Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Febrer, 2010

Tanques i ciutadania

Quan encara estan relliscant-me el cap les notes de l’himne nacional de l’última presentació que anàrem com a falla convidada i encara no he acabat de digerir del tot l’article de JuanJo Millàs d’ahir al setmanari de El País, referent a mares que es mengen els seus fills, hui faig la meua mecànica dels dilluns. I, una d’elles és doctorejar el que ha passat el cap de setmana faller.

Llig dues notícies a la plana oficial de Junta Central Fallera, fallas.com, que no falles.com i, crec que son un poc contradictòries, o almenys podíem pensar-lo un dilluns de bon matí.

“Les tanques de la Plaça de l’Ajuntament ens anuncien que prompte gaudirem del programa pirotècnic” És de veres, si ja estem en falles. La plaça ja està tallada al trànsit normal de transeünts. Més o menys, és el que ens diu la notícia, no?. Es com si anunciarem als veïns que vagen preparant les maletes que els fallers ens fem càrrec de la ciutat, o almenys algú el pot pensar. No?

L’altra notícia, particularment la que més m’agrada i, m’agrada tant que no deuria ser notícia i arribar a una normalitat tal, que no tinguérem que fer campanyes, com ara: “Conviu amb les Falles. Les Falles són l’expressió popular del teu barri, acosta’t a elles”. És el títol d’una campanya que recorda als fallers que són dies que és necessari el bon enteniment i la comprensió mútua, i a tots els ciutadans se’ls convida a gaudir d’unes festes que parteixen del cor de cada barri i són expressió de la seua cultura més propera.

Per això la contradicció, d’una banda llancem campanyes de conscienciació als ciutadans i d’altra, ens presenten el símbol de la tanca que impedeix el lliure trànsit, com l’inici de la festa.

Únicament ha sigut casualitat en el temps els dos titulars i crec sincerament, que des de Junta i al cap l’Ajuntament, estan realment interessats que la festa siga el més sostenible possible, convivint fallers i conciutadans. Encara que a alguns el terme sostenible els resulte tirantet.

Ara, depèn de les comissions en fer realitat este programa, obrint els casal, les carpes, fent activitat per al barri, entregant programes de ma en les activitats de la setmana fallera en la mateixa arreplegà i deixant les tanques per ultimíssima hora.

Bé, que encara estan les notetes de l’himne pel meu cap i ja tinc altra pregunta que contestar-me. Esta la feren en un tertúlia en la que jo preguntava, però van canviar les tornes; Son les Falleres Majors un mal necessari de la festa? I jo, glup!!,… vos contestaré a la propera columneta…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Flashmob faller

Fa ja un temps que al món, que és faller i, de la resta, hi han quedades simultànies en una massa de gent en una auto-organització per portar a terme una acció més o menys absurda en un lloc públic.

Encara que són un fi en si mateix, uns dels objectius del moviment és demostrar el poder de la gestió horitzontal i auto-geràrquica. Total que quedar en facebook per fer coses hui se’l coneix en el nom de flashmob. Flipa!

Però el flashmob més fort, que podem imaginar, són les presentacions de falla, que cal anar a representar la teua comissió i, sobretot quan et citen tard, siga per facebook o en un saluda. Vull dir a una hora intempestiva i, damunt segur que passes més tard, i ja no qualifiques, no tens adjectius per complementar a l’hora a la que hem passat. I una d’este, sense anar més lluny, va ser el dissabte, bé qualsevol dissabte podria ocórrer, i al tornar a casa, ja de bon matí, a la tassa del water hi havia una nota que deia:

“Si estas llegint esta nota… (i jo ja pensava que la meua filla, que era la que estava escrivint-lo se’n havia anat de casa o estava morta), però no, afortunadament continuava… Supose, espere, que hages entrat en la meua habitació a donar-me un beset i, front la teua sorpresa, jo no estava allí…”, (ara sí que tinc que preocupar-me) però ara m’has vist al teu llit i (on m’he de llitar jo si la meua filla està dormint al meu llit? -pensava per a mi-) No hi ha problema (continua l’escrit…) desperta’m i acompanya’m al meu llit, dóna’m un bes de Bona nit i ja”.

Postdata: Me llitat ací perquè volia llegir amb mami.
Un bes i Bona nit.
La teua filla

Tot este escrit l’he llegit sense permís de la meua filla, per descartat, i en la intenció de traure a la llum els compromisos que tenim com a màxims representats d’una comissió. Son els compromisos que et lleven temps de la teua família, el temps de donar un bes de Bona nit…

Imagina que el flashmob arribara al món faller de veritat, ja no tindríem agenda per emplenar els actes que, oficials o no, s’organitzarien abanderant la germanor del món faller.

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Premi agre

Tot col·lectiu que s’aprecia atorga premis a persones o grup de persones que fan millores o accions, a favor dels fins que ells mateixa representen o, que positivament estan recolzant allò pel que treballen. Però, no hi han tants guardons negatius o que denuncien la contra dels interessos de l’entitat, ni molt menys premis, d’autocrítica.

Per exemple, estem veient estos dies, els premis Goya, que son premis a la industria cinematogràfica. Així, Àgora d’Alejandro Almenàbar, El secret dels teus ulls de Campanella o Celda 211 de Daniel Monzón són les que més opcions tenen enguany de dur-se els prestigiosos premis. Però, hi ha premi negatiu, un premi anti-doblatge, encara que realment el dona el públic no anant a les sales on les projecten.

Parlant de premis, no puc deixar de parlar del meu amic Bolufer, recentment premiat al millor poema satíric que atorga la falla de la Malva d’Alzira. Salvador ha fet per la falla Av Burjassot, Joaquim Ballester un poema titulat “la revolució del sonet” “The sonet revolution”, que ja tinc ganes de poder llegir-lo i si es pot, per la ràdio. En este apartat de versos, si puc dir que el premi al més roí poema satíric de la temporada el podia rebre jo, el reconec.

Caldrà parlar de premis negatius al món faller, perquè a més, fer una bona crítica és l’essència de la nostra festa i un bon exercici de reconeixement que cal fer més a sovint. I estant a l’exposició del ninot, quina millor forma de nomenar el meu premi agre particular, que a Junta Central Fallera, en la seua organització dels ninots que ha comés les mateixes errades d’altres anys i, que s’han dit en diferents fòrums d’opinió com ara…
1.el sistema de votació que permet comprar més entrades per votar-se a si mateix.
2.l’ordre dels ninots exposats per categories i no per número de falla o per sectors.
3.la situació dels ninots infantils darrere d’un cristall i en alguns casos en racons inaccessibles.

Me’n vaig a votar els meus ninots, que ja he pagat l’entrada…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Estic nerviós

Hui finalitza el termini per entregar les candidatures al premis GRANDE a la solidaritat fallera, el dijous és l’últim dia per portar el ninot a l’exposició, d’ací no res has d’entregar el llibret, si vols entrar en els diferents concursos has d’estar atent. I tot això, em provoca un estrès de barbaritat.

I clar, he de fumar, és la droga que em tranquil·litza i em fa pensar que arribaré a temps per entregar-lo tot. Som una comissió modesta però, que volem participar en tot, perquè és la forma que et vegen i per poder optar al palet i les nostres Falleres Majors estén contentes.

A més, si no entregues el ninot, no entres a concurs de falla, encara que pot ser el teu ninot de l’exposició el col·loquen a l’estant de baix i en un racó. Jo de veres que necessite fumar.

Però clar, en tanta i tanta prohibició del ZP, no podem fumar en els espais públics des del 2005. Hem d’eixir de l’oficina per fumar i relaxar-nos. Ni als casals, que ja hi han que no es permet fumar perquè n’hi ha gent que el molesta el fum. I els dels petards?

Sempre podem fumar al carrer, a casa i inclús a Junta Central Fallera. L’altre dia, imagine serà sempre així, vaig anar a resoldre unes qüestions i mira, es pot fumar sense problemes. I clar, et relaxes, entregues el que entregues ja no patim d’extres, pots fumar dins.

Això deu ser perquè l’edifici no deu ser municipal, o que no és un lloc públic o de pública concurrència, no? O que ningú ens ha vist fumar pels despatxos, o que el fum és paregut al de la pólvora o al del monument cremat-se, no?

Quin estrès, cal entregar-lo tot a febrer i damunt el cap de setmana ple de presentacions en llocs que tampoc podem fumar…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: