Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per Activitats

El campament faller

L’educació no formal és aquella que s’adquireix en un entorn no acadèmic i és complementari als currículums lectius.

Ara que comencen els campaments d’estiu, eixa formació està a ple rendiment per als més xicotets, siguen fallers o no.

I com va dir la nostra Fallera Major a la crida, ser faller és la millor extraescolar, per tant la falla és el millor espai d’educació no formal de la ciutat? Però aleshores, per què no hi han campaments fallers? Per què els scouts i els juniors si fan campaments i, els fallers tanquem els casals a l’estiu?

Si continue fent tantes preguntes, acabaré propossant un estudi. Una enquesta per saber coses dels infantils i els juvenils fallers. Però no tinguen por, estimats fallers de l’antigor, que no preguntaré a quin partit polític voten!!!

Malgrat això, estimada Junta, m’agradaria tindre dades dels comportaments dels més joves, sobretot per poder fer plantejaments d’activitats generals. Com ara, les seus aficions, si s’impliquen en la falla, si propossen, si participen, etc.

També, quines són les polítiques (ui he dit política altra vegada!!) polítiques de les comissions en matèria econòmica i d’ajuda a les qüotes dels joves?, com estructuren la presència dels joves en els òrgans de decissió de la falla?, tenen assemblees de joves per decidir les seues activitats? quins són els trams d’edat de les juntes directives?

Així doncs, si la falla és la millor extraescolar, necessitem dades per fer de l’oci educactiu de les comissions la millor formació per als fallers joves i intervindre en la construcció dels fallers del futur, responsables i implicats.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

Els rodets musicals i sostenibles

La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.

Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!

Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…

Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.

Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.

Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.

Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Gràcies x 1000

M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:

És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.

Gràcies per creure que és possible.

Gràcies per demostrar-ho.

Gràcies per aconseguir-ho.

Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.

Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.

Gràcies per la teua visió de la festa.

Gràcies pel teu poder de seducció festiva.

Gràcies per ser i per estar en la festa.

Rep una forta abraçada.

l’Eduard

– – – – – – – – – –

Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.

Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.

Com ara, la Batalla de flors.

La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.

A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.

En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.

Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.

El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.

Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.

Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.

Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Flashmob faller

Fa ja un temps que al món, que és faller i, de la resta, hi han quedades simultànies en una massa de gent en una auto-organització per portar a terme una acció més o menys absurda en un lloc públic.

Encara que són un fi en si mateix, uns dels objectius del moviment és demostrar el poder de la gestió horitzontal i auto-geràrquica. Total que quedar en facebook per fer coses hui se’l coneix en el nom de flashmob. Flipa!

Però el flashmob més fort, que podem imaginar, són les presentacions de falla, que cal anar a representar la teua comissió i, sobretot quan et citen tard, siga per facebook o en un saluda. Vull dir a una hora intempestiva i, damunt segur que passes més tard, i ja no qualifiques, no tens adjectius per complementar a l’hora a la que hem passat. I una d’este, sense anar més lluny, va ser el dissabte, bé qualsevol dissabte podria ocórrer, i al tornar a casa, ja de bon matí, a la tassa del water hi havia una nota que deia:

“Si estas llegint esta nota… (i jo ja pensava que la meua filla, que era la que estava escrivint-lo se’n havia anat de casa o estava morta), però no, afortunadament continuava… Supose, espere, que hages entrat en la meua habitació a donar-me un beset i, front la teua sorpresa, jo no estava allí…”, (ara sí que tinc que preocupar-me) però ara m’has vist al teu llit i (on m’he de llitar jo si la meua filla està dormint al meu llit? -pensava per a mi-) No hi ha problema (continua l’escrit…) desperta’m i acompanya’m al meu llit, dóna’m un bes de Bona nit i ja”.

Postdata: Me llitat ací perquè volia llegir amb mami.
Un bes i Bona nit.
La teua filla

Tot este escrit l’he llegit sense permís de la meua filla, per descartat, i en la intenció de traure a la llum els compromisos que tenim com a màxims representats d’una comissió. Son els compromisos que et lleven temps de la teua família, el temps de donar un bes de Bona nit…

Imagina que el flashmob arribara al món faller de veritat, ja no tindríem agenda per emplenar els actes que, oficials o no, s’organitzarien abanderant la germanor del món faller.

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Premi agre

Tot col·lectiu que s’aprecia atorga premis a persones o grup de persones que fan millores o accions, a favor dels fins que ells mateixa representen o, que positivament estan recolzant allò pel que treballen. Però, no hi han tants guardons negatius o que denuncien la contra dels interessos de l’entitat, ni molt menys premis, d’autocrítica.

Per exemple, estem veient estos dies, els premis Goya, que son premis a la industria cinematogràfica. Així, Àgora d’Alejandro Almenàbar, El secret dels teus ulls de Campanella o Celda 211 de Daniel Monzón són les que més opcions tenen enguany de dur-se els prestigiosos premis. Però, hi ha premi negatiu, un premi anti-doblatge, encara que realment el dona el públic no anant a les sales on les projecten.

Parlant de premis, no puc deixar de parlar del meu amic Bolufer, recentment premiat al millor poema satíric que atorga la falla de la Malva d’Alzira. Salvador ha fet per la falla Av Burjassot, Joaquim Ballester un poema titulat “la revolució del sonet” “The sonet revolution”, que ja tinc ganes de poder llegir-lo i si es pot, per la ràdio. En este apartat de versos, si puc dir que el premi al més roí poema satíric de la temporada el podia rebre jo, el reconec.

Caldrà parlar de premis negatius al món faller, perquè a més, fer una bona crítica és l’essència de la nostra festa i un bon exercici de reconeixement que cal fer més a sovint. I estant a l’exposició del ninot, quina millor forma de nomenar el meu premi agre particular, que a Junta Central Fallera, en la seua organització dels ninots que ha comés les mateixes errades d’altres anys i, que s’han dit en diferents fòrums d’opinió com ara…
1.el sistema de votació que permet comprar més entrades per votar-se a si mateix.
2.l’ordre dels ninots exposats per categories i no per número de falla o per sectors.
3.la situació dels ninots infantils darrere d’un cristall i en alguns casos en racons inaccessibles.

Me’n vaig a votar els meus ninots, que ja he pagat l’entrada…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina

Felicitats per a tots i per a mi les estrenes.

A ma casa sempre hem dit; el dia de Nadal demane a Déu dues coses bones, felicitats per a tots i per a mi les estrenes, i és un dit que l’hem fet any darrere any i, que ja es feia a casa de la meua dona, des de que ella recorda, al carrer Túria de València.

Eixe dia, es crea una llarga cua de familiars que passen felicitant el Nadal i rebent a canvi l’estrena que gelosament guarden en una butxaqueta que els xiquets preparen per a tal ocasió. Com no, toda la desfilada termina en les nadalenques oportunes en un rogle, cada volta més gran i en millor tó. Son coses de família.

De família, com la gran família fallera, que acaba d’encetar la tradició de convidar als presidents per felicitar-los els Nadals, després de l’última assemblea i en companyia de la Cort de la Fallera Major de València. Tot un detall d’agrair! És de veres que el brindis és prou recent, de fa poc anys enrere, i per tant no en té grau de tradició, però per lo multitudinari de l’acte ja es pot considerar popularment tradicional.

De tots els actes, que els presidents de falla, com a tal, podem tindre de reconeixement individual, pot ser este, on deixem la nostra comissió i a la Fallera Major de l’exercici en curs per un ratet, per prendre una copa tranquil·lament en els companys, en el nostre president de Junta, la seua directiva i fins i tot, la màxima representant de la festa. Bon Nadal!.

Però com totes les tradicions, van canviant en funció de les variables que la societat li va llevant o afegint. I parlant d’afegir, l’assemblea passada va ser la més multitudinària que hi havia vist, i no precisament de presidents de falla, i si de convidats, que després passarien a l’àgape preparat per felicitar-nos els Nadals.

Pot ser, que la tradició del brindis del nostre regidor de festes en la Fallera Major després de l’Assemblea, continue molts anys i molts, fins que arribe a considerar-se tradició, però caldrà fer com l’Ofrena, en dos dies i regulant l’accés per l’escala dreta o l’esquerra, guardant la distància de seguretat, sense fer palmes ni ostentació i sobretot sense poder desitjar felicitats per atots i per a mi les estrenes.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: