Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per juliol, 2010

Fallus Party

Esta setmana ha començat la Campus Party, pot ser l’únic acte on conviuen mudats en corbata, gent en presència i d’altra banda, sabates esportives en vaquers en les mans a la butxaca. Tot en la mateixa roda de premsa…. Però, com aquell que diu, ahir va acabar la batalla de flors, allí anaven a la guerra, abillades de valencianes, en el vestit d’honor de la dona valenciana.

Esta setmana a València el major esdeveniment informàtic del món, sí, a València tenim la Campus Party, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències… Però pràcticament ahir, per poder participar a la guerra de flors, calia fer cua per llogar una llotja de la batalla.

Esta setmana la Campus, va obrir les portes de les noves tecnologies, assistiran milers d’internautes de tot el món… I com aquell que diu, ahir i segurament hui, les notícies de la secció en valencià de la plana de Junta Central Fallera estaven retardades més d’un mes.

Hui, fent un clic sabrem les últimes notícies, com ara que la Comunitat Valenciana es convertix de nou en l’aparador i referent de les noves tecnologies per tot el món, Cristina Morató dixit… I com aquell que diu, ahir no podíem consultar el nostre historial faller per saber-ne les recompenses, cal anar personalment i plenar fulles i fulles.

Hui saludem els campusers que arriben a la nostra ciutat i que disposaran de la màxima velocitat de connexió mai experimentada… I com aquell que diu, ahir a la seu de Junta Central Fallera no tenien una connexió digna per fer les gestions que les comissions demanem.

Hui no he trobat el pressupost de la Campus Party a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, tampoc l’he buscat… I ahir, pot ser fa un mes, anunciaven el retall a l’ajuda als monuments per part de l’Ajuntament de València.

Ara tenim la Campus… Ara descasen les falles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Com ara, la Batalla de flors.

La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.

A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.

En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.

Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.

El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.

Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.

Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.

Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Pare, jo que he fet mal. II part

Hui fa, justament un any, que la meua filla em bombardejava el cap en la frase de desesperació perquè ella no entenia el perquè un jurat determinava la valenciania de les xiquetes que deurien representar la Cort de la Fallera Major Infantil. Ja ho hem reclamat per activa i per passiva, hi férem un programa radiofònic dedicat expressament a si la cort infantil es deuria fer per sorteig, però…. Pare, jo que he fet mal?.

Sí, la meua filla em va dir eixa frase, si, la mateixa que ahir vivia el que jo no vaig poder viure en mon pare, van viure la victòria de la selecció de futbol junts, i ens vam abraçar, just quan el manxec va marcar, pare, pare, ha marcat Iniesta, el de Fuentealvilla, el del poble del costat de la iaia, no? Si, filla si, i estic plorant d’emoció!!!.

Llàgrimes, les d’ahir en emoció d’un sentiment de sentir-se identificat col·lectivament en un grup, llàgrimes que el meu pare no va poder viure, i jo si tenia l’oportunitat de viure’l en família. Eren llàgrimes com les de fa un any, però aquelles eren d’impotència, com la que estaran vivint ara els pares i les mares de les xiquetes que s’han quedat pel camí de la preselecció i que segur, són tan valides com les que han sigut seleccionades. Llàgrimes que hui s’acompanyaran de frases als seus respectius, pare, jo que he fet mal?

No, les xiquetes no fan res mal, totes deurien estar seleccionades per la cort d’honor i fer-ho per sorteig. Que algú pot decidir si una xiqueta representa millor que altra la valenciania infantil? Que algú sap en seguretat que una xiqueta es comportarà, o no, a la cort d’honor, o algú sap, per vore-la un ratet, si serà una bona Fallera Major Infantil de València?

Pensarem per un moment en els perdedors de la final del mundial, pensarem en els holandesos… Com es sentiran?, com es sentiries tu?. La selecció espanyola va ser superior en tot i ho va demostrar, però les xiquetes seleccionades han sigut superiores a les altres? No, no veig els criteris tan evidents per participar al circ que ja nomenàrem, ara fa un any, “tria de xiquetes”.

Hui que es demostra que les coses poden canviar, la selecció de futbol ha trencat la seua maledicció, perquè no trenquem nosaltres en les injustícies de les preseleccions infantils?

Un faller que parla opina i no té la veu massa fina

La vuvuzela de l’Assemblea

Hi han coses més moletes que la famosa vuvuzela. Si, ja saben que alguns polítics l’han comparada en les molèsties davant de la crisi, com si d’un pesat es tractarà donant la brasa i mormolant de la gestió. Però, sembla que la vuvuzela molesta més inclús que un grup de presidents a l’Assemblea fallera.

Això deu haver pensat el president de Junta Central Fallera després d’explicar al consistori la reducció de la subvenció en matèria d’ajudes als monuments fallers per l’exercici 2011. I és que, cada intervenció li ofenia més a l’estimat Fèlix, “de totes les intervencions de la nit, esta és la que més m’ha ofès” o “no li consentis que em tracte de mentider” van ser algunes de les respostes de l’edil de festes a alguns presidents que reclamaven més transparència en les ajudes del consistori.

Vuvuzela a banda, les molèsties del regidor front al seu anunci, anaren des que podia haver-hi avisat en més temps; que ja tenim el pressupost tancat; que és una reducció major que en la resta de partides de l’Ajuntament; que caldria més informació; que caldria consultar abans amb el col·lectiu faller; que hi ha menyspreu al món faller; que si que hi han diner per la formula 1; que si tal i que si qual. En definitiva, tota una sèries de pertorbacions sonores que no van allunyar del discurs final. Hi haurà retalls a la subvenció de les falles!!!!

Va suportar el president tota classe de raonaments, però en el que es va comprometre va ser en seure a xarrar en una comissió de treball, impulsada per l’interagrupació, per la federació d’enginy i per la pròpia federació d’especial. I, és ben cert que esta és una vella reivindicació, el tractar els temes en comissions de treball per prendre decisions abans d’una assemblea i poder treballar els aspectes fallers en reflexió i dedicació.

Encara que este assumpte no cal massa debat, doncs ja està decidit i no és qüestió de les funcions assembleàries i sí del consistori directament, podien sentir-se propostes de reducció de llums abans que de monument, ja que si som alguna cosa és falla, i la falla és allò que es planta al carrer. Però, no desesperem i raonarem per fer-li arribar propostes, que des la consciència col·lectiva front la crisi, es puga arribar a consens.

Amic Fèlix, tu ja has posat el cascavell al gat, que era el més difícil i, després d’una sèrie de mesures en cascada hem arribat a juliol en esta situació, que tu has plasmat d’una forma adequada i sense tirar les culpes a altres, que és la tònica habitual, però, hem de reconèixer que a l’última assemblea abans de l’estiu sentiren moltes vuvuzeles, ja que has volgut fer-nos combregar amb rodes de molí i si amic, les coses se solucionen xarrant en els presidents, en els representants de la festa i, no tant en el Ple de Junta.

Caldrà negociar!!!

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: