Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per festa

Com ara, la Batalla de flors.

La Fira de juliol es va crear perquè els comerciants, ajudats per l’Ajuntament, planificaren una estratègia perquè la Burgesia i la classe mitjana no fugira de la ciutat buscant ambients més fresquets al període estival, com ara la Batalla de flors.

A pesar de les primeres reticències, al 1870 es va acordar fer una festa i el seu respectiu cartell anunciador, on s’inclouen focs d’artifici, cavalcades, exposicions, bous i jocs florals, com ara la Batalla de flors.

En els documents històrics consultats no apareixen les comissions falleres dins dels actes de la fira, però es que fa relativament poc de temps que les falles s’integren dins de l’estructura organitzativa festiva de la ciutat, com ara la Batalla de flors.

Fa també, relativament poc de temps s’ha institucionalitzat el sopar de la punxà i, gràcies als preus popular de 8 euros, podem olorar la flor i viure els últims acabats de les tradicionals carrosses dels nostres artesans, com ara la Batalla de flors.

El fet que les candidates a Fallera Major de València, tant en la categoria infantil com a la de la màxima representant, estiguen convidades al sopar de la punxà i a la batalla de l’endemà, podem entendre’l per les ganes de l’Ajuntament d’homenatjar les falles, o també, pot ser per tindre més clients?, com ara la Batalla de flors.

Si fa més de 100 anys es crearen els actes de la Fira perquè els valencians no s’anaren de la ciutat, hui son actes que conten en prou participació ciutadana, però va més enllà de les comissions falleres?, com ara la Batalla de flors.

Però, ens deixarem de preguntes i donarem dades, dades per exemple de presència a Internet, a les xarxes socials. I és que el perfil de Facebook de la “Feria de julio”, que no Fira de juliol, en té 441 amics, molt per baix dels d’Onda fallera, que ja conta en 1.821.

Pot ser, la diferència estarà a la fresca de l’estiu!!!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

L’apuntà social

Un exercici comença pel principi, això és lo normal… No fa ni un mes que les cendres estaven al carrer i, estem pensant en plantar al 2011. Però, primer cal saber quanta gent hi haurà a la comissió, més que res per saber de quants diners contem per fer el pressupost i, a partir d’això, fem marxa.

Ara estem en això, i des d’un temps fins ara a l’apuntà de les falles hi han nous components que tenen altres necessitats a l’hora d’apuntar-se. Si, cadascú s’apunta a una comissió per les seues conviccions; uns per ser molt valencians, altres per que els agrada fer crítica, altres per fer amics, i fins i tot per defensar i mantindre les tradicions. En este tipo de treballs altruistes, pot ser que els fallers vulguen apuntar-se per molts motius, un van des de poder beure cervesa tranquil·lament als carrers en falles, fins a fer teatre al llarg de l’any, altres perquè sempre han sigut fallers… i cal continuar fent pàtria.

Parlant de pàtria, últimament tenim el fenomen de l’apuntà social, que vol dir que gent d’altres països s’apunta a les nostres comissions per facilitar els papers de residència. No és una crítica i, sí una realitat, que els assistents socials estan recomanant als immigrants que demostren el grau d’implicació a la nostra societat i, quina millor forma que pertànyer a la falla del barri?.

Particularment ja he vist molt casos de fallers d’altres països, (i no estem referint-nos als de Madrid), que estan ben integrats a les nostres comissions i fins i tot són els més treballadors, els més voluntariosos, els més… és de veritat que la seua integració al món faller no depèn tant de l’apuntà només, i sí dels fallers que els accepten i els faciliten la seua integració.

Últimament a la meua comissió, fem tota una festa de benvinguda als fallers, no només als nous o als immigrants, i si a tots, ja que cal recordar que l’exercici acaba en les cendres i comença de nou a tots per igual.

T’apuntes?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Tanques i ciutadania

Quan encara estan relliscant-me el cap les notes de l’himne nacional de l’última presentació que anàrem com a falla convidada i encara no he acabat de digerir del tot l’article de JuanJo Millàs d’ahir al setmanari de El País, referent a mares que es mengen els seus fills, hui faig la meua mecànica dels dilluns. I, una d’elles és doctorejar el que ha passat el cap de setmana faller.

Llig dues notícies a la plana oficial de Junta Central Fallera, fallas.com, que no falles.com i, crec que son un poc contradictòries, o almenys podíem pensar-lo un dilluns de bon matí.

“Les tanques de la Plaça de l’Ajuntament ens anuncien que prompte gaudirem del programa pirotècnic” És de veres, si ja estem en falles. La plaça ja està tallada al trànsit normal de transeünts. Més o menys, és el que ens diu la notícia, no?. Es com si anunciarem als veïns que vagen preparant les maletes que els fallers ens fem càrrec de la ciutat, o almenys algú el pot pensar. No?

L’altra notícia, particularment la que més m’agrada i, m’agrada tant que no deuria ser notícia i arribar a una normalitat tal, que no tinguérem que fer campanyes, com ara: “Conviu amb les Falles. Les Falles són l’expressió popular del teu barri, acosta’t a elles”. És el títol d’una campanya que recorda als fallers que són dies que és necessari el bon enteniment i la comprensió mútua, i a tots els ciutadans se’ls convida a gaudir d’unes festes que parteixen del cor de cada barri i són expressió de la seua cultura més propera.

Per això la contradicció, d’una banda llancem campanyes de conscienciació als ciutadans i d’altra, ens presenten el símbol de la tanca que impedeix el lliure trànsit, com l’inici de la festa.

Únicament ha sigut casualitat en el temps els dos titulars i crec sincerament, que des de Junta i al cap l’Ajuntament, estan realment interessats que la festa siga el més sostenible possible, convivint fallers i conciutadans. Encara que a alguns el terme sostenible els resulte tirantet.

Ara, depèn de les comissions en fer realitat este programa, obrint els casal, les carpes, fent activitat per al barri, entregant programes de ma en les activitats de la setmana fallera en la mateixa arreplegà i deixant les tanques per ultimíssima hora.

Bé, que encara estan les notetes de l’himne pel meu cap i ja tinc altra pregunta que contestar-me. Esta la feren en un tertúlia en la que jo preguntava, però van canviar les tornes; Son les Falleres Majors un mal necessari de la festa? I jo, glup!!,… vos contestaré a la propera columneta…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: