Veu fina i fallera
la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.Alegria versus fracàs
És moment de pensar en les que no ho han aconseguit, és moment de ser solidari amb les que no han pogut passar el tall.
L’alegria va per barris i, ara ens toca a nosaltres! El 100% de les candidates que Borrull Socors presentava a Fallera Major de València ha eixit preseleccionada, ha superat el tall. I dic el 100% perquè només es presentava la nostra Fallera Major del 2018.
Si Cristina s’haguera quedat fóra, esta columna seria la típica del que plora quan ha perdut. Per això, ara em fique en la pell de les que han quedat descartades, que s’ho mereixien igual o més que la resta i, que per esta fórmula sempre hi hauran vençudes.
Ja he manifestat en més d’una ocasió que d’este mercat de ramaderia, hauríem d’exceptuar les infantils. No suporte les llàgrimes de les xiquetes que hui estaran vessant. Mai entendré un concurs de bellesa entre xiquetes menors de 14 anys… és simple i pedagògicament intolerable!!! Podeu llegir “Pare, jo que he fet mal“, ara fa 9 anys
De les majors, tant de bo fóra normal, encara que són majors d’edat i han triat lliurement participar en este circ, hui tampoc entendran el perquè s’han quedat sense la possibilitat de viure uns privilegis dins d’este món faller, abans de saber si representaran, o no, les falles del 2019.
Em queda la tranquilitat que totes han assumit les regles del joc i, en un no res, tot això serà anècdota que contar, encara que alguna serà una anècdota agra…
El campament faller
L’educació no formal és aquella que s’adquireix en un entorn no acadèmic i és complementari als currículums lectius.
Ara que comencen els campaments d’estiu, eixa formació està a ple rendiment per als més xicotets, siguen fallers o no.
I com va dir la nostra Fallera Major a la crida, ser faller és la millor extraescolar, per tant la falla és el millor espai d’educació no formal de la ciutat? Però aleshores, per què no hi han campaments fallers? Per què els scouts i els juniors si fan campaments i, els fallers tanquem els casals a l’estiu?
Si continue fent tantes preguntes, acabaré propossant un estudi. Una enquesta per saber coses dels infantils i els juvenils fallers. Però no tinguen por, estimats fallers de l’antigor, que no preguntaré a quin partit polític voten!!!
Malgrat això, estimada Junta, m’agradaria tindre dades dels comportaments dels més joves, sobretot per poder fer plantejaments d’activitats generals. Com ara, les seus aficions, si s’impliquen en la falla, si propossen, si participen, etc.
També, quines són les polítiques (ui he dit política altra vegada!!) polítiques de les comissions en matèria econòmica i d’ajuda a les qüotes dels joves?, com estructuren la presència dels joves en els òrgans de decissió de la falla?, tenen assemblees de joves per decidir les seues activitats? quins són els trams d’edat de les juntes directives?
Així doncs, si la falla és la millor extraescolar, necessitem dades per fer de l’oci educactiu de les comissions la millor formació per als fallers joves i intervindre en la construcció dels fallers del futur, responsables i implicats.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
El final dels puros havans al casal!!
Llig al diari Levante que els bancs deixaran de pagar en efectiu la pensió en una setmana i, comence a tremolar…
Ja imagine als iaios intentant trencar la targeta de crèdit en trocets per fer els seus càlculs mensuals o inclús, els imagine fent manifestacions a la porta dels bancs per demanar la seua calderilla.
I és que els bancs, com dibuixa Ortifus a la seua escena de falla de hui (per a molts la vinyeta diaria del mestre Ortifus és una escena de falla), aconsegueixen governar-nos amb una capacitat increible, per fer, fins i tot, que els iaios no toquen l’efectiu.
I parlar de bancs i d’Ortifus no puc deixar de pensar en altra falla mítica a Na Jordana. “Tirant lo banc” al 2014, una crítica directa als bancs, però amb sàtira per cadascun dels bancs que hi havia en aquella muntanya coronada amb el Tirant pegant-li una bona puntada a un banc.
Com ja sabeu, el mestre jugava amb la imatge dels bancs d’asseure’s per criticar als bancs de diners, dels que ens governen la vida i ara, no els donaran en efectiu la pensió.
I sé que vos pregunteu el perquè del títol i el perquè dels puros. Doncs molt fàcil… A la meua falla, (i imagine que a moltes més) encara hi ha gent que paga en efectiu (mare, com s’enteren els bancs) i cada vesprada una colla de fallers majors (sense banda) baixen a jugar la partideta i, de pas, cobren a aquells de l’efectiu.
Imagineu la imatge dels iaios jugant al xamelo, fumant el seu puro, però sense que ningú vaja a pagar en efectiu? Com tot en la vida, l’espècie fallera amb puro, té les hores contades, una extinció asegurada i, sino al temps, que els bancs s’encarregaran.
Un faller, que parla, opina i no té la veu massa fina.
Dues Universitats per a un diploma
Que la federació de falles I+E participe en la presentació oficial d’un diploma universitari d’investigació en la festa de les falles, és tant important com fer-ho a un fòrum d’entitats falleres, com és la mesa de debat de la classificació de falles.
No és intenció de comparar els interlocutors que en ambdues ocasions hem tingut de companys, com ara la Universitat de València o la Politècnica, front la Interagrupació de falles. Però ja vos dic que el registre canvia (i és que a la Universitat no hi havia gintònic, no vos penseu!!).
La federació de falles I+E intenta aportar en tots els fòrum la perspectiva de l’experimentació i innovació com a part inclusiva de la festa i, no com un gueto d’artistes diferents als artistes fallers, com alguns ens volen classificar. Cert que al món universitari, el concepte d’investigació (complement indispensable de la formació acadèmica) està més arrelat i ens permet parlar el mateix llenguatge, cosa que ens consta un poc més al planol faller.
Així, els alumnes del diploma universitari segur que solucionen el problema que la federació de gremis d’artistes fallers ha detectat en la festa o potser no i, esta crisi s’ha de solucionar des del col.lectiu faller junt als artistes (ja ens anirem enterant).
Si per un moment, en el planol faller, es decidira que només pogueren plantar falla els artistes amb certificat de professionalitat, en el planol universitari es quedarien fóra de la possibilitat de crear projectes artístics per a les falles (i moltes de les comissions I+E ens veurien fóra de la classificació).
Per tant, queda demostrada la importància d’estar presents en els dos canals com a part activa, aportant d’una banda la perpectiva “rarita” per als fallers i d’altra, la perpectiva de les comissions de barri, en l’àmbit universitari.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Foto. Hablamos de fallas
Columna llegitada al programa #VolemTraca de la 97.7 Ràdio Levante
I ara et toca a tu, estimat artista!!!
Pocs dies després de l’esperada assemblea de presidents, on tractaríem la norma bàsica de la classificació de falles, on el que és el mateix, una de les més importants pel contingut tan decisiu per als que ens agrada plantar falla, la pilota està en la taulada dels artistes.
En primer lloc, l’assistència a la mateixa assemblea i per tant la participació en les votacions, ens ajuda a comprendre que este assumpte no és ni de lluny, un dels més importants en l’agenda dels presidents de falla.
Els 72 vots a favor de regular el mínim de 1.800 €, es van quedar molt pobre front als 64 presidents que van votar contra la proposta i més, si sumes les 17 abstencions. Això és guanyar sense convéncer i el cas és que, només el 19 % dels presidents de falla donaren suport a la proposta.
Caldrà pensar respecte a com pot ser que l’entitat que representa el 90 % de les falles (la Interagrupació) parlava en nom d’estes a la mesa de treball per preparar la proposta i, després li giren l’esquena.
Una de les paraules claus d’aquella nit va ser la solidaritat. Molts presidents al·ludien a esta causa per no recolzar la proposta, pensant més en les set falles, que segons la classificació de l’any passat es quedaven fóra, que en l’objectiu de dignificar l’altre col·lectiu susceptible de solidaritat.
Reprenent les paraules de Jordi Palanca (president de falla, artista faller i vicepresident de la Inter), que ens va donar dades i més dades. Jo em quede en els percentatges; dels famosos 1.800 €, el 25 % t’ho aporta l’Ajuntament, per tant el mínim es queda el 1.350 €, que entre 12 mesos suposen 112’50 €. Imaginant que som 40 fallers, no arribaria ni a tres euros al mes per faller (ni un café a la setmana). Esta és la quantitat real que deuríem de sacrificar per estar dins de la classificació.
L’altre sector afectat són els artistes fallers, que no és que amb estes mesurades aprovades de l’altre dia solucionen la seua vida, tal com argumentaren alguns presidents. Però no deixa de ser el primer pas!!
Nosaltres, els fallers, fem el primer pas cap a la dignificació de la nostra festa, pugem el mínim i reclassifiquem les categories de forma que l’especial pujarà 5.000 €. Ens va costar convéncer l’Assemblea, perquè és més fàcil ser egoista i que els artistes es barallen entre ells, però hem de veure’l com un posicionament i, ara els toca a ells, als artistes, per arreglar la seua casa… l’intrusisme, els certificats de professionalitat, les bases del concurs.
Ara toca que la federació de gremis d’artistes menegen fitxa.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
#NoVolem demagògia
Sense voler entrar en la definició del concepte demagògia, que per altra banda em sembla d’allò més dolç, cal explicar els costos reals d’una falla versus allò que és subceptible de subvencionar.
No és que a la meua falla es declare una quantitat diferent del que l’artista et cobra, no! No sigueu mal pensats, que ja tenim prou amb les mentides i interpretacions de la realitat (inclòs demagògies varies) com per a declarar més o menys del que cobra l’artista.
La nostra falla no va contractar artista, no obstant això, som defensors del #VolemFalla com a dignificació dels artistes i de les falles que plantem. I sembla que per defensar este concepte, ens han de criticar sense arguments, ni trellat.
En primer lloc m’agradaria fer els càlculs aproximats del que ens podria costar la falla de les cadires. Sí la que va guanyar el primer premi d’Experimentals i Innovadores…
Jo calcule que una persona sense qualificació professional, per hora pot estar per uns 10€ més la seguretat social. Si pensem que teníem unes 300 cadires a la falla i que en un cotxe normal caben de mitja unes tres cadires, calculem que 100 viatges de dues hores haurem fet per tota València arreplegant. Un total de 2.000€ + 800€ de seguretat social en el cas d’anar un a soles (que sempre anavem de dues en dues).
Sabem també que de mitjana ens faríem uns 3 Km cada vegada que eixiem d’arreplegà a 0’19€ per km, són 57€
A més caldrà sumar les hores del personal tècnic (sí, fallers i falleres, però amb preparació) per poder muntar la falla. Calculem 15€ per hora (i la corresponent SS/SS) i, un total de 200 hores de muntatge, ja són altres 3.000 €
Tot això, algú (encara que siga gent fallera) ho haurà dissenyat, pensat, dibuixat, etc. i d’això no anem a sumar-lo perquè segur que els que ens critiquen no l’han d’entendre.
El que sí poden entendre és altre preu que tampoc ho hem sumat al preu subceptible de subvencionar, com és l’espai on hen enmagatzenat les cadires durant tot l’any. I com la gent fallera som així ho aconseguim per la cara. Fiquem 200 € al mes per 10 mesos i, ja tenim altres 2.000€
Tot això, sembla el contrari de demagògia, i demostra que és gratuït acusar-nos que hem guanyat diners pel fet de guanyar el primer premi d’Innovadors i el primer premi d’Enginy i Gràcia de la secció, que suposen uns 2.400€ (més el 25% de lo declarat que són uns 500€) i, només hem pogut declarar 2.300€ en materials.
Total, que segons els fallers de la meua comissió, el cost real són 10.157€ versus els 2.300€ que hem pogut declarar (ja vos avance que ni hem pogut justificar-lo tot i, ens hauran de llevar part de la subvenció).
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Torna la veu fina i fallera…
Han passat uns anys de descans o canvi d’ocupació del què subscriu, des de què opinava esta veu fina i fallera. No és que en eixe temps no haja tingut opinió, ni que me l’ha guardada per prudència, és que simplement no ho havia necessitat.
Ara torne a ser president de la falla Borrull Socors i, he trobat un ambient, pot ser, massa saturat i crispat en el món faller. No sé de qui és la culpa, si és que hi ha culpa d’algú… I tampoc sé, si aportant opinió farà bé o, ajudarà encara més radicalitzar-les, però ja està bé de fer mal gratuïtament.
Pot ser em toques llegir la columna en altra emissora de ràdio o simplement llegir-la als meus amics esmorzant, però intentaré fer este exercici de reflexió setmanalment.
Espere que vos torne a agradat i recordeu que mai serà amb intenció de fer malbé a ningú.
La veu fina i fallera, que no té la veu massa fina!!!
El jurat de #falles no anirà en valenbisi
Baix este enunciat negatiu (almenys per a mi) m’agradaria fer una comunicació positiva, que és com sempre he intentat opinar, destacant d’allò que és positiu dels projectes i deixant els aspectes menys constructors per altres. #semprepositiu
I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.
Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?
Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.
Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.
Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Lletres i a més, falleres #plf12
Què els llibrets de falla son una joia cultural ho diguem els fallers, què són una manifestació cultural interessant a estudiar ho diu la resta dels mortals. L’únic consensuat i demostrable és que son elements no efímers de la festa i per tant motiu de col·lecció.
Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.
En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.
Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”
Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.
Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Paco refresca
Paco refresca, és el títol de la columneta de hui i m’ha vingut al cap per les últimes manifestacions ventilades a l’aire com si flames crematòries es feren càrrec dels monuments. No tan sol per l’editorial de Nuestras Fallas a esta emissora, on anuncia el fi de les hostilitats, sinó perquè he sentit al president dir, en l’emissora amiga de Protagonistas Las Fallas; “Canviar és difícil”.
I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.
Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.
Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.
En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.
I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.
Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Protecció i #falles
Hui és el dia internacional de la preservació de la capa d’ozó, i vos preguntareu que haurà de vore això amb les falles. I jo també m’ho pregunte perquè la capa d’ozó només exercix com a filtre natural i element de protecció en el planeta; I a les falles que?
La capa d’ozó reté la majoria dels rajos ultravioletes del Sol i actua com regulador climàtic. Sí, sí, però la capa d’ozó i les falles, on està la relació?
Realment no molt, perquè podríem parlar dels efectes del fum a l’hora de la cremà, però realment a banda de ser molt espectacular i que no podem gaudir d’una bona crema, el fum negre directament no contribueix al forat de la capa, però com les institucions ja s’han oblidat un poc del tema, m’agradava comentar-lo ací.
El que sí que vull parlar hui és de protecció, de la mateixa protecció de la capa d’ozó al planeta, però a les falles… Hi ha alguna institució que protegisca les falles? Algú podria dir que Junta Central, però per a esta veu fina i fallera, JCF coordina a les comissions; marca les normes de convivència, però protegir, protegir???
Pot ser que amb la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l’ONU. Pot ser en eixe moment tinguem consciència de la protecció d’este bé immaterial i, per tant de les obligacions que això comporta per defensar la festa de les falles. Ara esperem que no es quede només en aconseguir-ho i, que la declaració ens duga a altres models d’actuació…
Ara que si parlem de protegir caldrà parlar de TV3, que algú he llegit jo pel facebook que no està d’acord que es puga veure per estes terres. Però, millor este tema ho deixem per al debat, que vull tancar la columneta parlant de falles i de protecció.
Sí, perquè protegir les falles és actuar amb transparència en totes les seues accions i per tant, no crear dubtes de cap tipus. El fet que es puga dubtar dels veredictes dels jurats que vetlen per fer complir les normes del reglament, es deixar desprotegida l’essència de la festa. Calen actuacions netes de qualsevol dubte o proposar un canvi del reglament per consolidar els principis. He dit!
No volia jo tancar, sense fer referència al twitter de malatdefalles, que si la setmana passada era Trending Topic de València (o siga tendència en el nostre idioma), hui ens planteja dins de la categoria de #treballsvalencians, la professió de jurat de qualsevol concurs faller. On s’estudiaria això?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
1/2 any
Hui és el dia d’Astúries, cada 8 de setembre en honor a la Verge de Covadonga els asturians ho celebrem en actes cívics i religiosos, però desconec si han de portar la bandera per dins o per fora d’alguna catedral. Com anècdota per estes terres es comenta que serà la primera festa amb el partit del foro d’Astúries governant, sense més malicia faig este comentari, eh!
Però hui, m’agrada més parlar de les festes que tindrem d’ací a 6 mesos o de les que passàrem fa els mateixos i, dels actes festius per celebrar-lo; festes per commemorar festes que fan festa.
Va de bò, sí ara celebrem el mig-any de la festa fallera, però de la plantà o de la cremà?, del fet que plantem falles o de la festa que l’envolta i a vegades envolica?.
Moltes entitats socials, (així les denominen per terres asturianes a les associacions que aporten valor a la societat) a la nostra Comunitat proposen festes per celebrar l’inici de la carrera final, pot ser per a motivar als fallers, altres però fan un motiu de festa en si mateix amb els conseqüent trastorns a la societat. Recordeu que fa no res, alguns celebrarem, prenent els carrers, sant joan i el solstici d’estiu.
M’agrada la idea de celebrar amb l’artista faller que en sis mesos llevarem els plàstics als nostres carrers. M’agrada fer una festa per presentar els nostres projectes, però no fer una festa per celebrar que farem festa dins d’un temps.
A per cert, he comprar per estes terres del Nord el diari “La Nueva España” i m’han relagat la medalla de la Verge de Covadonga. Serà per fer pàtria?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Tempesta a la #tertúlia de la falla #serrans
El president de Sta Maria Micaela va presagiar al moment que el convidaren per assistir a la taula de serrans, una nit de tempesta i així va ser; una tempesta meteorològica i altra de les paraules a la #tertulieta de #serrans (*).
Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.
Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.
Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.
Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.
El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.
Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?
No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.
La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles
Un set de noves falles
Llig al levante digital que van a canviar el tendal de la plaça de la Verge per un total de 300.00 euros, ja que l’actual data dels anys seixanta i ha perjudicat el teulat de la Catedral. Ara és el moment de canviar-lo perquè van a fer obra a la plaça.
Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.
I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.
Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.
I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:
“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”
Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!
Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Els rodets musicals i sostenibles
La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.
Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!
Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…
Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.
Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.
Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.
Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
El #15m faller
Mentre la Cort d’honor de la Fallera Major va de barriada en barriada acudint a totes les processons de la Mare de Déu, l’assemblea de presidents no podia aparcar a la plaça perquè estava ocupada pels indignats. Pot ser que desallotjar-los per poder aparcar els presidents haguera segut un poquet fort! En tot cas, si hagueren guanyant la Champions!!!
Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.
El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.
Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?
Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.
Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.
I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
Gràcies x 1000
M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:
És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.
Gràcies per creure que és possible.
Gràcies per demostrar-ho.
Gràcies per aconseguir-ho.
Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.
Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.
Gràcies per la teua visió de la festa.
Gràcies pel teu poder de seducció festiva.
Gràcies per ser i per estar en la festa.
Rep una forta abraçada.
l’Eduard
– – – – – – – – – –
Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.
Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.
I els joves fallers?
He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;
Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.
Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.
Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.
Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…
Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.
Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.
Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.
I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
En valencià, clar que SÍ.
Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.
Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.
Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.
Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.
Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.
Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.
Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.
Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Si Enric Soler i Godes alçara el cap…
Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.
No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.
Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.
Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.
L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.
“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.
En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.
Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”
Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”
Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Na Rita i les faldes
Na Rita Barbera i el seu consistori ja ens té acostumats a fer declaracions en la calor de les cendres falleres, fa dos anys ens va escarotar en les declaracions de l’Ofrena, que després no arribaren més que la proposta que ningú va secundar.
Es veu que estar a prop la campanya a mogut encara més interès del normal per la nostra festa en els cercles polítics; que si la festa millor en cap de setmana, que si les falleres porten la falda no se com, que si… I tot, ara quan la cendra està apagada i els periodistes no tenen res que contar.
Caldrà recordar que l’Assemblea és sobirana i només els presidents reunits, podran determinar el sentit de la festa i, si cap organització política vol fer propostes tindran, a partir del 26 de març, per a fer-les en forma de programa electoral.
De fet, hi han hagut més polítics que mai visitant comissions falleres que han volgut conèixer les impressions de la festa per després fer les seus propostes a la ciutadania, però jo crec que totes deurien respectar l’òrgan de decisió de la festa i no llançar globus als mitjans de comunicació per veure com cau.
De la mateixa manera que el premi La Picota, atorgat pel PSOE, ha quedat molt posicionat al donar-lo a la falla que es proclama fora del sistema, estem parlant d’Arrancapins, les declaracions de membres del partit de govern, del PP ocasionalment, de traslladar la festa al cap de setmana marca la política que voldran plasmar al seu programa electoral.
De tota manera, ja estem en campanya electoral,
on pots prometre sense mirament,
que després no cal complir-lo estrictament,
perquè tot i val per guanyar vots i traure el pectoral.
Ja comencem l’exercici del 2012, però tindrem dos mesos molt intensos, per parlar de falles en hipòtesi, dos mesos d’il·lusions poc complides, però que donen joc per als guionistes.
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
a Raga li agradava el xocolate?
Parlar dels Oscar és com parlar dels Raga, és parlar de premis. En el cas de Raga de premis al ninot més satíric de l’exposició, però poqueta gent coneix perquè son els Oscra i menys qui era Rafael Raga i perquè va ser famós. Estem en un dels casos on els premis en el seu honor son més famosos que l’autor que els dona nom.
Raga, un cartellista, que no “carterista” va tindre el seu moment a la II república i, després de guerra, paral·lelament a l’auge de l’industria del cinema a València i per tant, a l’èxit dels cartellistes del gènere. Acusat per la dictadura de propaganda marxista i empresonat va canviar el nom artista pel de Ramón en el que va poder continuar la seua obra.
Parlar de raga no és parlar de la falla que va plantar a la falla de l’arbre al 63, no! Parlar de raga hui en dia es parlar dels premis satírics que entrega la comissió de falla Calixto III en Paco Salaver al capdavant i en molta gent històrica del món faller. Tant és així, que pràcticament tots els membre de la comissió organitzadora del 25 aniversari podrien tindre un premi en el seu nom.
Però parlant de satíric i de personalitat, ja estem en falles i això es nota en la crida, en l’entrada de bandes, en la mateixa mascletà, a la despertà… però sobretot es nota a la quantitat de personatges “Very important Person” o VIP que tenim a la ciutat.
I pensareu que, clar en això de l’AVE ara vindran des de la capital de regne els famosos i tal i tal… No, no cal que vinguen des de la meseta a fer reservats per prendre xocolate, dins dels fallers hi han classes.
I vos conte, que darrere de la despertà que co-organitzen l’Ajuntament, Junta Central Fallera i Corona Coorporation -idearis de la idea-, mai ens havien quedat (enguany tampoc… l’esmorzar ens tira més) a la xocolatà que baix el balcó de la casa consistorial s’obsequia a la ciutadania. Però, enguany acudiren al lloc de socors del carrer la sang per atendre un amic que li havia impactat una pedreta d’un tros de bac al mateix ull, i des d’allí vaig poder contemplar als VIP’s separats dels mortals per les típiques tanques taronjes de l’Ajuntament.
Que tanta gent es queda a la xocolatà que la nostra Fallera Major no pot compartir got i bunyols en els il·lusionats fallers que volen despertar València com a festa de la Humanitat?
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
http://www.elpais.com/articulo/agenda/Rafael/Raga/Montesinos/grafista/cartelista/elpepigen/19850219elpepiage_1/Tes
http://www.fallaelmerengue.com/25%BA%20Aniversario%20Premios%20Raga.htm
València falla Oberta o parlar de llibrets
Estava jo tranquil·lament en un dels restaurants que participen en l’edició d’enguany del València Cuina Oberta i no parava de pensar en falles. Bé tampoc és això… he tingut temps de retransmetre per les xarxes socials interactives tots els plats i, la quantitat d’atencions que estaven rebent al restaurant, del que no dic noms perquè no em patrocinen esta secció.
I parlant de cobrar, esta setmana ja duc dos presentacions de llibrets al cap i casal, i cadascuna al seu ritme, una pot ser en massa embolcall i l’altra que si et descuides t’envien el llibret a casa, però presentacions de llibret de falla, que és el que importa. No és que haja pagat pels llibrets de falla per ara, no. I això, que ho haguera fet sense problemes perquè tant un com altre ho valen, i això sí, d’un trauria un article i de l’altre pot ser un parell, perquè no tot és llegible.
I parlant de llegir, caldrà definir el que cal llegir o el que es pot. I per això, cal anar al diccionari a veure la definició… “l’explicació de la falla, habitualment en vers, i d’allò que tracta el lema del monument” seria la meua definició si tinguera que incloure a la wikipèdia.
Però, tornant als llibrets de la setmana, dilluns Santa Maria Micaela va presentar el llibret en un fum de col·laboradors parlant del lema de la seua falla i jugant en esta crítica. Jo, modestament pense que és una de les característiques d’un llibret que inclou, o ho pretén, més que els saluda dels representants, les activitats de la setmana fallera, els anunciants i l’explicació de la falla.
Si fem alguna cosa més que un llibret a l’ús, caldrà almenys, que els articles o investigacions que s’inclouen ens documenten , ens donen més valor al contingut del lema tractat al monument. És una opinió, que ningú s’escandalitze…
I, perquè la digestió del meu menú de València Cuina Oberta siga tan satisfactori com quan he començat a escriure no compararem llibrets i per tant, no parlarem de concurs, ni de la promoció d’ús del valencià, ni dels que organitza l’entitat més fallera de “lo món”. (això serà en altres fòrums)
Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.
la “sinde” fallera
Immersos de ple en una setmana mogudeta, on els monumentalistes ens retirem de la palestra per deixar pas a l’exaltació de les nostres representants, Àlex de la Iglesia anuncia que dimitix de l’Acadèmia…
Per més que intente centrar-me en les cortines que lliurà el Palau de la Música per l’exaltació de la nostra Fallera Major, la premsa de Madrid no para de distraure’ns en els amagatalls de la llei sinde, amb la xarxa social twitter al cap davant.
Les nostres Falleres Majors seran proclamades màximes representants de la festa màxima del cap i casal, en dos mantenidors de luxe, i entrestant, els dos partits majoritaris pacten l’acord que podrà tancar pàgines web si hi han enllaços a continguts protegits.
Jo que volia narrar hui la quantitat de cistelles de flors que arribaran al Palau en homenatge del món a les nostres regines, i en toca contar que pot ser, en esta llei podran tancar-se les webs que parlen del projecte Encés, per exemple, ja que és una exposició d’art i cal protegir la seua propietat intel·lectual.
Realment i, segons interpretem al llegir el mundo.es, dilluns després de l’exaltació, si estiguera aprovada la llei que han pactat, caldrà anar en compte per descarregar les fotos de les Falleres Majors o per descarregar-nos el discurs del mantenidor que, pot ser, un frikifaller haja pujat al youtube.
Com sempre hem pensat que les falles són art i per tant, cal protegir-les, perquè la defensa dels drets de propietat intel·lectual és essencial per al desenvolupament econòmic de la indústria espanyola de continguts culturals i per al desenvolupament de l’oferta legal d’estos continguts en Internet, tal com han pactat PSOE, PP i CiU.
Hui que hi han més pàgines web en informació fallera que flors rebran Laura i Carmen este cap de setmana, pot ser que demà, el 95 % estiguen tancades…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
No només estem per a fer festa
No només estem per a fer festa, és un crit que va sonar fa molts anys al voltant d’un projecte solidari i ara, és una realitat. O millor dit, són moltes realitats, molts projectes solidaris que naixen del més important teixit associatiu de la Comunitat Valenciana.
En estos dies, encara més si cap, el ciutadà de peu, faller o no faller, enceta projectes solidaris col·lectivament o en el seu granet… I d’això es tracta de sumar grans al mateix projecte; Ajudar als que més li fan falta.
Pràcticament en cada casal s’estan arreplegant aliments, joguets, materials escolars per portar-lo a les organitzacions No governamentals que ajuden als més necessitats. S’arrepleguen diners en partits benèfics, Sant silvestres i venda de fotografies per intentar aportar.
Recaptem per a entitats sense ànim de lucre, que treballem en discapacitats, en desprotegits, en xiquets sense família, exclosos socials, ONG de València, del tercer món, de l’església del costat, de la casa de la caritat. En fi, varietat, quantitat i qualitat d’accions solidàries… Podem trobar també projecte sostenibles, que tracten de conscienciar dels problemes del canvi climàtic, de la defensa de la natura i inclús alguns que proposen llums de baix consum.
De tot això dels projectes solidaris, fins i tot els grans dels monuments s’han adonat en propostes com “Tots som especials”, que és el nom del projecte de l’Associació de Falles d’Especial per presentar els esbossos i maquetes a la seu de l’ONCE, hui mateix.
Realment i, a diferència de l’art que plantem als carrers, als projectes solidaris no hi ha classificació, encara que JCF sí done premis a les falles més solidàries dins dels famosos premis GRANDE, ja que tots s’han de valorar per igual, pel que fas pels altres. Així, falles de primera en projectes solidaris son totes les que alguna volta ho han fet, totes les que han entonat alguna vegada el crit “no només estem per a fer festa”.
Gràcies per fer-ho possible podria ser la contestació, ja que no podem oblidar el potencial social de les comissions falleres, i repartir el poc que tens és sense dubte la millor acció solidària.
I, sense més solidaritat per enguany, acabe la que fa vint-i-una, de les columnetes del 2010, i esperant poder contar-vos més en el proper i pròsper onze…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
el guió de falla
La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora.
Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.
Frases lapidaries com “la falla té que parlar”, “el fet de cremar idees”, “tens una idea i saps que vols cremar”, “el guionista es divertix”, “el millor guionista és la comissió” o “dinar bé, menjar millor i després fer un guió” van sentir-se argumentades en una idea clara; “la importància del guionista ha existit tota la vida”.
Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla.
Quino Puig, el crític de Borriana com a d’ell l’agrada, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d’ell la falla té que parlar.
D’altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s’entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc.
El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana.
Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l’havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir.
Javier Tejero, guionista de Lafarga, es carregaria el premi d’Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d’humor a l’any fent referència als professionals guionistes.
Tot el contingut de la tertúlia no cap en esta columneta, de la mateixa manera humor valencià es traure la gràcia a qualsevol tema i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent.
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina
L’agenda del regidor de festes
El mateix dia que tota la premsa busca cables d’un tal “wikilis” que parlen de documents secrets entre estats, el nostre super heroi i regidor d’Ajuntament va d’acte en acte, sempre en el mateix somriure. A voltes, mira d’una forma tant i tant penetrant que acollona, però simpàtic ho és…
El passat dilluns portava corbata fuchsia i jaqueta color terra, que són colors pocs habituals en l’amic Fèlix Crespo, que acostuma a portar el blau gavina i grisos marengo. Però, allí estava ell, somrient, de reunió en reunió, d’acte en acte i en el cap molt alt, representant, i a la mateixa volta defensant, la nostra festa.
Pel matí, a la reunió en la presidència de la governació, a parlar de la proposta del Decret que regularà l’activitat i els horaris a les seus festeres. El president de presidents ja ha comentat en més d’una assemblea com anaven les negociacions, i ara, ja tenim la proposta damunt de la taula.
I, és que el 85 % dels casals fallers no tenim cap queixa dels veïns i per tant, no serà tant difícil, com diu en Conseller Castellano en castellà: “compatibilizar el derecho al ocio y al descanso, pero también velar por la seguridad de los propios festeros”. Per tal cosa, caldrà classificar les seus dels festers en tres tipus, i només serà una, l’opció C, l’única que deurà comptar en llicencia d’apertura.
Tras la reunió, el nostre heroi va fer una valoració positiva de la proposta, ja que contempla l’exempció de llicències per a dos de les categories i a més, seran els Ajuntaments els que valoren quines autoritzacions s’atorguen als casal.
I ja, per la vesprada, tocava les converses a la Nau, dels amics de l’Associació d’estudis fallers i de la Universitat de València, on es va parlar de la formació dels artistes fallers i de la seua qualificació professional…
Encara en la mateixa americana color terra, (Vos convide a mirar-lo en la foto que il·lustra el peu de la notícia de fallas.com) va escoltar atentament, per eixemple, que la societat valenciana disposa actualment dels instruments adequats per oferir la millor formació als artistes faller, segons Ricard Català,
Total, una jornada de regidor de festes i cultura popular.
Un faller que n o calla, opina i no té la veu massa fina.
Només ens quedaran els records amiga fallera
Sí, efectivament vivim dels records, tenim pensaments d’allò que ja ha passat, i idealitzem eixa memòria i, en esta ocasió, ha sigut el 2010, un any per no oblidar. Un fum de coses que hem compartit i a més, ens heu fet partícips d’un tros de la vostra vida.
Cada falla s’obri a cada Fallera Major en el seu any, per fer-li un any que no puga oblidar fàcilment, de la mateixa manera que cada Fallera Major dona el millor de si mateix per ser la més digna representant de la comissió allí on li correspon anar. I a voltes molt millor representants que per els mateix presidents.
M’agrada recordar cada moment que la Fallara Major eixint ha dedicat a la comissió, a la seua falla la primera decisió fins la cremà.
Ara ja només queden els records, dels passa carrers, dels actes, de les dedicatòries, de l’esperes per les presentacions on enllumenaven a les seus companyes en l’última tela del mercat.
De fotos també es recorden en estos moments d’acomiadament, instantànies que capturen el moment per recordar-los sempre. Segur que cada Fallera Major té la seua foto record, o arreplegant un premi, o en una personalitat que passava per la falla, o en l’ONG fent la donació que la teua falla ha recaptat en esforç.
Fallera Major que eixes, que ixes però que te quedes, hem tinguts molt bons moments i altres, pot ser no tants, però cap podrà embrutar el teu regnat, que ara ja fa història per rebre altra princesa.
Sempre ens queden els records, sempre sereu la Fallera Major del 2010, i ara fallera només. Només ens quedaran els records…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Carta als polítics mags
Escoltant l’àudio de la tertúlia de la dependència de les entitats falleres dels Ajuntaments, que van organitzar i, molt afinadament, els amics de Santa Maria Micaela, m’imagine un acord total en les polítiques culturals, respecte a falles, entre els dos partits representats al consistori del Cap i Casal. El que solem dir, bon rotllo!!!!
A la tertúlia es va parlar més, per deferència als fallers de Torrent, dels models d’autogestió de la festa, d’una banda les falles de Gandia i d’altra les de València, de les formes de control, de la dependència de les subvencions i els diferents models d’Administració front a la festa. I a la fi, una proposta del moderador de la taula N’Alejandro García, del programa Cadafal de Ràdio9, em va encendre la perilleta…
Que parlaran els programes electorals de les falles?
Hi haurà diferències entre cada partit?
Quines propostes plasmaran els nostres polítics com a promeses per fer?
Ens preguntaran als fallers que volem de la festa?
Preguntes que, pot ser es queden en l’aire, de fet ja es quedaren el l’anterior procés electoral i propulsades per una web referent al món faller. Però, jo crec que cal llançar les propostes, les aportacions, perquè els polítics ho incloga’n als seus programes, i que ara estan elaborant. Anem a ajudar-los perquè ells l’assumisquen com a seu…
Per això, i perquè estem prop a Nadals començaré la meua carta als Reis Mags de l’Orient… Majestats, com a bon faller he sigut crític però en respecte, he sigut sarcàstic i sense mal, i fins i tot, he fet tot els que el meu president m’ha ordenat i he fet cas a les Falleres Majors com a mi mateixa. I no t’oblides que he ajudat altres falles a alçar-se i moltes coses més, que no puc contar.
Per això, et demane:
Una bicicleta, per poder anar a veure falles sense pagar.
Una tele, per veure les cremades sense por.
Un ràdio, per escoltar les mascletades ben fortes.
Unes ajudes, per poder plantar falles dignes criticant-ho tot.
Ens vegem a la campanya electoral…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 