Veu fina i fallera

la columna setmanal d'un faller que parla, opina i no te la veu massa fina.

Els rodets musicals i sostenibles

La notícia del principi de la setmana era que el Partit Popular governarà per primera vegada a la democràcia, la Junta d’Extremadura. I d’això ha tingut compte Esquerra Unida, encara que encara no està clar.

Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!

Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…

Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.

Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.

Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.

Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Anuncis

El #15m faller

Mentre la Cort d’honor de la Fallera Major va de barriada en barriada acudint a totes les processons de la Mare de Déu, l’assemblea de presidents no podia aparcar a la plaça perquè estava ocupada pels indignats. Pot ser que desallotjar-los per poder aparcar els presidents haguera segut un poquet fort! En tot cas, si hagueren guanyant la Champions!!!

Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.

El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.

Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que  a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?

Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.

Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.

I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Sí al valencià

Gràcies x 1000

M’agradaria sumar-me a l’aniversari dels 1000 programes de ràdio en paraules d’agraïment, de complicitat i, d’ànim per continuar en una informació plural. Ho faré en paraules d’un amic que recentment ens ha emocionat, perquè ell, un poc dessegut del món faller, ens ha volgut donar les gràcies pel treball que fem per la cultura en general i per les falles en particular. El meu amic Eduard ens escriu en primera persona i ara, ho compartim:

És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.

Gràcies per creure que és possible.

Gràcies per demostrar-ho.

Gràcies per aconseguir-ho.

Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.

Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.

Gràcies per la teua visió de la festa.

Gràcies pel teu poder de seducció festiva.

Gràcies per ser i per estar en la festa.

Rep una forta abraçada.

l’Eduard

– – – – – – – – – –

Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.

Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.

I els joves fallers?

He vist que l’Assemblea de presidents es vas dissoldre. I pense, dissoldre? Si ja fa quasi dos messoss que cremaren les falles. Un poc de burocràcia sembla, no?. Però, en compte de pensar això m’ha vingut al cap que la meua filla, de 14 anys, el passat 21 de març va entregar una redacció a la seua professora respecte les falles i, li la van destacar davant la classe. Diu així la redacció;

Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.

Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.

Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.

Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…

Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.

Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.

Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.

I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

En valencià, clar que SÍ.

Un llibret de falla en té sentit per la mateixa explicació de la falla i, per tant parlarà de la seua crítica, sàtira i, en vers. A més, li podràs afegir documentació, comentaris, DVD o el que es considere; en més sucre, més dolç. Però sense oblidar el fonament.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Si Enric Soler i Godes alçara el cap…

Si Enric Soler i Godes o Josep Bernat i Baldoví alçaren el cap llegirien coses què, pot ser, no tingueren res en comú en els seus llibrets primerencs. Sí pot ser, llegirien en admiració, o tot el contrari, l’article que enguany s’ha fet en el guardó que porta el seu nom com millor article atorgat per l’Associació d’Estudis Fallers.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

%d bloggers like this: