No filla, no, hem sigut els presidents els que ho hem fet mal… intentes explicar-li a la teua filla perquè les seues amigues han eixit seleccionades a la Cort d’Honor i ella no, intentes explicar que el pare no ha volgut parlar en ningú, perquè pensava i continua pensant, que no hi han criteris suficients per decidir si unes xiquetes o altres son les seleccionades. I, el pare no anava a utilitzar el seu càrrec, pot ser s’ha enganyat, però, no filla no, tu no has fet res mal.
Pot ser, que esta opinió siga massa personal, i que algú puga pensar que és una rabinada, però vos assegure que no, l’únic que vull és compartir la frase que em bombardeja el cap des d’aquella nit, “Pare, jo que he fet mal?”, i compartir-la en els que tenim la responsabilitat de prendre decisions, perquè no val dir “que les coses en el món faller son així”, no!, en resistix a acceptar que és això el que volem per a les nostres filles, siguen seleccionades, o no.
Ni que parlar de les 13 xiquetes que al final tindran la sort, perquè les de l’any passat ja tingueren prou en el soporífer avorriment mentre el jurat es decidia, un jurat, que independentment que siga de presidents o de Junta, té la responsabilitat de prendre eixa decisió, com també, la mateixa estructura de Junta, en té la responsabilitat per mantindre el sistema. I, ja podíem aprendre dels xiquets, o de quan nosaltres eren xiquets on les decisions més importants es prenien en un pràctic; “pito-pito gorgorito, ¿donde vas tu tan bonito?.
Hi han veus que ja s’alçaven a favor d’un sorteig per a les candidates infantils, sense anar més lluny un altre president que tampoc va estar al jurat per pareguts motius i que, segurament també tindrà al seu cap la frase, però dita per altra xiqueta. Ell, era dels que defenia, no fa molt en l’emissora música i falles ràdio, un canvi en el sistema perquè en definitiva, les xiquetes son xiquetes, no? L’opinió que ara vos conte no és fruit dels resultats de l’altre dia, sempre ho he pensat, en qualsevol selecció infantil, però en eixe temps no tenia, ni la responsabilitat de president, ni la possibilitat que em donen les ones radiofòniques.
Pensar, que els mateixos companys presidents hagen pogut deixar de votar a les candidates per les discrepàncies en temes de l’Agrupació o per ser d’una o altra falla, no em passa pel cap, perquè en definitiva son xiquetes i no crec ningú capaç de fer-ho, però com la frase continua al meu cap i espere que en el de cadascú dels que tinguen la responsabilitat per canviar-ho; Pare, jo que he fet mal?, no xiqueta no, ha segut el pare que no ha volgut entrar en el circ, i tampoc no ha fet prou per llevar la lona i amagar els animals d’eixe circ anomenat “tria de xiquetes”, sense saber el que pensen, com es sentixen i sobretot quins objectius hi ha per fer-ho així.
Quan la meua filla i, les filles dels més de tots els pares i les mares que han passat per això, ens pregunten; Pare, jo que he fet mal?, pare, si totes deien que anava a eixir?. Pare, si molta gent m’ha dit que jo estaria d’alt de l’escenari? Pare, he fet alguna cosa mal?. Només podré intentar no plorar i contar-le un conte on una xiqueta podia canviar el món només diguen: Per mi, i per totes les meues companyes!
Un trist faller, que no deixarà de fer!
Veu fina i fallera 
Deixa un comentari