Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Març, 2011

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Na Rita i les faldes

Na Rita Barbera i el seu consistori ja ens té acostumats a fer declaracions en la calor de les cendres falleres, fa dos anys ens va escarotar en les declaracions de l’Ofrena, que després no arribaren més que la proposta que ningú va secundar.

Es veu que estar a prop la campanya a mogut encara més interès del normal per la nostra festa en els cercles polítics; que si la festa millor en cap de setmana, que si les falleres porten la falda no se com, que si… I tot, ara quan la cendra està apagada i els periodistes no tenen res que contar.

Caldrà recordar que l’Assemblea és sobirana i només els presidents reunits, podran determinar el sentit de la festa i, si cap organització política vol fer propostes tindran, a partir del 26 de març, per a fer-les en forma de programa electoral.

De fet, hi han hagut més polítics que mai visitant comissions falleres que han volgut conèixer les impressions de la festa per després fer les seus propostes a la ciutadania, però jo crec que totes deurien respectar l’òrgan de decisió de la festa i no llançar globus als mitjans de comunicació per veure com cau.

De la mateixa manera que el premi La Picota, atorgat pel PSOE, ha quedat molt posicionat al donar-lo a la falla que es proclama fora del sistema, estem parlant d’Arrancapins, les declaracions de membres del partit de govern, del PP ocasionalment, de traslladar la festa al cap de setmana marca la política que voldran plasmar al seu programa electoral.

De tota manera, ja estem en campanya electoral,
on pots prometre sense mirament,
que després no cal complir-lo estrictament,
perquè tot i val per guanyar vots i traure el pectoral.

Ja comencem l’exercici del 2012, però tindrem dos mesos molt intensos, per parlar de falles en hipòtesi, dos mesos d’il·lusions poc complides, però que donen joc per als guionistes.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

a Raga li agradava el xocolate?

Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.

Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.

Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.

Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.

I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.

I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.

Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm

%d bloggers like this: