Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per octubre, 2009

Hui baixe d’este tren

Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.

Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.

I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.

Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!

Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Tècniques cinematogràfiques

Quan encara no s’ha digitalitzat el cens faller, vora el 10 % de les comissions falleres encara no han facilitat el correu electrònic a Junta Central, bé per no tindre’l, bé per deixadea, a la super plana web de fallas.com troben una notícia del futur… dijous 29 d’octubre és donen a conèixer les tècniques més avançades al servei del món faller en la Politècnica de València!!!!.

Quin esglai m’he donat Jo dic, ja està, ara ja tindrem controlat el cens dels fallers, les demarcacions de cada comissió. Per fi, estarem al segle XXI en les falles, podrem inscriure’ns als concurs en un clic, fer reserva del fallers de l’Ofrena “on-line”. Tot solucionat, els tràmits i més tràmits s’han acabat, les tècniques més avançades estan al nostre abast per facilitar-nos les gestions administratives. Visca la Mare de Déu! i Santa Tecla!, matrona dels informàtics.

Però poc em va durar el goig, resulta que és que l’Associació d’investigació en disseny i fabricació i el Gremi d’artesans fallers de València organitzen una jornada al voltant de les Noves tecnologies en el món de les falles. I dic jo, això serà més la forma de tallar el suro blanc que les gestions administratives, no? Una pena!

Una volta superada la decepció, accedix al déu google, el màxim buscador del món digital, i introduïx “altres jornades” i a la meua pantalla apareix que Jorge Drexler estarà en la FNAC de València en el cicle de conferències de la Mostra del Mediterrani. Que qui és Jorge Drexler? Si, el cantant de l’anunci de l’ONCE, “Nada cambia, todo se trasforma”, te’n recordes?

Bé però, el que vull contar-vos és referent a la Mostra, a la XXX mostra del cinema del Mediterrani, que els faller només la gastem oficialment per anar, de bades, a la Mostreta infantil. Que no funciona la de majors? Perquè no hi ha concurs de pel·lícules a Junta Central? Si els circuits de teatre funcionen a la perfecció (ahir vaig anar a la Flumen a veure les mongetes de Borrull Túria), perquè no el seu germà del cel·luloide?

El concurs de teatre té bona salut, però perquè no fer un de curts? De “curtmetratges”, no m’entengau mal!!!. Pot ser si la Mostra fera una secció de falles tindria gent per omplir les sales?. O almenys, les descarregaríem d’Internet ara que ja tenim tècniques avançades en el món faller.

I que conste, amic Pepe, que no he volgut parlar del regal de 13 porquetes ataviades de valenciana, eh! Serà un altre dia…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Furs fallers

Parlar del fur 35 per a molts no dirà gran cosa, en tot cas els furs si que, pot ser, sonen un poc. Els furs son els privilegis que els valencians teníem d’autogovern i que, malauradament una guerra, un rei, ens deixarem sense.

Però parlar del fur 35, en 3 X i la V baixa, XXXV en números romans, és parlar, per si encara no l’hem endevinat, de l’administració de les aigües de la vega del Túria, el que és el mateix, del tribunal de justícia més antic que existeix hui a Europa. I va ser Jaume I qui va reconèixer una fórmula senzilla i eficaç de distribució de les aigües, on tots els comuners són els propietaris en comú del caudal de la seua dotació, perquè l’aigua està unida a la terra, sense que es puga separar d’ella.
De la mateixa manera que el tribunal en els seus 8 síndics, un per cada sèquia, és l’enveja del món i referència de imparcialitat, estava jo pensant que podíem els fallers triar-ne un tribunal que ens governara, tal com ho fan cada dijous a les dotze i que encara no es conegut ningú que no accepte la seua decisió.

Jo propose que els síndics siguen triats des de cada sector en conte de per cada sèquia i que es reunisquen els divendres, a poqueta nit, i deu minuts abans de començar la partida de truc, com toca!. El lloc, per determinar!. En compte d’administrar files, que és la unitat volumètrica variable de l’aigua de les sèquies de l’horta valenciana (138 parts iguals del total del caudal), el Tribunal de fallers de la Vega del Túria deuria administrat ninots i assentar als presidents per administrar justícia, equitativa i democràtica, per exemple; en les demarcacions, en la classificació dels monuments, en l’elecció de la Fallera Major, i més…

Seria un tribunal ràpid, oral, econòmic i concentrat, si, concentrat, que són les premisses del de les aigües. Però també puntual i en autoritat immensa entre els fallers, superior al Tribunal Suprem. Una pena que ens llevaren els furs, però crec que el 35 bis per a fallers, caldria instaurar-lo.

Cal sentir-se orgullosos com Francesc Borrull i Vilanova que ja pel 1.823 va escriure a la seua obra, que el més destacable era que els jutges no són designats per una autoritat superior, i sí, triats pel mateix poble que rebrà les resolucions. Així, no ens sorprèn, com ara recentment, el Tribunal de les Aigües passa a ser Patrimoni de la humanitat. Gràcies!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Serà que estic enamorat?

A l’assemblea de presidents ens donarem complida informació dels temes més actuals del món faller, per a uns quants dels que estàvem allí, seria la informació més actual del món mundial. I, no parlem del jurat de la fallermajorització, sinó de les gestions en la normativa que ens afecta o ens afectarà. Estem parlant, dels casals i de la pólvora.

Però, de la pólvora, o millor dit de la normativa europea que regularà la seua manipulació, ens contaren que sí complim les distàncies de seguretat (caldrà pujar les tanques) i si controlem la venda, tindrem la festa assegurada…, però jo. en aquell moment vaig desconnectar-me, o millor dit, el meu cap se’n va anar a un segle molt passat. Serà que estic enamorat?

Si, al segle XVIII, Sant Donís era una festa ja molt arrelada, encara que la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però els valencians van continuar celebrant-ho popularment, i per Sant Donís ja eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva.

Així, una vesprada s’havien llançat multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. Per desgracia, el 9 d’octubre de 1526 un accident va ser protagonista, en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat.

De la mateixa forma que Europa vol controlar la pólvora ara, Carlos III va prohibir fabricar pirotècnia i, en resposta, els forners valencians, van idear representar els coets prohibits en la piuleta i el tronador, uns dolços de massapà que els van donar forma als petards; piules i trons. Imagine a més ú, a les 2 d’una vesprada d’un dia de març, a la plaça de l’Ajuntament… en un concurs de menjadors de tronadors. Serà que estic enamorat?

Si, estic enamorat, no al estil de Carlos III, o de l’Unió Europea o de El Corte Inglés, que s’inventaren el 14 de febrer com dia dels enamorats, no. Jo estic enamorat i el celebre en la Mocaorà del 9 d’octubre, Sant Donís, un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà en forma d’elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.

He dit!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: