Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Arxivar per Activitats
El campament faller
L’educació no formal és aquella que s’adquireix en un entorn no acadèmic i és complementari als currículums lectius.
Ara que comencen els campaments d’estiu, eixa formació està a ple rendiment per als més xicotets, siguen fallers o no.
I com va dir la nostra Fallera Major a la crida, ser faller és la millor extraescolar, per tant la falla és el millor espai d’educació no formal de la ciutat? Però aleshores, per què no hi han campaments fallers? Per què els scouts i els juniors si fan campaments i, els fallers tanquem els casals a l’estiu?
Si continue fent tantes preguntes, acabaré propossant un estudi. Una enquesta per saber coses dels infantils i els juvenils fallers. Però no tinguen por, estimats fallers de l’antigor, que no preguntaré a quin partit polític voten!!!
Malgrat això, estimada Junta, m’agradaria tindre dades dels comportaments dels més joves, sobretot per poder fer plantejaments d’activitats generals. Com ara, les seus aficions, si s’impliquen en la falla, si propossen, si participen, etc.
També, quines són les polítiques (ui he dit política altra vegada!!) polítiques de les comissions en matèria econòmica i d’ajuda a les qüotes dels joves?, com estructuren la presència dels joves en els òrgans de decissió de la falla?, tenen assemblees de joves per decidir les seues activitats? quins són els trams d’edat de les juntes directives?
Així doncs, si la falla és la millor extraescolar, necessitem dades per fer de l’oci educactiu de les comissions la millor formació per als fallers joves i intervindre en la construcció dels fallers del futur, responsables i implicats.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Els rodets musicals i sostenibles
La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.
Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!
Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…
Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.
Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.
Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.
Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Gràcies x 1000
M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:
És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.
Gràcies per creure que és possible.
Gràcies per demostrar-ho.
Gràcies per aconseguir-ho.
Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.
Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.
Gràcies per la teua visió de la festa.
Gràcies pel teu poder de seducció festiva.
Gràcies per ser i per estar en la festa.
Rep una forta abraçada.
l’Eduard
– – – – – – – – – –
Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.
Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.
Com ara, la Batalla de flors.
La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.
A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.
En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.
Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.
El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.
Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.
Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.
Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Flashmob faller
Fa ja un temps que al món, que és faller i, de la resta, hi han quedades simultànies en una massa de gent en una auto-organització per portar a terme una acció més o menys absurda en un lloc públic.
Encara que són un fi en si mateix, uns dels objectius del moviment és demostrar el poder de la gestió horitzontal i auto-geràrquica. Total que quedar en facebook per fer coses hui se’l coneix en el nom de flashmob. Flipa!
Però el flashmob més fort, que podem imaginar, són les presentacions de falla, que cal anar a representar la teua comissió i, sobretot quan et citen tard, siga per facebook o en un saluda. Vull dir a una hora intempestiva i, damunt segur que passes més tard, i ja no qualifiques, no tens adjectius per complementar a l’hora a la que hem passat. I una d’este, sense anar més lluny, va ser el dissabte, bé qualsevol dissabte podria ocórrer, i al tornar a casa, ja de bon matí, a la tassa del water hi havia una nota que deia:
“Si estas llegint esta nota… (i jo ja pensava que la meua filla, que era la que estava escrivint-lo se’n havia anat de casa o estava morta), però no, afortunadament continuava… Supose, espere, que hages entrat en la meua habitació a donar-me un beset i, front la teua sorpresa, jo no estava allí…”, (ara sí que tinc que preocupar-me) però ara m’has vist al teu llit i (on m’he de llitar jo si la meua filla està dormint al meu llit? -pensava per a mi-) No hi ha problema (continua l’escrit…) desperta’m i acompanya’m al meu llit, dóna’m un bes de Bona nit i ja”.
Postdata: Me llitat ací perquè volia llegir amb mami.
Un bes i Bona nit.
La teua filla
Tot este escrit l’he llegit sense permís de la meua filla, per descartat, i en la intenció de traure a la llum els compromisos que tenim com a màxims representats d’una comissió. Son els compromisos que et lleven temps de la teua família, el temps de donar un bes de Bona nit…
Imagina que el flashmob arribara al món faller de veritat, ja no tindríem agenda per emplenar els actes que, oficials o no, s’organitzarien abanderant la germanor del món faller.
Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina
Premi agre
Tot col·lectiu que s’aprecia atorga premis a persones o grup de persones que fan millores o accions, a favor dels fins que ells mateixa representen o, que positivament estan recolzant allò pel que treballen. Però, no hi han tants guardons negatius o que denuncien la contra dels interessos de l’entitat, ni molt menys premis, d’autocrítica.
Per exemple, estem veient estos dies, els premis Goya, que son premis a la industria cinematogràfica. Així, Àgora d’Alejandro Almenàbar, El secret dels teus ulls de Campanella o Celda 211 de Daniel Monzón són les que més opcions tenen enguany de dur-se els prestigiosos premis. Però, hi ha premi negatiu, un premi anti-doblatge, encara que realment el dona el públic no anant a les sales on les projecten.
Parlant de premis, no puc deixar de parlar del meu amic Bolufer, recentment premiat al millor poema satíric que atorga la falla de la Malva d’Alzira. Salvador ha fet per la falla Av Burjassot, Joaquim Ballester un poema titulat “la revolució del sonet” “The sonet revolution”, que ja tinc ganes de poder llegir-lo i si es pot, per la ràdio. En este apartat de versos, si puc dir que el premi al més roí poema satíric de la temporada el podia rebre jo, el reconec.
Caldrà parlar de premis negatius al món faller, perquè a més, fer una bona crítica és l’essència de la nostra festa i un bon exercici de reconeixement que cal fer més a sovint. I estant a l’exposició del ninot, quina millor forma de nomenar el meu premi agre particular, que a Junta Central Fallera, en la seua organització dels ninots que ha comés les mateixes errades d’altres anys i, que s’han dit en diferents fòrums d’opinió com ara…
1.el sistema de votació que permet comprar més entrades per votar-se a si mateix.
2.l’ordre dels ninots exposats per categories i no per número de falla o per sectors.
3.la situació dels ninots infantils darrere d’un cristall i en alguns casos en racons inaccessibles.
Me’n vaig a votar els meus ninots, que ja he pagat l’entrada…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina
Felicitats per a tots i per a mi les estrenes.
A ma casa sempre hem dit; el dia de Nadal demane a Déu dues coses bones, felicitats per a tots i per a mi les estrenes, i és un dit que l’hem fet any darrere any i, que ja es feia a casa de la meua dona, des de que ella recorda, al carrer Túria de València.
Eixe dia, es crea una llarga cua de familiars que passen felicitant el Nadal i rebent a canvi l’estrena que gelosament guarden en una butxaqueta que els xiquets preparen per a tal ocasió. Com no, toda la desfilada termina en les nadalenques oportunes en un rogle, cada volta més gran i en millor tó. Son coses de família.
De família, com la gran família fallera, que acaba d’encetar la tradició de convidar als presidents per felicitar-los els Nadals, després de l’última assemblea i en companyia de la Cort de la Fallera Major de València. Tot un detall d’agrair! És de veres que el brindis és prou recent, de fa poc anys enrere, i per tant no en té grau de tradició, però per lo multitudinari de l’acte ja es pot considerar popularment tradicional.
De tots els actes, que els presidents de falla, com a tal, podem tindre de reconeixement individual, pot ser este, on deixem la nostra comissió i a la Fallera Major de l’exercici en curs per un ratet, per prendre una copa tranquil·lament en els companys, en el nostre president de Junta, la seua directiva i fins i tot, la màxima representant de la festa. Bon Nadal!.
Però com totes les tradicions, van canviant en funció de les variables que la societat li va llevant o afegint. I parlant d’afegir, l’assemblea passada va ser la més multitudinària que hi havia vist, i no precisament de presidents de falla, i si de convidats, que després passarien a l’àgape preparat per felicitar-nos els Nadals.
Pot ser, que la tradició del brindis del nostre regidor de festes en la Fallera Major després de l’Assemblea, continue molts anys i molts, fins que arribe a considerar-se tradició, però caldrà fer com l’Ofrena, en dos dies i regulant l’accés per l’escala dreta o l’esquerra, guardant la distància de seguretat, sense fer palmes ni ostentació i sobretot sense poder desitjar felicitats per atots i per a mi les estrenes.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
L’Anècdota
En l’última assemblea de presidents,
el màxim responsable va prendre la paraula,
per fer una explicació damunt de la taula,
i així, va contestar als tots el presents.
Parlava d’una anècdota d’un xiquet,
que li va succeir en un dels actes,
als que acudeix sense fer pactes,
on moltes voltes, ningú és queda quiet.
Jo senyor president, vull fer una maqueta,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur és dels que apreta.
Realment a mi m’agradaria en molta estima, dir-li
que l’anècdota, per no faltar la veritat,
la va dir, en assemblea, un president ben picat,
perquè els seus infantils quiet, no volien deixar-li.
La veritat tinc que contar-vos,
que s’han fet enguany dos concursos,
un d’infantils i altre en uns pocs abusos,
que com columnista tinc que narrar-vos.
Ara, ja que estem, senyor nostre regidor,
cal revisar tot el que els d’infantils,
llancen i no és d’este estil,
que molts dels majors es passen a patidor.
Jo senyor president, vull fer un gran Betlem,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur, m’envia a fem.
Sense més amic Crespo, molt bona organització,
que enguany vols canviar de veres,
com si fórem quatre bledes,
però tu saps que el faller té molta competició.
Un faller de parla, opina i no té la veu massa fina.
Deliris escènics
No hem tingut temps de descansar de la nostra presentació i ja estic pegant-li voltes a pròximes, però abans vull agrair a tanta gent l’èxit de l’acte i, un d’ells és el que ha escrit, conjuntament en el que parla finament, l’apropòsit, no és altre que Salvador Bolufer, si el de Pego.
I per això, que millor manera de fer un homenatge que llegint unes estrofes de l’obra, que el dissabte a la Petxina representarem en molta estima. “Segons les sagrades escriptures, en el principi del temps Déu va crear Adam i Eva i els va regalar un paradís terrenal..”.
Però com, res no és el que pareix, és el nostre lema del monument i per lo tant el fill conductor de l’exercici, a l’apropòsit no podia ser d’altra manera i… “Segons unes altres escriptures, no tan sagrades la historia d’Adam i Eva s’ha repetit recentment, però amb algunes lleugeres modificacions. El paradís terrenal estava ubicat a la nostra comarca, el dimoni no anava vestit de serp, i la prohibició era distinta.
Adam, Eva!. Com que esteu creats a la meua imatge i semblança, vull que sigueu feliços i vaig a regalar-vos un paradís de llinatge valencià fornit de bonances mediterrànies. Un país en el que podeu fer tot el que us plaga; gaudir els seus paisatges, posseir l’aigua dels rius i de la mar, assaborir els productes de la terra i de la muntanya, compartir i fomentar els seus valors culturals, però nomes hi ha una cosa que restara prohibida; FUMAAR!”
Com no podia ser d’altra forma Adam i Eva, al principi feren cas, no fumaven, però van començar a contaminar rius, a tallar arbres per a cobrir-los de formigó, a urbanitzar camps i muntanyes, a planificar camps de golf, a especular amb les platges, a pisar-se i a cagar-se en la mar, a vendre la dignitat per un plat de llentilles i damunt Déu els va pillar… “Fas olor de caliquenyo, ja se que haveu fumat, i sabíeu que això estava prohibit, no vaig a expulsar-vos de les terres valencianes, però per a la vostra vergonya i vilipendi, us castigaré a viure entre les misèries d’allò que li dieu el progrés, en avant, cada vegada que ploga 4 gotes, se n’anirà la llum 30 o 40 vegades, els vostres fills aniran a escola en barracons, suportareu insofribles llistes d’espera als hospitals, no tindreu llocs d’aparcament, les carreteres sempre estaran en obres, maltractareu la vostra llengua i damunt, de fora vindran, que de casa us trauran.
Adam a Marbella ja no fumen, Adam.
Gràcies a Salvador Bolufer.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Confiança
No estic molt segur, si hui parlaré d’un llibret de falla o d’un apropòsit, que ara estan més d’actualitat. I mira, el que he pensat és contar-vos una història, que tant val per l’apropòsit d’una presentació, com per un article d’un llibret de falla, però dels que pareixen enciclopèdies.
Mira que cal fer mala sang, o buscar-li els tres peus al gat, que és un dit “maldit”, perquè el dit veritable és buscar cinc peus al gat, més propi perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible.
Bé, però al que anava… perquè hi ha gent encabotada en diferenciar, el teatre de l’apropòsit, quan este últim és una representació a l’ús i en temàtica d’una presentació. O quina mania de voler distingir els llibrets que es presenten a un concurs o un altre, que no tenen en comú l’explicació de la falla?.
Però, com he dit, vos contaré la història que parla de la confiança i després, cadascú en sa casa, que trie on classificar-la. I, és que una volta un faller, dels que no estàvem preparats per perdre la confiança que tenim dipositada en les promeses dels centres comercials, si en els centres comercials, que són els únics llocs que mai pot ocórrer res mal. Si, este faller era dels que pensa que roïna por ser una mentida de l’Estat, o dels polítics o d’Hisenda, però de les multinacionals, no, mai podrà acceptar la mentida d’un centre comercial, almenys si anem de compres i, no a treballar allí.
Al seu casal, estaven tots sorpresos perquè este faller confiava més en la compra venda que en el destí dels nostres impostos, en el mercat abans que l’estat de benestar. Ell, i només ell, sabia que si guardes el tiquet (i ell sempre el guardava) pots anar a canviar qualsevol cosa i si no, et tornen els diners.
El nostre faller, cada volta que torna alguna cosa al centre comercial, recobra la confiança en el sistema, però i la confiança en el seu país, en els seus gestors, en els seus regidors, en els seus consellers, en els seus ministres, qui, qui se la tornarà?
I conte contat, conte acabat pel fumeral se’n va el gat, i si ja saps que farem en esta història, si estarà al llibret o pel contrari representada en l’apropòsit, ja saps més que el que parla.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Tècniques cinematogràfiques
Quan encara no s’ha digitalitzat el cens faller, vora el 10 % de les comissions falleres encara no han facilitat el correu electrònic a Junta Central, bé per no tindre’l, bé per deixadea, a la super plana web de fallas.com troben una notícia del futur… dijous 29 d’octubre és donen a conèixer les tècniques més avançades al servei del món faller en la Politècnica de València!!!!.
Quin esglai m’he donat Jo dic, ja està, ara ja tindrem controlat el cens dels fallers, les demarcacions de cada comissió. Per fi, estarem al segle XXI en les falles, podrem inscriure’ns als concurs en un clic, fer reserva del fallers de l’Ofrena “on-line”. Tot solucionat, els tràmits i més tràmits s’han acabat, les tècniques més avançades estan al nostre abast per facilitar-nos les gestions administratives. Visca la Mare de Déu! i Santa Tecla!, matrona dels informàtics.
Però poc em va durar el goig, resulta que és que l’Associació d’investigació en disseny i fabricació i el Gremi d’artesans fallers de València organitzen una jornada al voltant de les Noves tecnologies en el món de les falles. I dic jo, això serà més la forma de tallar el suro blanc que les gestions administratives, no? Una pena!
Una volta superada la decepció, accedix al déu google, el màxim buscador del món digital, i introduïx “altres jornades” i a la meua pantalla apareix que Jorge Drexler estarà en la FNAC de València en el cicle de conferències de la Mostra del Mediterrani. Que qui és Jorge Drexler? Si, el cantant de l’anunci de l’ONCE, “Nada cambia, todo se trasforma”, te’n recordes?
Bé però, el que vull contar-vos és referent a la Mostra, a la XXX mostra del cinema del Mediterrani, que els faller només la gastem oficialment per anar, de bades, a la Mostreta infantil. Que no funciona la de majors? Perquè no hi ha concurs de pel·lícules a Junta Central? Si els circuits de teatre funcionen a la perfecció (ahir vaig anar a la Flumen a veure les mongetes de Borrull Túria), perquè no el seu germà del cel·luloide?
El concurs de teatre té bona salut, però perquè no fer un de curts? De “curtmetratges”, no m’entengau mal!!!. Pot ser si la Mostra fera una secció de falles tindria gent per omplir les sales?. O almenys, les descarregaríem d’Internet ara que ja tenim tècniques avançades en el món faller.
I que conste, amic Pepe, que no he volgut parlar del regal de 13 porquetes ataviades de valenciana, eh! Serà un altre dia…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Mare, em baixe a la falla.
L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…
I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.
No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.
Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.
La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Fallereta per entregues
A setembre és el més de les col·leccions per entregues, els clàssics col·leccionables de la tele, bé siga un curs de guitarra o per fer un avió, però tot en entregues i cada setmana, que jo sempre em pregunte qui els termina; les col·leccions?. Sempre a setembre, deu ser que els psicòlegs ho han estudiat, però cada any ens inunden d’ofertes de cursos, maquetes o el que siga, per entregues.
I la proposta de la columna de hui serà en eixa direcció, que Junta Central Fallera llance als quiosc de tota la ciutat, les convocatòries per entregues, que vos semblaria que puguerem llegir el reglament faller en plecs col·leccionables, o que es venguera la relació de Falleres Majors, en fotos a tot color i en estoig de luxe, gratuïtament i amb la primera setmana les tapes de regal. Vos imagineu?
O, que les bases dels concursos les entregaren també en col·leccionables; en la primera entrega la base de la maqueta i els pots de pintura i així, les comissions podríem anar fent i, pot ser puguérem presentar-nos als concursos. Si val, els col·leccionables ningú els acaba i el tema dels concursos és un tema prou important com per explicar-lo per entregues, si, però, el que si estaria bé, és que JCF ens informara de com seran els concursos, si els premis s’han d’entregar on sempre o en altre lloc i sobretot, si les bases han canviat. Per favor feu la primera entrega dels concursos de maquetes, de betlem, i més!!!
Imagineu que, com s’està parlant, les maquetes s’hagen de fer a l’Expojove i només pels xiquets, mentres algunes comissions ja les tenen fetes, aprofitant l’estiu… Perquè no publiquen ja les bases de tots els concursos per fer-se una idea?. Tant hi costaria?
Però de col·leccionables va la columneta d’este faller que no calla, parla, opina i sense la veu massa fina. Així, i per fer un homenatge d’un satíric en burrera, jo faig la primera entrega d’un poema del Bolufer, perquè volem que el Salva siga matenidor de la Fallera Major, imagines “l’espantor”?
Per tu dolça fallereta,
porte el cor accelerat,
malgrat que sigues grosseta,
lletja com un pecat,
tens el nas deteriorat,
i got de negres pelets,
el morro desajustat
i el cutis, ple de granets…
(Pots sentir-lo des d’ací)
El Pla F
Hem tornat a la nostra volguda València i ens hem trobat més de 100 obres encara per terminar, i com sempre, hem de tirar-le les culpes al govern central, que ha posat en marxa un pla E, per l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació. A més, no només tenim les obres del Pla E, també hi han obres de la Generalitat per fer la llínea T2 del metre. Però des de l’Ajuntament, demanen disculpes als que han estat a l’agost i encara han patit més, i ens recorden que a la llarga ens va a compensar.
I el que demanem és un Pla E per a les falles, que seria el Pla F, de falles, un plà d’estimul a les economies falleres que, entre altres i després d’un estiu calentet, hauran de tractar, un dels temes que encara estan pendents al món faller, com ara, l’acondicionament dels casal fallers a les normatives que vindran. Si, ja no ens recordem, però cal un Pla F, per poder afrontar-lo en garanties. I a més, per allò d’incentivar, podíem aprofitar el pla F per innovar i investigar com en de les meduses de les platges podem il·luminar els carrers en falles, que jo he sentit que a la Universitat Politècnica hi estan investigant-les, les meduses, per exemple.
Ara, que estem a mitat d’exercici, millor que el Pla F, Junta Central ens va presentar el Pla MariCarmen o el Pla O d’Ofrena i, segurament serà el que més paraules de fallers arrancarà a setembre. Bé, en el permís de la Cort d’honor… I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral, això és la fallermajorització de la festa, vocable del que ja parlàrem en altra columneta d’abans de l’estiu.
Però, el Pla MariCarmen o d’estimul del recorregut de l’Ofrena, és presenta com un pla per organitzar 50 tones de flors que conformen un manto a la nostra Geperudeta. Pel més de juny ens presentaren una bateria de propostes per reflexionar-ne entre els millors camins que ens portaran a dur-les i segur que els fallers hem fet els deures i aportarem les solucions, je, je. Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, hem pogut pensar en la millor opció i sense descalificar cap, aportarem…!!!
Per cert, teniu entrades per la preselecció de la Fallera Major?
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
l’art efímer americà
Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.
I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.
A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.
Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.
En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
stayorganitation
En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta. I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular. Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los. No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?. Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?. Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no? Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…
un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 