Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Arxivar per Mai, 2010
Un 33% per al monument
He vist al caracollons que hi ha un “Jo també sóc fans de Fèlix Crespo, el millor regidor del món” i jo no dic tant, però si que em va agradar el discursset que va pronunciar a la fi de l’acte d’entrega dels primers premis als artistes fallers del passat divendres 30 d’abril.
I em consta que li va eixir del cor, almenys això ens va dir quan personalment li varen donar l’enhorabona per les seus paraules. Paraules carregades de senyals a les comissions perquè treballarem més pels monuments que és el fonament de la festa.
Va faltar, des del meu punt de vista, un compromís més enllà perquè es trobara un acord per destinar un mínim del percentatge del pressupost de l’exercici. Era un bon auditori per dir-lo i fer-lo doctrina per l’exercici que estem.
Parlar que el monument és l’essència de la nostra festa no és dir res si no va protegit en fets, que per difícils que siguen, cal intentar-los. Des de la proposta del 25% que ell mateix va fer ja més de tres anys i fins a hui, ha passat temps suficient perquè estiga ben assumit pels fallers.
Per dur a terme esta proposta caldria controlar el pressupost de cada comissió i pot ser, no estarien tots d’acord en fer-ho. Però com mesura positiva es podria acordar que els que presentaren els contes podrien gaudir de la subvenció municipal; “la quarta part de la quarta part”.
En l’emoció dels actes del cap de setmana es podria estructurar en un 33% per al monument, la tercera part dels diners que una comissió destina a fer festa fallera. Els altres dos tercis són per la cervesa, el parador, el dinars, les llums, els diversos concursos i d’altres despeses varies que es fan d’un tamany impressionant.
Intentarem que a l’1 de maig del 2011 el mestre major del gremi puga conèixer que l’hem fet cas del discurs d’enguany i destinem més diners… als monuments.
El faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Plantà de l’Ajuntament
M’han passat les dades des de l’editorial que a la fira del llibre, el mateix 23 d’abril es van vendre la mateixa quantitat d’exemplars del meu últim llibre, que el dia 25. Ni el dia de la batalla d’Almansa, ni el mateix dia del llibre han motivat als lectors a comprar-me’l.
El dia en que commemorem la batalla d’Almansa, la perdua dels furs o el dia de les Corts Valencianes, segon qui ho conte, no és un dia en que els valencians estem massa implicats, pot ser perquè fa molts anys (1707) o perquè el Decret de Nova Planta ens va deixar satisfets.
I parlant de satisfacció, la dels artistes municipals per al 2011, que han aconseguit fer-se en el contracte més suculent d’enguany en temes i crítiques prou interessants, els dos. D’una banda, en l’infantil un poquet de pedagogia vindrà molt bé per explicar l’únic fur que es manté viu, el número 35 i que ens permet tindre el tribunal de les aigues. En la falla gran, un poc més d’actualitat en la capitalitat de l’esport per al 2011, i que la nostra ciutat assumirà en valentia i gràcies a l’Associació de Capitals Europees de l’Esport, per davant de Barcelona, Budapest, Brussel·les i Birmingham.
Però, jo em pregunte, si els valencians tampoc estaran massa motivats per les seues falles municipals?. Els fallers ja tenen prou en els seus cadafals i, els que no estan en cap comissió fan la ruta d’Especial per veure’ls i a voltes la de l’Ajuntament. Diuen que és la falla més vista pel tema de la mascletà, però és la més mirada?
La crítica que deu fer una comissió al seu monument, implicant-se en la temàtica i aportant idees a l’artista, en l’Ajuntament es fa? O, pel contrari, són instruments de publicitat monumental? En alguna comissió i, més encara als pobles, la falla és la sàtira del que ha passat al llarg de l’any, l’última notícia del barri, o l’ultima història del poble i a més, el tenim permès per la societat. Perquè no aprofitar-lo?
Pot ser s’implicaria més gent si la falla municipal criticara els propis problemes de la ciutat o les relacions en la delegació de govern, o que no tenim AVE, o que Blasco ixca, o no, a la mar. Deu ser que per estos temes si que n’hi ha un pacte de no agressió al món faller, un pacte d’Estat de cartró pedra. O caldria dir un pacte de suro blanc, que fa més fum negre?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
L’apuntà social
Un exercici comença pel principi, això és lo normal… No fa ni un mes que les cendres estaven al carrer i, estem pensant en plantar al 2011. Però, primer cal saber quanta gent hi haurà a la comissió, més que res per saber de quants diners contem per fer el pressupost i, a partir d’això, fem marxa.
Ara estem en això, i des d’un temps fins ara a l’apuntà de les falles hi han nous components que tenen altres necessitats a l’hora d’apuntar-se. Si, cadascú s’apunta a una comissió per les seues conviccions; uns per ser molt valencians, altres per que els agrada fer crítica, altres per fer amics, i fins i tot per defensar i mantindre les tradicions. En este tipo de treballs altruistes, pot ser que els fallers vulguen apuntar-se per molts motius, un van des de poder beure cervesa tranquil·lament als carrers en falles, fins a fer teatre al llarg de l’any, altres perquè sempre han sigut fallers… i cal continuar fent pàtria.
Parlant de pàtria, últimament tenim el fenomen de l’apuntà social, que vol dir que gent d’altres països s’apunta a les nostres comissions per facilitar els papers de residència. No és una crítica i, sí una realitat, que els assistents socials estan recomanant als immigrants que demostren el grau d’implicació a la nostra societat i, quina millor forma que pertànyer a la falla del barri?.
Particularment ja he vist molt casos de fallers d’altres països, (i no estem referint-nos als de Madrid), que estan ben integrats a les nostres comissions i fins i tot són els més treballadors, els més voluntariosos, els més… és de veritat que la seua integració al món faller no depèn tant de l’apuntà només, i sí dels fallers que els accepten i els faciliten la seua integració.
Últimament a la meua comissió, fem tota una festa de benvinguda als fallers, no només als nous o als immigrants, i si a tots, ja que cal recordar que l’exercici acaba en les cendres i comença de nou a tots per igual.
T’apuntes?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 