Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Arxivar per llibrets

Lletres i a més, falleres #plf12

Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

En valencià, clar que SÍ.

Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

València falla Oberta o parlar de llibrets

Estava jo tranquil·lament en un dels restaurants que participen en l’edició d’enguany del València Cuina Oberta i no parava de pensar en falles. Bé tampoc és això… he tingut temps de retransmetre per les xarxes socials interactives tots els plats i, la quantitat d’atencions que estaven rebent al restaurant, del que no dic noms perquè no em patrocinen esta secció.

I parlant de cobrar, esta setmana ja duc dos presentacions de llibrets al cap i casal, i cadascuna al seu ritme, una pot ser en massa embolcall i l’altra que si et descuides t’envien el llibret a casa, però presentacions de llibret de falla, que és el que importa. No és que haja pagat pels llibrets de falla per ara, no. I això, que ho haguera fet sense problemes perquè tant un com altre ho valen, i això sí, d’un trauria un article i de l’altre pot ser un parell, perquè no tot és llegible.

I parlant de llegir, caldrà definir el que cal llegir o el que es pot. I per això, cal anar al diccionari a veure la definició… “l’explicació de la falla, habitualment en vers, i d’allò que tracta el lema del monument” seria la meua definició si tinguera que incloure a la wikipèdia.

Però, tornant als llibrets de la setmana, dilluns Santa Maria Micaela va presentar el llibret en un fum de col·laboradors parlant del lema de la seua falla i jugant en esta crítica. Jo, modestament pense que és una de les característiques d’un llibret que inclou, o ho pretén, més que els saluda dels representants, les activitats de la setmana fallera, els anunciants i l’explicació de la falla.

Si fem alguna cosa més que un llibret a l’ús, caldrà almenys, que els articles o investigacions que s’inclouen ens documenten , ens donen més valor al contingut del lema tractat al monument. És una opinió, que ningú s’escandalitze…

I, perquè la digestió del meu menú de València Cuina Oberta siga tan satisfactori com quan he començat a escriure no compararem llibrets i per tant, no parlarem de concurs, ni de la promoció d’ús del valencià, ni dels que organitza l’entitat més fallera de “lo món”. (això serà en altres fòrums)

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Confiança

No estic molt segur, si hui parlaré d’un llibret de falla o d’un apropòsit, que ara estan més d’actualitat. I mira, el que he pensat és contar-vos una història, que tant val per l’apropòsit d’una presentació, com per un article d’un llibret de falla, però dels que pareixen enciclopèdies.

Mira que cal fer mala sang, o buscar-li els tres peus al gat, que és un dit “maldit”, perquè el dit veritable és buscar cinc peus al gat, més propi perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible.

Bé, però al que anava… perquè hi ha gent encabotada en diferenciar, el teatre de l’apropòsit, quan este últim és una representació a l’ús i en temàtica d’una presentació. O quina mania de voler distingir els llibrets que es presenten a un concurs o un altre, que no tenen en comú l’explicació de la falla?.

Però, com he dit, vos contaré la història que parla de la confiança i després, cadascú en sa casa, que trie on classificar-la. I, és que una volta un faller, dels que no estàvem preparats per perdre la confiança que tenim dipositada en les promeses dels centres comercials, si en els centres comercials, que són els únics llocs que mai pot ocórrer res mal. Si, este faller era dels que pensa que roïna por ser una mentida de l’Estat, o dels polítics o d’Hisenda, però de les multinacionals, no, mai podrà acceptar la mentida d’un centre comercial, almenys si anem de compres i, no a treballar allí.

Al seu casal, estaven tots sorpresos perquè este faller confiava més en la compra venda que en el destí dels nostres impostos, en el mercat abans que l’estat de benestar. Ell, i només ell, sabia que si guardes el tiquet (i ell sempre el guardava) pots anar a canviar qualsevol cosa i si no, et tornen els diners.

El nostre faller, cada volta que torna alguna cosa al centre comercial, recobra la confiança en el sistema, però i la confiança en el seu país, en els seus gestors, en els seus regidors, en els seus consellers, en els seus ministres, qui, qui se la tornarà?

I conte contat, conte acabat pel fumeral se’n va el gat, i si ja saps que farem en esta història, si estarà al llibret o pel contrari representada en l’apropòsit, ja saps més que el que parla.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

IV Mostra del llibrets

50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia. El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra. Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà. Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria. Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions. Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes. Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc. En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante) Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: