Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per casals

Mare, em baixe a la falla.

L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…

I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.

No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.

Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.

La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: