Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per diners

Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans

El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Anuncis

Fallus Party

Esta setmana ha començat la Campus Party, pot ser l’únic acte on conviuen mudats en corbata, gent en presència i d’altra banda, sabates esportives en vaquers en les mans a la butxaca. Tot en la mateixa roda de premsa…. Però, com aquell que diu, ahir va acabar la batalla de flors, allí anaven a la guerra, abillades de valencianes, en el vestit d’honor de la dona valenciana.

Esta setmana a València el major esdeveniment informàtic del món, sí, a València tenim la Campus Party, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències… Però pràcticament ahir, per poder participar a la guerra de flors, calia fer cua per llogar una llotja de la batalla.

Esta setmana la Campus, va obrir les portes de les noves tecnologies, assistiran milers d’internautes de tot el món… I com aquell que diu, ahir i segurament hui, les notícies de la secció en valencià de la plana de Junta Central Fallera estaven retardades més d’un mes.

Hui, fent un clic sabrem les últimes notícies, com ara que la Comunitat Valenciana es convertix de nou en l’aparador i referent de les noves tecnologies per tot el món, Cristina Morató dixit… I com aquell que diu, ahir no podíem consultar el nostre historial faller per saber-ne les recompenses, cal anar personalment i plenar fulles i fulles.

Hui saludem els campusers que arriben a la nostra ciutat i que disposaran de la màxima velocitat de connexió mai experimentada… I com aquell que diu, ahir a la seu de Junta Central Fallera no tenien una connexió digna per fer les gestions que les comissions demanem.

Hui no he trobat el pressupost de la Campus Party a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, tampoc l’he buscat… I ahir, pot ser fa un mes, anunciaven el retall a l’ajuda als monuments per part de l’Ajuntament de València.

Ara tenim la Campus… Ara descasen les falles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

La vuvuzela de l’Assemblea

Hi han coses més moletes que la famosa vuvuzela. Si, ja saben que alguns polítics l’han comparada en les molèsties davant de la crisi, com si d’un pesat es tractarà donant la brasa i mormolant de la gestió. Però, sembla que la vuvuzela molesta més inclús que un grup de presidents a l’Assemblea fallera.

Això deu haver pensat el president de Junta Central Fallera després d’explicar al consistori la reducció de la subvenció en matèria d’ajudes als monuments fallers per l’exercici 2011. I és que, cada intervenció li ofenia més a l’estimat Fèlix, “de totes les intervencions de la nit, esta és la que més m’ha ofès” o “no li consentis que em tracte de mentider” van ser algunes de les respostes de l’edil de festes a alguns presidents que reclamaven més transparència en les ajudes del consistori.

Vuvuzela a banda, les molèsties del regidor front al seu anunci, anaren des que podia haver-hi avisat en més temps; que ja tenim el pressupost tancat; que és una reducció major que en la resta de partides de l’Ajuntament; que caldria més informació; que caldria consultar abans amb el col·lectiu faller; que hi ha menyspreu al món faller; que si que hi han diner per la formula 1; que si tal i que si qual. En definitiva, tota una sèries de pertorbacions sonores que no van allunyar del discurs final. Hi haurà retalls a la subvenció de les falles!!!!

Va suportar el president tota classe de raonaments, però en el que es va comprometre va ser en seure a xarrar en una comissió de treball, impulsada per l’interagrupació, per la federació d’enginy i per la pròpia federació d’especial. I, és ben cert que esta és una vella reivindicació, el tractar els temes en comissions de treball per prendre decisions abans d’una assemblea i poder treballar els aspectes fallers en reflexió i dedicació.

Encara que este assumpte no cal massa debat, doncs ja està decidit i no és qüestió de les funcions assembleàries i sí del consistori directament, podien sentir-se propostes de reducció de llums abans que de monument, ja que si som alguna cosa és falla, i la falla és allò que es planta al carrer. Però, no desesperem i raonarem per fer-li arribar propostes, que des la consciència col·lectiva front la crisi, es puga arribar a consens.

Amic Fèlix, tu ja has posat el cascavell al gat, que era el més difícil i, després d’una sèrie de mesures en cascada hem arribat a juliol en esta situació, que tu has plasmat d’una forma adequada i sense tirar les culpes a altres, que és la tònica habitual, però, hem de reconèixer que a l’última assemblea abans de l’estiu sentiren moltes vuvuzeles, ja que has volgut fer-nos combregar amb rodes de molí i si amic, les coses se solucionen xarrant en els presidents, en els representants de la festa i, no tant en el Ple de Junta.

Caldrà negociar!!!

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Un 33% per al monument

He vist al caracollons que hi ha un “Jo també sóc fans de Fèlix Crespo, el millor regidor del món” i jo no dic tant, però si que em va agradar el discursset que va pronunciar a la fi de l’acte d’entrega dels primers premis als artistes fallers del passat divendres 30 d’abril.

I em consta que li va eixir del cor, almenys això ens va dir quan personalment li varen donar l’enhorabona per les seus paraules. Paraules carregades de senyals a les comissions perquè treballarem més pels monuments que és el fonament de la festa.

Va faltar, des del meu punt de vista, un compromís més enllà perquè es trobara un acord per destinar un mínim del percentatge del pressupost de l’exercici. Era un bon auditori per dir-lo i fer-lo doctrina per l’exercici que estem.

Parlar que el monument és l’essència de la nostra festa no és dir res si no va protegit en fets, que per difícils que siguen, cal intentar-los. Des de la proposta del 25% que ell mateix va fer ja més de tres anys i fins a hui, ha passat temps suficient perquè estiga ben assumit pels fallers.

Per dur a terme esta proposta caldria controlar el pressupost de cada comissió i pot ser, no estarien tots d’acord en fer-ho. Però com mesura positiva es podria acordar que els que presentaren els contes podrien gaudir de la subvenció municipal; “la quarta part de la quarta part”.

En l’emoció dels actes del cap de setmana es podria estructurar en un 33% per al monument, la tercera part dels diners que una comissió destina a fer festa fallera. Els altres dos tercis són per la cervesa, el parador, el dinars, les llums, els diversos concursos i d’altres despeses varies que es fan d’un tamany impressionant.

Intentarem que a l’1 de maig del 2011 el mestre major del gremi puga conèixer que l’hem fet cas del discurs d’enguany i destinem més diners… als monuments.

El faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Un palet *

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

de colors

He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.

De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?

Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.

Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?

%d bloggers like this: