mirada des de la meua cadira d’assistent, junt a la gent de http://www.hablemosdefallas.es , que van cobrir l’acte perfectament…
S’ha acabat la xarrada de cronista… haguera preguntat on està la crítica al procés creatiu a les #falles
Efectivament una bona tertúlia i com a conclusió per a mi… L’art i creativitat a les falles ha de coexistir en l’artesania tradicional, i seran les comissions les que triaran la seua tendència. De la crítica ja xarrarem, pot ser en altres ocasions o ja directament amb les falles plantades.
PD. Per cert a l’entrada de Torrent no ens demanaren el passaport.
M'agrada S'està carregant...
3 Mai 2010 a les 17:08 · Arxivat sota General and tagged: falla, festa
Un exercici comença pel principi, això és lo normal… No fa ni un mes que les cendres estaven al carrer i, estem pensant en plantar al 2011. Però, primer cal saber quanta gent hi haurà a la comissió, més que res per saber de quants diners contem per fer el pressupost i, a partir d’això, fem marxa.
Ara estem en això, i des d’un temps fins ara a l’apuntà de les falles hi han nous components que tenen altres necessitats a l’hora d’apuntar-se. Si, cadascú s’apunta a una comissió per les seues conviccions; uns per ser molt valencians, altres per que els agrada fer crítica, altres per fer amics, i fins i tot per defensar i mantindre les tradicions. En este tipo de treballs altruistes, pot ser que els fallers vulguen apuntar-se per molts motius, un van des de poder beure cervesa tranquil·lament als carrers en falles, fins a fer teatre al llarg de l’any, altres perquè sempre han sigut fallers… i cal continuar fent pàtria.
Parlant de pàtria, últimament tenim el fenomen de l’apuntà social, que vol dir que gent d’altres països s’apunta a les nostres comissions per facilitar els papers de residència. No és una crítica i, sí una realitat, que els assistents socials estan recomanant als immigrants que demostren el grau d’implicació a la nostra societat i, quina millor forma que pertànyer a la falla del barri?.
Particularment ja he vist molt casos de fallers d’altres països, (i no estem referint-nos als de Madrid), que estan ben integrats a les nostres comissions i fins i tot són els més treballadors, els més voluntariosos, els més… és de veritat que la seua integració al món faller no depèn tant de l’apuntà només, i sí dels fallers que els accepten i els faciliten la seua integració.
Últimament a la meua comissió, fem tota una festa de benvinguda als fallers, no només als nous o als immigrants, i si a tots, ja que cal recordar que l’exercici acaba en les cendres i comença de nou a tots per igual.
T’apuntes?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
22 Juliol 2009 a les 9:44 · Arxivat sota General and tagged: diners, falla, finançament
He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.
De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?
Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.
Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:51 · Arxivat sota Fallera Major and tagged: falla, fallermajorització
No filla, no, hem sigut els presidents els que ho hem fet mal… intentes explicar-li a la teua filla perquè les seues amigues han eixit seleccionades a la Cort d’Honor i ella no, intentes explicar que el pare no ha volgut parlar en ningú, perquè pensava i continua pensant, que no hi han criteris suficients per decidir si unes xiquetes o altres son les seleccionades. I, el pare no anava a utilitzar el seu càrrec, pot ser s’ha enganyat, però, no filla no, tu no has fet res mal.
Pot ser, que esta opinió siga massa personal, i que algú puga pensar que és una rabinada, però vos assegure que no, l’únic que vull és compartir la frase que em bombardeja el cap des d’aquella nit, “Pare, jo que he fet mal?”, i compartir-la en els que tenim la responsabilitat de prendre decisions, perquè no val dir “que les coses en el món faller son així”, no!, en resistix a acceptar que és això el que volem per a les nostres filles, siguen seleccionades, o no.
Ni que parlar de les 13 xiquetes que al final tindran la sort, perquè les de l’any passat ja tingueren prou en el soporífer avorriment mentre el jurat es decidia, un jurat, que independentment que siga de presidents o de Junta, té la responsabilitat de prendre eixa decisió, com també, la mateixa estructura de Junta, en té la responsabilitat per mantindre el sistema. I, ja podíem aprendre dels xiquets, o de quan nosaltres eren xiquets on les decisions més importants es prenien en un pràctic; “pito-pito gorgorito, ¿donde vas tu tan bonito?.
Hi han veus que ja s’alçaven a favor d’un sorteig per a les candidates infantils, sense anar més lluny un altre president que tampoc va estar al jurat per pareguts motius i que, segurament també tindrà al seu cap la frase, però dita per altra xiqueta. Ell, era dels que defenia, no fa molt en l’emissora música i falles ràdio, un canvi en el sistema perquè en definitiva, les xiquetes son xiquetes, no? L’opinió que ara vos conte no és fruit dels resultats de l’altre dia, sempre ho he pensat, en qualsevol selecció infantil, però en eixe temps no tenia, ni la responsabilitat de president, ni la possibilitat que em donen les ones radiofòniques.
Pensar, que els mateixos companys presidents hagen pogut deixar de votar a les candidates per les discrepàncies en temes de l’Agrupació o per ser d’una o altra falla, no em passa pel cap, perquè en definitiva son xiquetes i no crec ningú capaç de fer-ho, però com la frase continua al meu cap i espere que en el de cadascú dels que tinguen la responsabilitat per canviar-ho; Pare, jo que he fet mal?, no xiqueta no, ha segut el pare que no ha volgut entrar en el circ, i tampoc no ha fet prou per llevar la lona i amagar els animals d’eixe circ anomenat “tria de xiquetes”, sense saber el que pensen, com es sentixen i sobretot quins objectius hi ha per fer-ho així.
Quan la meua filla i, les filles dels més de tots els pares i les mares que han passat per això, ens pregunten; Pare, jo que he fet mal?, pare, si totes deien que anava a eixir?. Pare, si molta gent m’ha dit que jo estaria d’alt de l’escenari? Pare, he fet alguna cosa mal?. Només podré intentar no plorar i contar-le un conte on una xiqueta podia canviar el món només diguen: Per mi, i per totes les meues companyes!
Un trist faller, que no deixarà de fer!
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:42 · Arxivat sota Activitats, Monuments and tagged: art, falla, Monuments
Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.
I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.
A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.
Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.
En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:37 · Arxivat sota Fallera Major and tagged: falla, fallermajorització, FM
Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.
I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.
Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.
Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?
No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”
En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.
Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.
(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:27 · Arxivat sota Ofrena and tagged: falla, flor, premis
50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.
En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.
No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.
A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.
I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.
Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:
Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!
Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:18 · Arxivat sota Activitats, General and tagged: falla, premis, stayorganitation
En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta. I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular. Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los. No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?. Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?. Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no? Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
15 Juliol 2009 a les 10:09 · Arxivat sota llibrets and tagged: falla, juntes locals, llibrets
50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia. El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra. Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà. Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria. Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions. Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes. Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc. En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante) Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
M'agrada S'està carregant...
Veu fina i fallera 