Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per cultura

Lletres i a més, falleres #plf12

Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

En valencià, clar que SÍ.

Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

a Raga li agradava el xocolate?

Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.

Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.

Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.

Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.

I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.

I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.

Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm

la “sinde” fallera

Immersos de ple en una setmana mogudeta, on els monumentalistes ens retirem de la palestra per deixar pas a l’exaltació de les nostres representants, Àlex de la Iglesia anuncia que dimitix de l’Acadèmia…

Per més que intente centrar-me en les cortines que lliurà el Palau de la Música per l’exaltació de la nostra Fallera Major, la premsa de Madrid no para de distraure’ns en els amagatalls de la llei sinde, amb la xarxa social twitter al cap davant.

Les nostres Falleres Majors seran proclamades màximes representants de la festa màxima del cap i casal, en dos mantenidors de luxe, i entrestant, els dos partits majoritaris pacten l’acord que podrà tancar pàgines web si hi han enllaços a continguts protegits.

Jo que volia narrar hui la quantitat de cistelles de flors que arribaran al Palau en homenatge del món a les nostres regines, i en toca contar que pot ser, en esta llei podran tancar-se les webs que parlen del projecte Encés, per exemple, ja que és una exposició d’art i cal protegir la seua propietat intel·lectual.

Realment i, segons interpretem al llegir el mundo.es, dilluns després de l’exaltació, si estiguera aprovada la llei que han pactat, caldrà anar en compte per descarregar les fotos de les Falleres Majors o per descarregar-nos el discurs del mantenidor que, pot ser, un frikifaller haja pujat al youtube.

Com sempre hem pensat que les falles són art i per tant, cal protegir-les, perquè la defensa dels drets de propietat intel·lectual és essencial per al desenvolupament econòmic de la indústria espanyola de continguts culturals i per al desenvolupament de l’oferta legal d’estos continguts en Internet, tal com han pactat PSOE, PP i CiU.

Hui que hi han més pàgines web en informació fallera que flors rebran Laura i Carmen este cap de setmana, pot ser que demà, el 95 % estiguen tancades…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Estic nerviós

Hui finalitza el termini per entregar les candidatures al premis GRANDE a la solidaritat fallera, el dijous és l’últim dia per portar el ninot a l’exposició, d’ací no res has d’entregar el llibret, si vols entrar en els diferents concursos has d’estar atent. I tot això, em provoca un estrès de barbaritat.

I clar, he de fumar, és la droga que em tranquil·litza i em fa pensar que arribaré a temps per entregar-lo tot. Som una comissió modesta però, que volem participar en tot, perquè és la forma que et vegen i per poder optar al palet i les nostres Falleres Majors estén contentes.

A més, si no entregues el ninot, no entres a concurs de falla, encara que pot ser el teu ninot de l’exposició el col·loquen a l’estant de baix i en un racó. Jo de veres que necessite fumar.

Però clar, en tanta i tanta prohibició del ZP, no podem fumar en els espais públics des del 2005. Hem d’eixir de l’oficina per fumar i relaxar-nos. Ni als casals, que ja hi han que no es permet fumar perquè n’hi ha gent que el molesta el fum. I els dels petards?

Sempre podem fumar al carrer, a casa i inclús a Junta Central Fallera. L’altre dia, imagine serà sempre així, vaig anar a resoldre unes qüestions i mira, es pot fumar sense problemes. I clar, et relaxes, entregues el que entregues ja no patim d’extres, pots fumar dins.

Això deu ser perquè l’edifici no deu ser municipal, o que no és un lloc públic o de pública concurrència, no? O que ningú ens ha vist fumar pels despatxos, o que el fum és paregut al de la pólvora o al del monument cremat-se, no?

Quin estrès, cal entregar-lo tot a febrer i damunt el cap de setmana ple de presentacions en llocs que tampoc podem fumar…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Confiança

No estic molt segur, si hui parlaré d’un llibret de falla o d’un apropòsit, que ara estan més d’actualitat. I mira, el que he pensat és contar-vos una història, que tant val per l’apropòsit d’una presentació, com per un article d’un llibret de falla, però dels que pareixen enciclopèdies.

Mira que cal fer mala sang, o buscar-li els tres peus al gat, que és un dit “maldit”, perquè el dit veritable és buscar cinc peus al gat, més propi perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible.

Bé, però al que anava… perquè hi ha gent encabotada en diferenciar, el teatre de l’apropòsit, quan este últim és una representació a l’ús i en temàtica d’una presentació. O quina mania de voler distingir els llibrets que es presenten a un concurs o un altre, que no tenen en comú l’explicació de la falla?.

Però, com he dit, vos contaré la història que parla de la confiança i després, cadascú en sa casa, que trie on classificar-la. I, és que una volta un faller, dels que no estàvem preparats per perdre la confiança que tenim dipositada en les promeses dels centres comercials, si en els centres comercials, que són els únics llocs que mai pot ocórrer res mal. Si, este faller era dels que pensa que roïna por ser una mentida de l’Estat, o dels polítics o d’Hisenda, però de les multinacionals, no, mai podrà acceptar la mentida d’un centre comercial, almenys si anem de compres i, no a treballar allí.

Al seu casal, estaven tots sorpresos perquè este faller confiava més en la compra venda que en el destí dels nostres impostos, en el mercat abans que l’estat de benestar. Ell, i només ell, sabia que si guardes el tiquet (i ell sempre el guardava) pots anar a canviar qualsevol cosa i si no, et tornen els diners.

El nostre faller, cada volta que torna alguna cosa al centre comercial, recobra la confiança en el sistema, però i la confiança en el seu país, en els seus gestors, en els seus regidors, en els seus consellers, en els seus ministres, qui, qui se la tornarà?

I conte contat, conte acabat pel fumeral se’n va el gat, i si ja saps que farem en esta història, si estarà al llibret o pel contrari representada en l’apropòsit, ja saps més que el que parla.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: