Sí, efectivament vivim dels records, tenim pensaments d’allò que ja ha passat, i idealitzem eixa memòria i, en esta ocasió, ha sigut el 2010, un any per no oblidar. Un fum de coses que hem compartit i a més, ens heu fet partícips d’un tros de la vostra vida.
Cada falla s’obri a cada Fallera Major en el seu any, per fer-li un any que no puga oblidar fàcilment, de la mateixa manera que cada Fallera Major dona el millor de si mateix per ser la més digna representant de la comissió allí on li correspon anar. I a voltes molt millor representants que per els mateix presidents.
M’agrada recordar cada moment que la Fallara Major eixint ha dedicat a la comissió, a la seua falla la primera decisió fins la cremà.
Ara ja només queden els records, dels passa carrers, dels actes, de les dedicatòries, de l’esperes per les presentacions on enllumenaven a les seus companyes en l’última tela del mercat.
De fotos també es recorden en estos moments d’acomiadament, instantànies que capturen el moment per recordar-los sempre. Segur que cada Fallera Major té la seua foto record, o arreplegant un premi, o en una personalitat que passava per la falla, o en l’ONG fent la donació que la teua falla ha recaptat en esforç.
Fallera Major que eixes, que ixes però que te quedes, hem tinguts molt bons moments i altres, pot ser no tants, però cap podrà embrutar el teu regnat, que ara ja fa història per rebre altra princesa.
Sempre ens queden els records, sempre sereu la Fallera Major del 2010, i ara fallera només. Només ens quedaran els records…
Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.
Veu fina i fallera 
Deixa un comentari