Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per JCF

Paco refresca

Paco refresca, és el títol de la columneta de hui i m’ha vingut al cap per les últimes manifestacions ventilades a l’aire com si flames crematòries es feren càrrec dels monuments. No tan sol per l’editorial de Nuestras Fallas a esta emissora, on anuncia el fi de les hostilitats, sinó perquè he sentit al president dir, en l’emissora amiga de Protagonistas Las Fallas; “Canviar és difícil”.

I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.

Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.

Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.

En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.

I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.

Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Un set de noves falles

Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.

Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.

I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.

Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.

I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:

“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”

Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!

Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

L’agenda del regidor de festes

El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…

El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.

Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.

I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.

Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.

I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…

Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,

Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.

Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.

 

Incidències

Una incidència es tot el que passa fóra del normal funcionament o també és la circumstància o succés secundari que ocorre en el desenvolupament d’un negoci, però que pot influir en el resultat final. Així, la comissió d’incidències ha d’avaluar els recursos i reglament ha de vetlar pels possibles casos extraordinaris de les comissions falleres.

Més enllà de les funcions de la comissió, que venen reglamentades pel mateix reglament faller, ja fa temps!!!, el que més m’agrada en diferència, és la seua composició, que junt a l’elecció del jurat de la Fallera Major, és l’única on la participació activa de l’Assemblea de presidents està present.

Les comissions de treballs, en qualsevol organització, sempre han sigut el referent de participació, vist que la delegació de les atribucions pròpies dels responsables de la festa a unes persones, que prenen consciència, és el màxim exponent de l’acció del poble. Però, sense ser massa progre, que no estan el temps per a molt, la responsabilitat de la comissió de recursos que l’assemblea els diposita és de les coses que més m’han satisfet en la meua etapa de president de falla.

Ha de ser dur, avaluar als seus companys que han fet alguna cosa que s’ha eixit del recte fill de Junta Central, però és de veritat que cal que siguen els mateixos companys els que ho jutgen, encara que l’última paraula la té l’assemblea de presidents, perquè son els que millor poden analitzar el que ha ocorregut.

Si el sistema funciona, o almenys venim repetint-lo any rere any, perquè no aplicar-lo a més decisions quotidianes de la vida fallera?, perquè no fer més comissions, encara que consultives, d’altres temes on els presidents participen més activament?

Cal agrair als voluntaris que han volgut formar part de la comissió de recursos i reglament i desitjar-los, als seleccionats sort per poder analitzar en justícia tot el que passe per les seues mans.

Sort i gràcies!!!!

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Estic nerviós

Hui finalitza el termini per entregar les candidatures al premis GRANDE a la solidaritat fallera, el dijous és l’últim dia per portar el ninot a l’exposició, d’ací no res has d’entregar el llibret, si vols entrar en els diferents concursos has d’estar atent. I tot això, em provoca un estrès de barbaritat.

I clar, he de fumar, és la droga que em tranquil·litza i em fa pensar que arribaré a temps per entregar-lo tot. Som una comissió modesta però, que volem participar en tot, perquè és la forma que et vegen i per poder optar al palet i les nostres Falleres Majors estén contentes.

A més, si no entregues el ninot, no entres a concurs de falla, encara que pot ser el teu ninot de l’exposició el col·loquen a l’estant de baix i en un racó. Jo de veres que necessite fumar.

Però clar, en tanta i tanta prohibició del ZP, no podem fumar en els espais públics des del 2005. Hem d’eixir de l’oficina per fumar i relaxar-nos. Ni als casals, que ja hi han que no es permet fumar perquè n’hi ha gent que el molesta el fum. I els dels petards?

Sempre podem fumar al carrer, a casa i inclús a Junta Central Fallera. L’altre dia, imagine serà sempre així, vaig anar a resoldre unes qüestions i mira, es pot fumar sense problemes. I clar, et relaxes, entregues el que entregues ja no patim d’extres, pots fumar dins.

Això deu ser perquè l’edifici no deu ser municipal, o que no és un lloc públic o de pública concurrència, no? O que ningú ens ha vist fumar pels despatxos, o que el fum és paregut al de la pólvora o al del monument cremat-se, no?

Quin estrès, cal entregar-lo tot a febrer i damunt el cap de setmana ple de presentacions en llocs que tampoc podem fumar…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Felicitats per a tots i per a mi les estrenes.

A ma casa sempre hem dit; el dia de Nadal demane a Déu dues coses bones, felicitats per a tots i per a mi les estrenes, i és un dit que l’hem fet any darrere any i, que ja es feia a casa de la meua dona, des de que ella recorda, al carrer Túria de València.

Eixe dia, es crea una llarga cua de familiars que passen felicitant el Nadal i rebent a canvi l’estrena que gelosament guarden en una butxaqueta que els xiquets preparen per a tal ocasió. Com no, toda la desfilada termina en les nadalenques oportunes en un rogle, cada volta més gran i en millor tó. Son coses de família.

De família, com la gran família fallera, que acaba d’encetar la tradició de convidar als presidents per felicitar-los els Nadals, després de l’última assemblea i en companyia de la Cort de la Fallera Major de València. Tot un detall d’agrair! És de veres que el brindis és prou recent, de fa poc anys enrere, i per tant no en té grau de tradició, però per lo multitudinari de l’acte ja es pot considerar popularment tradicional.

De tots els actes, que els presidents de falla, com a tal, podem tindre de reconeixement individual, pot ser este, on deixem la nostra comissió i a la Fallera Major de l’exercici en curs per un ratet, per prendre una copa tranquil·lament en els companys, en el nostre president de Junta, la seua directiva i fins i tot, la màxima representant de la festa. Bon Nadal!.

Però com totes les tradicions, van canviant en funció de les variables que la societat li va llevant o afegint. I parlant d’afegir, l’assemblea passada va ser la més multitudinària que hi havia vist, i no precisament de presidents de falla, i si de convidats, que després passarien a l’àgape preparat per felicitar-nos els Nadals.

Pot ser, que la tradició del brindis del nostre regidor de festes en la Fallera Major després de l’Assemblea, continue molts anys i molts, fins que arribe a considerar-se tradició, però caldrà fer com l’Ofrena, en dos dies i regulant l’accés per l’escala dreta o l’esquerra, guardant la distància de seguretat, sense fer palmes ni ostentació i sobretot sense poder desitjar felicitats per atots i per a mi les estrenes.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Hui baixe d’este tren

Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.

Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.

I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.

Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!

Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: