Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Juliol, 2009

El faller a un sol clic

6.000 internautes viuran 7 dies enganxats a Internet en la Campus, des de la ciutat de les arts de València, a la nostra casa i diuen que les empreses punteres busquen en els campusers a futurs treballadors, i em pregunte… perquè no va Junta Central Fallera i mira?, si els té al costat? L’Ajuntament de València col·labora, segur que hi han entrades…

Si he de dir la veritat, la secretaria virtual, que Junta Central Fallera ha posat en marxa per facilitar les gestions en les comissions, està funcionant, o almenys ens envien els comunicats per correu electrònic i no hem d’anar a per ells. Però d’això, al que la llei 11/2007 entén com secretaria virtual, hi ha prou.

La Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP), coneguda més popularment com a Llei 11/2007, suposa el repte de modernització de la gestió administrativa pública espanyola més gran dels últims anys. La llei declara com un dret la possibilitat de relació electrònica amb l’Administració (i JCF hi és Administració pública) i, per tant, estableix com a obligació d’esta la implementació dels instruments i els sistemes necessaris per portar-la a terme. Fàcil!!!

En definitiva, l’esperit de la Llei 11/2007 impulsa una adaptació i simplificació dels procediments administratius i potencia la transformació d’uns serveis públics centrats en el ciutadà i no, en el tràmit o el procés (repetem; en el tràmit o el procés). La llei assisteix el ciutadà, inclús al faller, en el dret de no haver d’aportar la documentació que ja es troba en poder de les administracions públiques.

Que la Campus Party, al costat de Junta Central, a la ciutat de les Arts i de les ciències, siga el referent del món i que el tenim a València ens fa orgull, com que guanye Contador a Paris, encara que no va sonar el nostre himne a la primera, com la medalla d’or de la natació sincronitzada, com tantes coses que ens fa sentir orgull. Ara, a la Party, seran més de 8 gigues per descarregar documents i fer tràmits. És cosa del futur?. No, és del present ben present…

En l’actual exercici s’han fet progressos respecte a la tramitació de documents de les falles, pots omplir-los, imprimir-los, ficar-los el segell i portar-los en mà a Junta. Tot un abans!. Encara que també pots escanejar-lo i tornar-lo per correu electrònic… almenys no has de fer el trasllat!. El sentit de la llei no és eixe, però si que es de veres que facilita als secretaris el passeig (encara que conten els malvats, que la gent el que vol es deixar-se veure a les dependències de Junta…).

El sentit més productiu i el que deurien facilitar a les comissions és el de no aportar la documentació, ja que la portaren l’any passat i l’altre, i l’altre. Com s’entén, per exemple, que si l’historial de cada faller ja està a Junta, ens demanen portar una fitxa de cada faller per donar-li les recompenses, que ho facen d’ofici, no?

Bon estiu i descanseu!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina!

de colors

He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.

De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?

Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.

Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?

Pare, jo que he fet mal?

No filla, no, hem sigut els presidents els que ho hem fet mal… intentes explicar-li a la teua filla perquè les seues amigues han eixit seleccionades a la Cort d’Honor i ella no, intentes explicar que el pare no ha volgut parlar en ningú, perquè pensava i continua pensant, que no hi han criteris suficients per decidir si unes xiquetes o altres son les seleccionades. I, el pare no anava a utilitzar el seu càrrec, pot ser s’ha enganyat, però, no filla no, tu no has fet res mal.

Pot ser, que esta opinió siga massa personal, i que algú puga pensar que és una rabinada, però vos assegure que no, l’únic que vull és compartir la frase que em bombardeja el cap des d’aquella nit, “Pare, jo que he fet mal?”, i compartir-la en els que tenim la responsabilitat de prendre decisions, perquè no val dir “que les coses en el món faller son així”, no!, en resistix a acceptar que és això el que volem per a les nostres filles, siguen seleccionades, o no.

Ni que parlar de les 13 xiquetes que al final tindran la sort, perquè les de l’any passat ja tingueren prou en el soporífer avorriment mentre el jurat es decidia, un jurat, que independentment que siga de presidents o de Junta, té la responsabilitat de prendre eixa decisió, com també, la mateixa estructura de Junta, en té la responsabilitat per mantindre el sistema. I, ja podíem aprendre dels xiquets, o de quan nosaltres eren xiquets on les decisions més importants es prenien en un pràctic; “pito-pito gorgorito, ¿donde vas tu tan bonito?.

Hi han veus que ja s’alçaven a favor d’un sorteig per a les candidates infantils, sense anar més lluny un altre president que tampoc va estar al jurat per pareguts motius i que, segurament també tindrà al seu cap la frase, però dita per altra xiqueta. Ell, era dels que defenia, no fa molt en l’emissora música i falles ràdio, un canvi en el sistema perquè en definitiva, les xiquetes son xiquetes, no? L’opinió que ara vos conte no és fruit dels resultats de l’altre dia, sempre ho he pensat, en qualsevol selecció infantil, però en eixe temps no tenia, ni la responsabilitat de president, ni la possibilitat que em donen les ones radiofòniques.

Pensar, que els mateixos companys presidents hagen pogut deixar de votar a les candidates per les discrepàncies en temes de l’Agrupació o per ser d’una o altra falla, no em passa pel cap, perquè en definitiva son xiquetes i no crec ningú capaç de fer-ho, però com la frase continua al meu cap i espere que en el de cadascú dels que tinguen la responsabilitat per canviar-ho; Pare, jo que he fet mal?, no xiqueta no, ha segut el pare que no ha volgut entrar en el circ, i tampoc no ha fet prou per llevar la lona i amagar els animals d’eixe circ anomenat “tria de xiquetes”, sense saber el que pensen, com es sentixen i sobretot quins objectius hi ha per fer-ho així.

Quan la meua filla i, les filles dels més de tots els pares i les mares que han passat per això, ens pregunten; Pare, jo que he fet mal?, pare, si totes deien que anava a eixir?. Pare, si molta gent m’ha dit que jo estaria d’alt de l’escenari? Pare, he fet alguna cosa mal?. Només podré intentar no plorar i contar-le un conte on una xiqueta podia canviar el món només diguen: Per mi, i per totes les meues companyes!

Un trist faller, que no deixarà de fer!

l’art efímer americà

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Excés de fallermajorització(*)

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Excés de tones

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:
Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

stayorganitation

En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta. I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular. Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los. No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?. Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?. Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no? Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: