Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per flor

Com ara, la Batalla de flors.

La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.

A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.

En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.

Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.

El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.

Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.

Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.

Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Estimada i amiga Mari Carmen

Demà, si no em toca la loteria de totes les que duc de les comissions falleres o d’altres entitats, sentirem una proposta de canvi en el recorregut de l’Ofrena. Anirem a fer el brindis de Nadal al consistori del cap i casal, i allí ens contareu que les propostes que llançàreu abans de l’estiu, les heu desestimades.

Estimada i amiga Mari Carmen, tu saps que jo admire la teua valentia i les propostes de canvi que fas des de l’estructura tradicional com és JCF, però esta volta m’has defraudat o algú ens ha enganyat, perquè la meua comissió no ha pogut aportar la seua opinió i en la nostra Junta si el tractàrem.

Estimada i amiga Mari Carmen, és de veres que la meua comissió té una opinió com la de tantes i tantes i, no és la qüestió de que opinem o deixem de fer-ho, i si de com ens heu fet participar en les propostes. I dic jo, si havien propostes que heu descartat perquè les havieu fet?. Pot ser, abans calia estudiar-les per proposar-les.

Estimada i amiga Mari Carmen, el nostre positivisme; el dels dos, ens porta a postposar el debat per l’any vinent, pensant que és possible altra forma de fer les coses i de prendre decisions en els assumptes que importen a la festa. Jo imagine que heu consultat en tots els interlocutors possibles per prendre la decisió que porteu a l’Assemblea de la loteria, (I el dic perquè hi ha sorteig de Nadal, eh) però que tal si s’haguera fet una comissió de presidents per estudiar, investigar i proposar opcions, massa democràtic, no?

Estimada i amiga Mari Carmen, que a la mare de la xiqueta del torer l’hagen canviat la cara, no vol dir que a l’Ofrena calga fer el mateix. I, si a la citada protagonista de les televisions la canviat la vida, als fallers una operació d’Ofrena també podria canviar part de la festa. Però, ja no serà enguany, ens hem quedat en l’anestèsia de l’operació floral.

Tinc que finalitzar esta carta oberta a una amiga, demanant-li que m’ajude en la votació de demà, si cal fer-la ja o no, que a l’ordre del dia no figura tal proposta, però encara no sé el que votaré, ni si es farà a la totalitat o punt per punt de la proposta global,. Jo amiga Mari Carmen no sé que fer en l’opinió de la meua comissió, la que  m’havia manifestat en una Junta abans de l’estiu.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

La diferència és al protocol

Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.

Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.

En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.

Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.

Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.

Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.

Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.

Gràcies

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Excés de tones

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:
Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: