Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

escàner corporal

12 January 2010 at 9:11 · Filed under Fallera Major, JCF and tagged:

L’altre dia l’artista que ens fa el monument em proposava (com l’han quedat uns euros), que si fèiem un escàner corporal per accedir al monument, que són més àgils que anar llevant-se els objectes de ferro. A més, en les imatges de l’escàner de tot el cos, podríem fer el monument de l’any vinent i, segur que ens donen l’ingeni i, gràcies. Gràcia la que li farà al que es veja retractat, tot nuet, en el fred que fa.

Però al consultar-lo en la meua Junta, van eixir veus contraries perquè la comissió europea ja havia dit que l’escàner corporal no era aconsellable, i és que hi han alguns molt europeistes a la meua falla. Altres, al contrari, argumentaven que per la seguretat dels que visiten el monument serà millor ficar-ne’l i, atenent a la recaptació que farien caldria, al menys, reflexionar-lo. Total, que li vaig cridar a l’artista i li vaig dir que per ara, patirem els atemptats dels conciutadans, en el mateix guarda de seguretat de sempre.

Però per a seguretat, la que tindrà que ficar Junta Central el dijous 14, al Palau de l’Exposició en l’entrega dels vestits i complements a les Corts d’honor, que en el tema de la crisi monetària (que no d’imaginació), més val que asseguren bé els materials a entregar, presentant i tot, la còpia del segur corresponent.

Podria ser bona idea que la Cort passara per l’escàner corporal que volen ficar als aeroports, abans de ser seleccionades, per facilitar la confecció dels vestits i complements. Perquè recordem que als escàners no cal llevar-se els objectes metàl·lics i les falleres en porten molt de ferro.

Com no crec que Junta Central Fallera tinga previst els escàners corporals per al dia de l’entrega dels vestits, jo ja les admiraré a l’acte d’Exaltació, al Palau de la música, però per darrere, que segur que ens tornen a adjudicar als presidents les entrades per aquelles butaques on es perd la visió.

Siga en escàner corporal o sense, el que està clar és que comença el compte enrere, la recta final de l’exercici ja la tenim a la vista i en les primeres posicions van els de sempre, o als menys això ens conten alguns mitjans de comunicació ben escanejats.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Bon 2009

11 January 2010 at 0:03 · Filed under General and tagged:

Fa només 4 dies que no puc veure els anuncis i ja tinc morrinya de veure’ls. Tu saps lo que era esperar que arribarà un intermedi de la sèrie preferida? El temps que et donava per poder anar a escurar, connectar-te a internet, pensar i moltes més coses. I ara que?.

No he tingut temps ni de preparar la columneta com pertoca. Total, que aprofitant que ara tots els programes estan fent resums del 2009 i com que no posen anuncis ni la primera ni a la segon, no he pogut més que fer un resum…

Ja portem 25 columnetes, que prompte es diu, però ja son 6 mesos aguantant-me. Des del juliol quan vaig fer de reporter a la mostra del llibret de Gandia i entre altres vaig conèixer a Gran amic Bolufer.

Però, ja fa temps que em suporteu,

ja fa temps que em permitiu,

opinar sense tallar,

parlar i a voltes escoltar,

ja fa temps.

I en tot este temps hem gastat termes com ara, stayorganitation, fallermajorització o el Pla F. També hem parlat de tècniques cinematrogàfiques, dels minuts de glòria de les falles convidades, dels furs fallers, de l’excés de tones i, fins i tot l’hem dedicat una columneta a una vice que se’n va anar titolada “hui em baixe d’este tren”.

Segurament com es tracta d’una opinió, a alguns l’haurà molestat, altres s’hauran canviat d’emissora, altres s’ho hauran passat bé i d’altres m’han aplaudit. Hem parlat, bé o malt però molt, de Junta Central, que és parlar de la nostra organització i a voltes de la nostra des-organització.

Hem parlat de monuments, de classificació i de Falleres Majors.

Hem parlat de protocol, de tradicions i de secretaria virtual,

com no parlar de concursos, de diners o de cultura sense igual,

d’apropòsit, d’art, de llibrets, de premis o simplement de flor.

Ara que Zapatero s’ha empenyat en llevar els anuncis, sempre ens quedarà el Canal 9, encara que llevat de l’alqueria blanca jo confesse que no la veig molt, però si no hi ha intermedi com anem de fer els quefers de casa?

Ah, per cert i parlant del 2010, ja m’he enterat que finalment Salvador Bolufer no serà mantenidor de la Fallera Major. Clar, com anava a lluitar en tot un rector d’Universitat? Un altre any serà…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

felicitats per a tots i per a mi les estrenes.

11 January 2010 at 0:01 · Filed under Activitats, JCF and tagged:

A ma casa sempre hem dit; el dia de Nadal demane a Déu dues coses bones, felicitats per a tots i per a mi les estrenes, i és un dit que l’hem fet any darrere any i, que ja es feia a casa de la meua dona, des de que ella recorda, al carrer Túria de València.

Eixe dia, es crea una llarga cua de familiars que passen felicitant el Nadal i rebent a canvi l’estrena que gelosament guarden en una butxaqueta que els xiquets preparen per a tal ocasió. Com no, toda la desfilada termina en les nadalenques oportunes en un rogle, cada volta més gran i en millor tó. Son coses de família.

De família, com la gran família fallera, que acaba d’encetar la tradició de convidar als presidents per felicitar-los els Nadals, després de l’última assemblea i en companyia de la Cort de la Fallera Major de València. Tot un detall d’agrair! És de veres que el brindis és prou recent, de fa poc anys enrere, i per tant no en té grau de tradició, però per lo multitudinari de l’acte ja es pot considerar popularment tradicional.

De tots els actes, que els presidents de falla, com a tal, podem tindre de reconeixement individual, pot ser este, on deixem la nostra comissió i a la Fallera Major de l’exercici en curs per un ratet, per prendre una copa tranquil·lament en els companys, en el nostre president de Junta, la seua directiva i fins i tot, la màxima representant de la festa. Bon Nadal!.

Però com totes les tradicions, van canviant en funció de les variables que la societat li va llevant o afegint. I parlant d’afegir, l’assemblea passada va ser la més multitudinària que hi havia vist, i no precisament de presidents de falla, i si de convidats, que després passarien a l’àgape preparat per felicitar-nos els Nadals.

Pot ser, que la tradició del brindis del nostre regidor de festes en la Fallera Major després de l’Assemblea, continue molts anys i molts, fins que arribe a considerar-se tradició, però caldrà fer com l’Ofrena, en dos dies i regulant l’accés per l’escala dreta o l’esquerra, guardant la distància de seguretat, sense fer palmes ni ostentació i sobretot sense poder desitjar felicitats per atots i per a mi les estrenes.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Estimada i amiga Mari Carmen

21 December 2009 at 16:34 · Filed under Ofrena and tagged: ,

Demà, si no em toca la loteria de totes les que duc de les comissions falleres o d’altres entitats, sentirem una proposta de canvi en el recorregut de l’Ofrena. Anirem a fer el brindis de Nadal al consistori del cap i casal, i allí ens contareu que les propostes que llançàreu abans de l’estiu, les heu desestimades.

Estimada i amiga Mari Carmen, tu saps que jo admire la teua valentia i les propostes de canvi que fas des de l’estructura tradicional com és JCF, però esta volta m’has defraudat o algú ens ha enganyat, perquè la meua comissió no ha pogut aportar la seua opinió i en la nostra Junta si el tractàrem.

Estimada i amiga Mari Carmen, és de veres que la meua comissió té una opinió com la de tantes i tantes i, no és la qüestió de que opinem o deixem de fer-ho, i si de com ens heu fet participar en les propostes. I dic jo, si havien propostes que heu descartat perquè les havieu fet?. Pot ser, abans calia estudiar-les per proposar-les.

Estimada i amiga Mari Carmen, el nostre positivisme; el dels dos, ens porta a postposar el debat per l’any vinent, pensant que és possible altra forma de fer les coses i de prendre decisions en els assumptes que importen a la festa. Jo imagine que heu consultat en tots els interlocutors possibles per prendre la decisió que porteu a l’Assemblea de la loteria, (I el dic perquè hi ha sorteig de Nadal, eh) però que tal si s’haguera fet una comissió de presidents per estudiar, investigar i proposar opcions, massa democràtic, no?

Estimada i amiga Mari Carmen, que a la mare de la xiqueta del torer l’hagen canviat la cara, no vol dir que a l’Ofrena calga fer el mateix. I, si a la citada protagonista de les televisions la canviat la vida, als fallers una operació d’Ofrena també podria canviar part de la festa. Però, ja no serà enguany, ens hem quedat en l’anestèsia de l’operació floral.

Tinc que finalitzar esta carta oberta a una amiga, demanant-li que m’ajude en la votació de demà, si cal fer-la ja o no, que a l’ordre del dia no figura tal proposta, però encara no sé el que votaré, ni si es farà a la totalitat o punt per punt de la proposta global,. Jo amiga Mari Carmen no sé que fer en l’opinió de la meua comissió, la que  m’havia manifestat en una Junta abans de l’estiu.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

L’Anècdota

15 December 2009 at 10:28 · Filed under Activitats and tagged:

En l’última assemblea de presidents,
el màxim responsable va prendre la paraula,
per fer una explicació damunt de la taula,
i així, va contestar als tots el presents.

Parlava d’una anècdota d’un xiquet,
que li va succeir en un dels actes,
als que acudeix sense fer pactes,
on moltes voltes, ningú és queda quiet.

Jo senyor president, vull fer una maqueta,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur és dels que apreta.

Realment a mi m’agradaria en molta estima, dir-li
que l’anècdota, per no faltar la veritat,
la va dir, en assemblea, un president ben picat,
perquè els seus infantils quiet, no volien deixar-li.

La veritat tinc que contar-vos,
que s’han fet enguany dos concursos,
un d’infantils i altre en uns pocs abusos,
que com columnista tinc que narrar-vos.

Ara, ja que estem, senyor nostre regidor,
cal revisar tot el que els d’infantils,
llancen i no és d’este estil,
que molts dels majors es passen a patidor.

Jo senyor president, vull fer un gran Betlem,
però que tinga de contrincant,
un infantil que vulga ser participant,
i no un dels majors que segur, m’envia a fem.

Sense més amic Crespo, molt bona organització,
que enguany vols canviar de veres,
com si fórem quatre bledes,
però tu saps que el faller té molta competició.

Un faller de parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Deliris escènics

30 November 2009 at 15:27 · Filed under Activitats and tagged: , ,

No hem tingut temps de descansar de la nostra presentació i ja estic pegant-li voltes a pròximes, però abans vull agrair a tanta gent l’èxit de l’acte i, un d’ells és el que ha escrit, conjuntament en el que parla finament, l’apropòsit, no és altre que Salvador Bolufer, si el de Pego.

I per això, que millor manera de fer un homenatge que llegint unes estrofes de l’obra, que el dissabte a la Petxina representarem en molta estima. “Segons les sagrades escriptures, en el principi del temps Déu va crear Adam i Eva i els va regalar un paradís terrenal..”.

Però com, res no és el que pareix, és el nostre lema del monument i per lo tant el fill conductor de l’exercici, a l’apropòsit no podia ser d’altra manera i… “Segons unes altres escriptures, no tan sagrades la historia d’Adam i Eva s’ha repetit recentment, però amb algunes lleugeres modificacions. El paradís terrenal estava ubicat a la nostra comarca, el dimoni no anava vestit de serp, i la prohibició era distinta.

Adam, Eva!. Com que esteu creats a la meua imatge i semblança, vull que sigueu feliços i vaig a regalar-vos un paradís de llinatge valencià fornit de bonances mediterrànies. Un país en el que podeu fer tot el que us plaga; gaudir els seus paisatges, posseir l’aigua dels rius i de la mar, assaborir els productes de la terra i de la muntanya, compartir i fomentar els seus valors culturals, però nomes hi ha una cosa que restara prohibida; FUMAAR!”

Com no podia ser d’altra forma Adam i Eva, al principi feren cas, no fumaven, però van començar a contaminar rius, a tallar arbres per a cobrir-los de formigó, a urbanitzar camps i muntanyes, a planificar camps de golf, a especular amb les platges, a pisar-se i a cagar-se en la mar, a vendre la dignitat per un plat de llentilles i damunt Déu els va pillar… “Fas olor de caliquenyo, ja se que haveu fumat, i sabíeu que això estava prohibit, no vaig a expulsar-vos de les terres valencianes, però per a la vostra vergonya i vilipendi, us castigaré a viure entre les misèries d’allò que li dieu el progrés, en avant, cada vegada que ploga 4 gotes, se n’anirà la llum 30 o 40 vegades, els vostres fills aniran a escola en barracons, suportareu insofribles llistes d’espera als hospitals, no tindreu llocs d’aparcament, les carreteres sempre estaran en obres, maltractareu la vostra llengua i damunt, de fora vindran, que de casa us trauran.

Adam a Marbella ja no fumen, Adam.

Gràcies a Salvador Bolufer.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

3 minuts de glòria

26 November 2009 at 14:22 · Filed under Fallera Major and tagged: , ,

“I ara anem a rebre a les entitats que han volgut acompanyar-nos en este dia tant i tant especial”. És el moment, és l’avís que ens toca desfilar, és el nostre moment de glòria.

Per això, hem estat tot el cap de setmana sense anar a cap lloc, sense poder eixir en tot el cap de setmana, i és que els presidents que volem acompanyar a les nostres Falleres Majors perquè visiten a les seus homologues de les comissions veïnes, en un no res estem preparats, agafem les insígnies, els regals, i ja, però… elles.

Des de ja i, fins al febrer més o menys, les nostres FM’s estaran pendents de pentinar-se, de pintar-se, de col·locar-se el millor vestit, manteletes, arracades i mil coses més, que fan començar el protocol d’empolaine més de dues hores abans de la cita i, això si tenim sort i la falla en qüestió és puntual.

Jo, en la meua trajectòria he anat com a presidents, com a vicepresident a algunes presentacions, altres com a pare de la Fallereta en qüestió i hi ha de tot, unes que reben als convidats abans de sopar, altres després, uns que et conviden a cantar l’himne, altres que et criden després, quan les iaies ja s’han anat a canviar les xiquetes i no t’aplaudeix ni l’apuntador, que ja està fent-se una cerveseta. En fi, hi ha de tot cultivat les terres del senyor, però el que està clar és que siga com siga, les teues màximes representants estaran del tot espectaculars per brillar en la constel·lació d’estreles que volen acompanyar a la seua amiga de fatigues, encara que siga per enguany.

La importància que done cada comissió, començant pels organitzadors de l’acte, fins a l’últim actor de la presentació, serà la seua identitat com a comissió i s’avalua pel protagonisme que donen a cada part de l’acte de l’Exaltació i una part som les falles convidades, o no?

Així, si el temps des de que et criden fins que tornem al cotxe no és superior ni a un 5 % del temps total que has dedicat a preparar-te, et quedaràs en cara de peix, o no? En realitat, tot el que passe de 3 minuts, 3 minuts de glòria, serà mel, mel de romer!!

Un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Comments

Confiança

18 November 2009 at 0:16 · Filed under Activitats, llibrets and tagged: , ,

No estic molt segur, si hui parlaré d’un llibret de falla o d’un apropòsit, que ara estan més d’actualitat. I mira, el que he pensat és contar-vos una història, que tant val per l’apropòsit d’una presentació, com per un article d’un llibret de falla, però dels que pareixen enciclopèdies.

Mira que cal fer mala sang, o buscar-li els tres peus al gat, que és un dit “maldit”, perquè el dit veritable és buscar cinc peus al gat, més propi perquè trobar tres peus a qui en té quatre és cosa fàcil i res especial, mentre que trobar-ne cinc és impossible.

Bé, però al que anava… perquè hi ha gent encabotada en diferenciar, el teatre de l’apropòsit, quan este últim és una representació a l’ús i en temàtica d’una presentació. O quina mania de voler distingir els llibrets que es presenten a un concurs o un altre, que no tenen en comú l’explicació de la falla?.

Però, com he dit, vos contaré la història que parla de la confiança i després, cadascú en sa casa, que trie on classificar-la. I, és que una volta un faller, dels que no estàvem preparats per perdre la confiança que tenim dipositada en les promeses dels centres comercials, si en els centres comercials, que són els únics llocs que mai pot ocórrer res mal. Si, este faller era dels que pensa que roïna por ser una mentida de l’Estat, o dels polítics o d’Hisenda, però de les multinacionals, no, mai podrà acceptar la mentida d’un centre comercial, almenys si anem de compres i, no a treballar allí.

Al seu casal, estaven tots sorpresos perquè este faller confiava més en la compra venda que en el destí dels nostres impostos, en el mercat abans que l’estat de benestar. Ell, i només ell, sabia que si guardes el tiquet (i ell sempre el guardava) pots anar a canviar qualsevol cosa i si no, et tornen els diners.

El nostre faller, cada volta que torna alguna cosa al centre comercial, recobra la confiança en el sistema, però i la confiança en el seu país, en els seus gestors, en els seus regidors, en els seus consellers, en els seus ministres, qui, qui se la tornarà?

I conte contat, conte acabat pel fumeral se’n va el gat, i si ja saps que farem en esta història, si estarà al llibret o pel contrari representada en l’apropòsit, ja saps més que el que parla.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

La diferència és al protocol

11 November 2009 at 8:56 · Filed under Fallera Major and tagged: , , , ,

Com ja sabem les comissions falleres són entitats culturals que fan mil i una cosa, coses prou variades, que van des de una gala benèfica a una obra de teatre. I, és que som verdaderes associacions que lluitem per la cultura i la identitat del poble valencià. Però, en realitat també hi han altres entitats que ho fan, en major o menor mesura.

Però hi han diferències entre les comissions i estes entitats…
Si, les comissions de falla fem teatre, però hi han altres entitats que ho fan també.
Si, les comissions de falla tenim campionats de futbol, i de paddel, etc., però hi han altres que també.
Si, les comissions de falla tenen moltíssimes activitats, però d’altres, també.
La diferència entre les entitats culturals i les comissions de falla és que anem a l’Ofrena? No, hi han altres que també venen a l’Ofrena. Però, el que si és ben segur que les altres no planten monuments, ni tenen Falleres Majors.

En estos dies, s’estan produint infinitat d’actes de demanà, proclamació, presentació i exaltació de les diferents Falleres Majors, tota una presentació en societat, on li diguem al món que la més bonica de totes, la més ensucrada, dolça i tendra és la nostra representant.

Si, si, és una de les coses que ens diferència, perquè darrere d’això hi ha molt de treball en silenci, molta preparació i coneixement de la festa. Estem parlant de protocol, del llatí protocollum, és l’acte social d’un conjunt de conductes, regles i normes socials que s’apliquen per conèixer, respectar i complir en l’aspecte oficial, en el social, laboral, acadèmic, polític, cultural i esportiu.

Dels encarregats de les relacions diplomàtiques i, en este sentit ampli parlem de “protocol” com el conjunt de normes i formalisme que regixen les relacions entre les entitats i els seus representants.

Efectivament, els actes que estem vivint als nostres casals tenen un patró protocol·lari (cada comissió el seu), sempre hi han normes de com fer l’acte, encara que alguna volta els presidents reneguem, però completament necessàries, ja que este respecte per la figura de la Fallera Major i els seus costums, és també la identitat d’un poble.

Finalment vull agrair a totes les delegades, si la majoria son dones, que en cada casal s’encarreguen de tindre la flor a punt, el nomenament, la joia, d’escriure un esquema de l’acte, de que algú tinga preparada la traca (encara que estiga prohibida), i per últim, de tindre preparat perquè sone el nostre l’himne.

Gràcies

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Un palet *

4 November 2009 at 1:04 · Filed under JCF, Monuments and tagged: , , , , ,

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… fent referència a un comentari de fa temps al bloc de cacaus i tramussos.

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no?
Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.? Quanta sorpresa ens hem plegat enguany!!!

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal!!!, és un dels desitjos de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc.., però que tots tinguen el seu ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* publicat a excessosfallers el 14 d’octubre de 2.008

Comments

Hui baixe d’este tren

28 October 2009 at 8:10 · Filed under Fallera Major, JCF and tagged: , , , ,

Esta és una de les frases que més ha sonat des de que la Vicepresidenta de Protocol de Junta Central Fallera va presentar la seua dimissió. Esta i altres frases que s’han publicat, de les que va dir ella i, de les que els seus retractors han comentat. I és que, el fet de presentar la dimissió ha plantejat un canvi en l-equilibri de forces vives de la gestora dels fallers. En estos moments no cal recordar enfrontaments entre eixos sectors, no, hui toca fer un homenatge a la persona que ha dedicat temps a la festa.

Dignitat ve del llatí dignus, que vol dir valuós; qualitat de digne. Ser mereixedor de respecte. Darrere d’ella s’amaga el valor més gran del ser humà: el SER. Perdre-la és perdre’s a si mateix, perdre la identitat i el sentit de la valia és com quedar-se nu en mig del desert, sense possibilitat de cobrir-se. En estes paraules no estem fent referència als nostres polítics, siguen del cinturó o dels altres, parlem de la gent que fa coses per les falles. Gràcies!.

I ara, al dia de hui, al nou vicepresident, l’últim en arribar, li toca, entre altres coses, dur l’agenda de les Falleres Majors i crec que serà prou diferent a les pilotes que ha estat tocant fins ara, a la delegació d’esports, però el que és evident és que és tot un repte. Jo no ho faria.

Al respecte jo em pregunte si el que fora una ex-fallera major la que estiguera al càrrec del protocol era millor o tot el contrari. Alguns afirmen que si, altres que no. I ara, Miguel Galán cal que ho demostre, ja que l’agenda de la màxima representant és un mal de cap tant per al que demana la seua presència, com per al que ha d’estructurar-lo, sort en esta fallermajorització que vivint!

Per acabar, i de la mateixa manera que hem començat, m’agrada citar les paraules de Begoña, però ara en castellà que és com parla ella… “Aunque la vida me ha traído limones, pediré tequila y sal para compartirlos con vosotros”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments (1)

Tècniques cinematogràfiques

21 October 2009 at 7:21 · Filed under Activitats, JCF and tagged: , ,

Quan encara no s’ha digitalitzat el cens faller, vora el 10 % de les comissions falleres encara no han facilitat el correu electrònic a Junta Central, bé per no tindre’l, bé per deixadea, a la super plana web de fallas.com troben una notícia del futur… dijous 29 d’octubre és donen a conèixer les tècniques més avançades al servei del món faller en la Politècnica de València!!!!.

Quin esglai m’he donat Jo dic, ja està, ara ja tindrem controlat el cens dels fallers, les demarcacions de cada comissió. Per fi, estarem al segle XXI en les falles, podrem inscriure’ns als concurs en un clic, fer reserva del fallers de l’Ofrena “on-line”. Tot solucionat, els tràmits i més tràmits s’han acabat, les tècniques més avançades estan al nostre abast per facilitar-nos les gestions administratives. Visca la Mare de Déu! i Santa Tecla!, matrona dels informàtics.

Però poc em va durar el goig, resulta que és que l’Associació d’investigació en disseny i fabricació i el Gremi d’artesans fallers de València organitzen una jornada al voltant de les Noves tecnologies en el món de les falles. I dic jo, això serà més la forma de tallar el suro blanc que les gestions administratives, no? Una pena!

Una volta superada la decepció, accedix al déu google, el màxim buscador del món digital, i introduïx “altres jornades” i a la meua pantalla apareix que Jorge Drexler estarà en la FNAC de València en el cicle de conferències de la Mostra del Mediterrani. Que qui és Jorge Drexler? Si, el cantant de l’anunci de l’ONCE, “Nada cambia, todo se trasforma”, te’n recordes?

Bé però, el que vull contar-vos és referent a la Mostra, a la XXX mostra del cinema del Mediterrani, que els faller només la gastem oficialment per anar, de bades, a la Mostreta infantil. Que no funciona la de majors? Perquè no hi ha concurs de pel·lícules a Junta Central? Si els circuits de teatre funcionen a la perfecció (ahir vaig anar a la Flumen a veure les mongetes de Borrull Túria), perquè no el seu germà del cel·luloide?

El concurs de teatre té bona salut, però perquè no fer un de curts? De “curtmetratges”, no m’entengau mal!!!. Pot ser si la Mostra fera una secció de falles tindria gent per omplir les sales?. O almenys, les descarregaríem d’Internet ara que ja tenim tècniques avançades en el món faller.

I que conste, amic Pepe, que no he volgut parlar del regal de 13 porquetes ataviades de valenciana, eh! Serà un altre dia…

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Furs fallers

13 October 2009 at 19:33 · Filed under General, JCF and tagged: ,

Parlar del fur 35 per a molts no dirà gran cosa, en tot cas els furs si que, pot ser, sonen un poc. Els furs son els privilegis que els valencians teníem d’autogovern i que, malauradament una guerra, un rei, ens deixarem sense.

Però parlar del fur 35, en 3 X i la V baixa, XXXV en números romans, és parlar, per si encara no l’hem endevinat, de l’administració de les aigües de la vega del Túria, el que és el mateix, del tribunal de justícia més antic que existeix hui a Europa. I va ser Jaume I qui va reconèixer una fórmula senzilla i eficaç de distribució de les aigües, on tots els comuners són els propietaris en comú del caudal de la seua dotació, perquè l’aigua està unida a la terra, sense que es puga separar d’ella.
De la mateixa manera que el tribunal en els seus 8 síndics, un per cada sèquia, és l’enveja del món i referència de imparcialitat, estava jo pensant que podíem els fallers triar-ne un tribunal que ens governara, tal com ho fan cada dijous a les dotze i que encara no es conegut ningú que no accepte la seua decisió.

Jo propose que els síndics siguen triats des de cada sector en conte de per cada sèquia i que es reunisquen els divendres, a poqueta nit, i deu minuts abans de començar la partida de truc, com toca!. El lloc, per determinar!. En compte d’administrar files, que és la unitat volumètrica variable de l’aigua de les sèquies de l’horta valenciana (138 parts iguals del total del caudal), el Tribunal de fallers de la Vega del Túria deuria administrat ninots i assentar als presidents per administrar justícia, equitativa i democràtica, per exemple; en les demarcacions, en la classificació dels monuments, en l’elecció de la Fallera Major, i més…

Seria un tribunal ràpid, oral, econòmic i concentrat, si, concentrat, que són les premisses del de les aigües. Però també puntual i en autoritat immensa entre els fallers, superior al Tribunal Suprem. Una pena que ens llevaren els furs, però crec que el 35 bis per a fallers, caldria instaurar-lo.

Cal sentir-se orgullosos com Francesc Borrull i Vilanova que ja pel 1.823 va escriure a la seua obra, que el més destacable era que els jutges no són designats per una autoritat superior, i sí, triats pel mateix poble que rebrà les resolucions. Així, no ens sorprèn, com ara recentment, el Tribunal de les Aigües passa a ser Patrimoni de la humanitat. Gràcies!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Serà que estic enamorat?

8 October 2009 at 9:35 · Filed under General and tagged: ,

A l’assemblea de presidents ens donarem complida informació dels temes més actuals del món faller, per a uns quants dels que estàvem allí, seria la informació més actual del món mundial. I, no parlem del jurat de la fallermajorització, sinó de les gestions en la normativa que ens afecta o ens afectarà. Estem parlant, dels casals i de la pólvora.

Però, de la pólvora, o millor dit de la normativa europea que regularà la seua manipulació, ens contaren que sí complim les distàncies de seguretat (caldrà pujar les tanques) i si controlem la venda, tindrem la festa assegurada…, però jo. en aquell moment vaig desconnectar-me, o millor dit, el meu cap se’n va anar a un segle molt passat. Serà que estic enamorat?

Si, al segle XVIII, Sant Donís era una festa ja molt arrelada, encara que la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però els valencians van continuar celebrant-ho popularment, i per Sant Donís ja eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva.

Així, una vesprada s’havien llançat multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. Per desgracia, el 9 d’octubre de 1526 un accident va ser protagonista, en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat.

De la mateixa forma que Europa vol controlar la pólvora ara, Carlos III va prohibir fabricar pirotècnia i, en resposta, els forners valencians, van idear representar els coets prohibits en la piuleta i el tronador, uns dolços de massapà que els van donar forma als petards; piules i trons. Imagine a més ú, a les 2 d’una vesprada d’un dia de març, a la plaça de l’Ajuntament… en un concurs de menjadors de tronadors. Serà que estic enamorat?

Si, estic enamorat, no al estil de Carlos III, o de l’Unió Europea o de El Corte Inglés, que s’inventaren el 14 de febrer com dia dels enamorats, no. Jo estic enamorat i el celebre en la Mocaorà del 9 d’octubre, Sant Donís, un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà en forma d’elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.

He dit!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Mare, em baixe a la falla.

30 September 2009 at 10:10 · Filed under Activitats, General and tagged: , ,

L’altre dia, després de la tertúlia de cacaus i tramussos al voltant dels monuments infantils, al casal de Sta Maria Micaela i, mentre la post-tertúlia avançava ja quasi no ens acordàvem de la xiqueta de setze anys que va aparéixer morta al portal de la seua casa, però parlant en una mare de filles de la mateixa edat que les nostres, i…

I és que els temps estan com estan i això no anem a canviar-lo, almenys per ara, però el que si podem fer és adaptar-nos i intentar facilitar les coses. I és que efectivament, no cal llegir diaris, ni sentir la ràdio o veure la tele per adonar-se que si tens fills, i més encara filles, el carrer és la selva on no estem tranquils quan les xiquetes ixen per les nits. Com a pares no podem controlar-les, però si, preocupar-nos.

No només preocupar-nos, intentem donar l’educació i els recursos perquè estiguen dins d’uns paràmetres que pensem són bons per a d’ells. I estos paràmetres també els tenim en un casal, en una falla, en una comissió, si!!!.

Si temps abans les falles eren el primer moviments associatiu de la ciutat, un moviment cultural que vertebra la societat valenciana, a més de la part festiva, hui en dia la quantitat d’activitats que fem per als preadolescents ens permet ocupar el temps dels fills, donant-los un ventall de possibilitats, perquè no siga només veure i fumar.

La societat és com és i des de les comissions tenim la possibilitat d’oferir espais sans d’interelació entre iguals, i que ningú s’enganye són molt necessaris, per “entre cometes, tindre’ls controlats”, on podem estar tranquils perquè saps que van a disfrutar en bones companyies i pot ser, fent teatre, playbacks, una maqueta o preparant la presentació.Per tot això m’agrada quan ens diuen “mare, em baixe a la falla”.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

85-63, van perdre

22 September 2009 at 21:48 · Filed under Fallera Major, JCF and tagged: ,

n dies com hui, les frases més recurrents dels carrers o dels diaris sempre fan referència als guanyadors, als que han arribat al més alt d’una situació, els primers de la fila i, ningú s’en recorda dels que han quedat arrere, dels que estaven en la lluita i han perdut. Encara que penseu que estem parlant només de falles, ara estem fent una similitud.

I és, que Sèrbia va perdre per 85 a 63 a la final de l’europeu a mans de la generació d’or del basquet espanyol, som la “Ñ”. No s’ha parlat practicament dels segons o dels tercers, que gràcies a ells pugueren competir i guanyar.

Com deia Steiner que el que no es nomena no existeix. Però això ha canviat. I ara podíem dir millor, el que no sé veu en la tele no existeix. I és que són els mitjans els quals creen l’opinió pública. És la pompa digital.

Tal com els mitjos de comunicació s’han centrat en la nostra selecció, com no podia ser d’una altra manera, les candidates de la cort 2010 han centrat l’atenció de les nostres comunicacions locals, com no podria ser d’una altra manera. Però m’agrada recordar hui a Marila, Claudia, Paula, Carla, Sara, Andrea, Mercedes, Natalia, Alba, Amparo i ací, podem arribar a 100 candidates que participaren al circ, que com ja sabem ja estava adjudicat abans de començar. No em referix al jurat, si no que l’acte en si és podria evitar si directament convocaren a les seleccionades…

Però no seré jo qui negue la importància de l’atractiu de la vida en si mateixa, lo bonic de l’acte, però d’això a aplaudir este circ en el qual es jutja la bellesa adolescent com valor màxim, hi ha prou de diferència. Jo, com sempre espere apostes enèrgiques i innovadores, idees de noves promeses. I em trobe en lo de sempre, el mateix, quina tristesa.

Ull en el que pensem o diguem, perquè correm el risc que és convertisca en realitat!!.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Carpe diem

15 September 2009 at 20:51 · Filed under Monuments and tagged: , ,

Esta setmana finalitza el termini per presentar els documents que classificaran els monuments que plantarem el proper març i els agremiats caldrà que el presenten als seus respectius gremis i els que no, a Junta. Junt al contracte entre l’artista i la comissió, on es reflexa la quantitat acordada pel monument, també s’ha d’adjuntar l’esbós i la crítica (que alguns ho solucionen en quatre línies)
De la mateixa manera que es celebren festivals d’art per tota la Comunitat Valenciana, música, teatre, etc i com un servidor pensa, que els monuments, també son obres d’art podem fer la comparativa… i resulta que la classificació dels monuments és l’única de tots els festivals artístics que es fa pel pressupost declarat, o el que es el mateix, per la quantia de l’obra.
De esta manera, els festivals de cinema haurien de fer una categoria on només participaren les superproduccions i fer altres categories en funció del cost de la pel·lícula. O, per exemple, al festival de la cançó, els artistes que portem més coreografia no podrien competir en solistes que no tinguen diners per pagar-los.
Tindrem que esperar a l’Assemblea del 30 de setembre per saber com quedarà la classificació, perquè este serà un exercici fotut… Penseu que les comissions a la fi declararan el que pertoca per cobrar més subvenció?
Així crec que allò que es presente esta setmana no serà paregut a altres anys, pot ser, tindrem sorpreses i algú, sense voler, plantarà a 1era B.
Vull acomiadar-e en unes paraules sàvies, carpe diem, que vol dir que aprofiteu el dia, ja que malauradament en tot això dels diners, no hem parlat de la crítica dels monuments, que també és art.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Fallereta per entregues

8 September 2009 at 19:05 · Filed under Activitats, Fallera Major and tagged: , , , , ,

A setembre és el més de les col·leccions per entregues, els clàssics col·leccionables de la tele, bé siga un curs de guitarra o per fer un avió, però tot en entregues i cada setmana, que jo sempre em pregunte qui els termina; les col·leccions?. Sempre a setembre, deu ser que els psicòlegs ho han estudiat, però cada any ens inunden d’ofertes de cursos, maquetes o el que siga, per entregues.

I la proposta de la columna de hui serà en eixa direcció, que Junta Central Fallera llance als quiosc de tota la ciutat, les convocatòries per entregues, que vos semblaria que puguerem llegir el reglament faller en plecs col·leccionables, o que es venguera la relació de Falleres Majors, en fotos a tot color i en estoig de luxe, gratuïtament i amb la primera setmana les tapes de regal. Vos imagineu?

O, que les bases dels concursos les entregaren també en col·leccionables; en la primera entrega la base de la maqueta i els pots de pintura i així, les comissions podríem anar fent i, pot ser puguérem presentar-nos als concursos. Si val, els col·leccionables ningú els acaba i el tema dels concursos és un tema prou important com per explicar-lo per entregues, si, però, el que si estaria bé, és que JCF ens informara de com seran els concursos, si els premis s’han d’entregar on sempre o en altre lloc i sobretot, si les bases han canviat. Per favor feu la primera entrega dels concursos de maquetes, de betlem, i més!!!

Imagineu que, com s’està parlant, les maquetes s’hagen de fer a l’Expojove i només pels xiquets, mentres algunes comissions ja les tenen fetes, aprofitant l’estiu… Perquè no publiquen ja les bases de tots els concursos per fer-se una idea?. Tant hi costaria?

Però de col·leccionables va la columneta d’este faller que no calla, parla, opina i sense la veu massa fina. Així, i per fer un homenatge d’un satíric en burrera, jo faig la primera entrega d’un poema del Bolufer, perquè volem que el Salva siga matenidor de la Fallera Major, imagines “l’espantor”?

Per tu dolça fallereta,
porte el cor accelerat,
malgrat que sigues grosseta,
lletja com un pecat,
tens el nas deteriorat,
i got de negres pelets,
el morro desajustat
i el cutis, ple de granets…
(Pots sentir-lo des d’ací)

Comments

El Pla F

2 September 2009 at 15:41 · Filed under Activitats, Fallera Major, Ofrena

Hem tornat a la nostra volguda València i ens hem trobat més de 100 obres encara per terminar, i com sempre, hem de tirar-le les culpes al govern central, que ha posat en marxa un pla E, per l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació. A més, no només tenim les obres del Pla E, també hi han obres de la Generalitat per fer la llínea T2 del metre. Però des de l’Ajuntament, demanen disculpes als que han estat a l’agost i encara han patit més, i ens recorden que a la llarga ens va a compensar.

I el que demanem és un Pla E per a les falles, que seria el Pla F, de falles, un plà d’estimul a les economies falleres que, entre altres i després d’un estiu calentet, hauran de tractar, un dels temes que encara estan pendents al món faller, com ara, l’acondicionament dels casal fallers a les normatives que vindran. Si, ja no ens recordem, però cal un Pla F, per poder afrontar-lo en garanties. I a més, per allò d’incentivar, podíem aprofitar el pla F per innovar i investigar com en de les meduses de les platges podem il·luminar els carrers en falles, que jo he sentit que a la Universitat Politècnica hi estan investigant-les, les meduses, per exemple.

Ara, que estem a mitat d’exercici, millor que el Pla F, Junta Central ens va presentar el Pla MariCarmen o el Pla O d’Ofrena i, segurament serà el que més paraules de fallers arrancarà a setembre. Bé, en el permís de la Cort d’honor… I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral, això és la fallermajorització de la festa, vocable del que ja parlàrem en altra columneta d’abans de l’estiu.

Però, el Pla MariCarmen o d’estimul del recorregut de l’Ofrena, és presenta com un pla per organitzar 50 tones de flors que conformen un manto a la nostra Geperudeta. Pel més de juny ens presentaren una bateria de propostes per reflexionar-ne entre els millors camins que ens portaran a dur-les i segur que els fallers hem fet els deures i aportarem les solucions, je, je. Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, hem pogut pensar en la millor opció i sense descalificar cap, aportarem…!!!

Per cert, teniu entrades per la preselecció de la Fallera Major?

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

El faller a un sol clic

29 July 2009 at 10:17 · Filed under General, JCF and tagged: , ,

6.000 internautes viuran 7 dies enganxats a Internet en la Campus, des de la ciutat de les arts de València, a la nostra casa i diuen que les empreses punteres busquen en els campusers a futurs treballadors, i em pregunte… perquè no va Junta Central Fallera i mira?, si els té al costat? L’Ajuntament de València col·labora, segur que hi han entrades…

Si he de dir la veritat, la secretaria virtual, que Junta Central Fallera ha posat en marxa per facilitar les gestions en les comissions, està funcionant, o almenys ens envien els comunicats per correu electrònic i no hem d’anar a per ells. Però d’això, al que la llei 11/2007 entén com secretaria virtual, hi ha prou.

La Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP), coneguda més popularment com a Llei 11/2007, suposa el repte de modernització de la gestió administrativa pública espanyola més gran dels últims anys. La llei declara com un dret la possibilitat de relació electrònica amb l’Administració (i JCF hi és Administració pública) i, per tant, estableix com a obligació d’esta la implementació dels instruments i els sistemes necessaris per portar-la a terme. Fàcil!!!

En definitiva, l’esperit de la Llei 11/2007 impulsa una adaptació i simplificació dels procediments administratius i potencia la transformació d’uns serveis públics centrats en el ciutadà i no, en el tràmit o el procés (repetem; en el tràmit o el procés). La llei assisteix el ciutadà, inclús al faller, en el dret de no haver d’aportar la documentació que ja es troba en poder de les administracions públiques.

Que la Campus Party, al costat de Junta Central, a la ciutat de les Arts i de les ciències, siga el referent del món i que el tenim a València ens fa orgull, com que guanye Contador a Paris, encara que no va sonar el nostre himne a la primera, com la medalla d’or de la natació sincronitzada, com tantes coses que ens fa sentir orgull. Ara, a la Party, seran més de 8 gigues per descarregar documents i fer tràmits. És cosa del futur?. No, és del present ben present…

En l’actual exercici s’han fet progressos respecte a la tramitació de documents de les falles, pots omplir-los, imprimir-los, ficar-los el segell i portar-los en mà a Junta. Tot un abans!. Encara que també pots escanejar-lo i tornar-lo per correu electrònic… almenys no has de fer el trasllat!. El sentit de la llei no és eixe, però si que es de veres que facilita als secretaris el passeig (encara que conten els malvats, que la gent el que vol es deixar-se veure a les dependències de Junta…).

El sentit més productiu i el que deurien facilitar a les comissions és el de no aportar la documentació, ja que la portaren l’any passat i l’altre, i l’altre. Com s’entén, per exemple, que si l’historial de cada faller ja està a Junta, ens demanen portar una fitxa de cada faller per donar-li les recompenses, que ho facen d’ofici, no?

Bon estiu i descanseu!

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina!

Comments

de colors

22 July 2009 at 9:44 · Filed under General and tagged: , ,

He llegit fa poquet, que a l’Europa de les nacions estan canviant de color, per culpa de gent inquieta, que parla clar, defensa un món sostenible i les bicis per anar per casa, que s’implica en els drets civils, integra als immigrants i parla d’un futur habitable, jo crec que va ser el color verd. He sentit que s’estan emportant els vots, que un dia van ser de color roig i ara, no volen ser de color gris.

De sempre m’han dit que hi havien dos colors en la política, que es la ciència que representa al ciutadà, sempre m’han dit que hi han dues parts, l’esquerra i la dreta i que es poden fer les coses, d’una o un altra forma. I em negue a reduir-lo tot a eixe simplisme nacional; n’hi han, o espere que hi hagen, idees i colors, molts colors, hi han tarongistes, quatribarrats, blavers, verds i de tots els colors i tots conviuen als casals de la festa fallera. De quin color és per a tu València?

Del color dels diners parlarem en la columna, que com cada dimarts a les set de la vesprada, és el que més m’agrada, i és que, diners ens fan falta per fer de la nostra festa, la millor festa del món, un món que ens reclama la nostra responsabilitat. I parlant de responsabilitat i, de diners no podíem deixar de fer referència al model de finançaments, com no?, que per quadrar-lo està costant més que si ho fera Junta Central. Si, farem una simulació del model de finançament de les comissions falleres: Com és faria?
Quins criteris s’utilitzarien per fer el repartiment de diners a les comissions?
Es donaria un percentatge extra als d’especial? Però, d’especial de monument, d’especial d’activitats, d’especial d’enginy, d’especialment històrica?
No!!!, donarien un percentatge per cada faller censat?
O millor, es repartiria segons el territori, de cada demarcació?
No me’l se!!!, però realment el tindrien del més difícil, i segur que es trobaria la fórmula per donar més diners als més poderosos, i a més, que ningú estaria content. Com no entenem el sistema d’esta simulació, no podem dir, si es bo o roí, però es podria deduir que no potencia massa la solidaritat entre els iguals.

Com les fonts de finançament del nostre particular partit, són clares com l’aigua, només ens fa falta que els nostres tresorers ens busquen més ingressos, encara que siguen en regals, ja que en les quotes dels fallers, en els premis i en les subvencions no podem fer totes les iniciatives que d’un món creatiu, com som les falles, hauríem d’esperar. Caldrà buscar noves formules de finançament i no només els patrocinadors, que si permeten al que s’ixen de la monotonia, reafirmar els seus projectes, siga per l’espectacularitat dels monuments, per la seua història, per l’organització de concursos o per inventar la cremà de colors, de tots els colors…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

* Abans de la columneta ferem referència a la setmana de música de cambra de Montserrat, que estem gaudint-la estes nits d’estiu a la plaça de l’Ajuntament de la localitat de Monserrat… vindràs?

Comments

Pare, jo que he fet mal?

15 July 2009 at 10:51 · Filed under Fallera Major and tagged: ,

No filla, no, hem sigut els presidents els que ho hem fet mal… intentes explicar-li a la teua filla perquè les seues amigues han eixit seleccionades a la Cort d’Honor i ella no, intentes explicar que el pare no ha volgut parlar en ningú, perquè pensava i continua pensant, que no hi han criteris suficients per decidir si unes xiquetes o altres son les seleccionades. I, el pare no anava a utilitzar el seu càrrec, pot ser s’ha enganyat, però, no filla no, tu no has fet res mal.

Pot ser, que esta opinió siga massa personal, i que algú puga pensar que és una rabinada, però vos assegure que no, l’únic que vull és compartir la frase que em bombardeja el cap des d’aquella nit, “Pare, jo que he fet mal?”, i compartir-la en els que tenim la responsabilitat de prendre decisions, perquè no val dir “que les coses en el món faller son així”, no!, en resistix a acceptar que és això el que volem per a les nostres filles, siguen seleccionades, o no.

Ni que parlar de les 13 xiquetes que al final tindran la sort, perquè les de l’any passat ja tingueren prou en el soporífer avorriment mentre el jurat es decidia, un jurat, que independentment que siga de presidents o de Junta, té la responsabilitat de prendre eixa decisió, com també, la mateixa estructura de Junta, en té la responsabilitat per mantindre el sistema. I, ja podíem aprendre dels xiquets, o de quan nosaltres eren xiquets on les decisions més importants es prenien en un pràctic; “pito-pito gorgorito, ¿donde vas tu tan bonito?.

Hi han veus que ja s’alçaven a favor d’un sorteig per a les candidates infantils, sense anar més lluny un altre president que tampoc va estar al jurat per pareguts motius i que, segurament també tindrà al seu cap la frase, però dita per altra xiqueta. Ell, era dels que defenia, no fa molt en l‘emissora música i falles ràdio, un canvi en el sistema perquè en definitiva, les xiquetes son xiquetes, no? L’opinió que ara vos conte no és fruit dels resultats de l’altre dia, sempre ho he pensat, en qualsevol selecció infantil, però en eixe temps no tenia, ni la responsabilitat de president, ni la possibilitat que em donen les ones radiofòniques.

Pensar, que els mateixos companys presidents hagen pogut deixar de votar a les candidates per les discrepàncies en temes de l’Agrupació o per ser d’una o altra falla, no em passa pel cap, perquè en definitiva son xiquetes i no crec ningú capaç de fer-ho, però com la frase continua al meu cap i espere que en el de cadascú dels que tinguen la responsabilitat per canviar-ho; Pare, jo que he fet mal?, no xiqueta no, ha segut el pare que no ha volgut entrar en el circ, i tampoc no ha fet prou per llevar la lona i amagar els animals d’eixe circ anomenat “tria de xiquetes”, sense saber el que pensen, com es sentixen i sobretot quins objectius hi ha per fer-ho així.

Quan la meua filla i, les filles dels més de tots els pares i les mares que han passat per això, ens pregunten; Pare, jo que he fet mal?, pare, si totes deien que anava a eixir?. Pare, si molta gent m’ha dit que jo estaria d’alt de l’escenari? Pare, he fet alguna cosa mal?. Només podré intentar no plorar i contar-le un conte on una xiqueta podia canviar el món només diguen: Per mi, i per totes les meues companyes!

Un trist faller, que no deixarà de fer!

Comments (1)

l’art efímer americà

15 July 2009 at 10:42 · Filed under Activitats, Monuments and tagged: , ,

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

Excés de fallermajorització(*)

15 July 2009 at 10:37 · Filed under Fallera Major and tagged: , ,

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments (2)

Excés de tones

15 July 2009 at 10:27 · Filed under Ofrena and tagged: , ,

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:
Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments (1)

stayorganitation

15 July 2009 at 10:18 · Filed under Activitats, General and tagged: , ,

En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta. I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular. Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los. No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?. Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?. Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no? Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments

IV Mostra del llibrets

15 July 2009 at 10:09 · Filed under llibrets and tagged: , ,

50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia. El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra. Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà. Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria. Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions. Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes. Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc. En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante) Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Comments