I parlant d’altres, hui és el torn dels hooligans, no dels anglesos què demà s’enfronten al meu @valenciacf, no, hui parlarem dels extremistes, dels que per defensar el seu sentit vital, maten, MAAA-TEEEN.

Particularment, i al mateix temps què estic escrivint crec que no cal ni perdre temps en comentar estes manifestacions ultres que només aconsegueixen demostrar que les altres opinions son més encertades #depersé, només pel fet de ser conciliadores. Crec què deuríem formar en la doctrina del positivisme per aconseguir més reptes front a l’enfrontament doctrinal. I dic jo, si en tres hores pots formar-te com jurat de falla, no podíem en una fulla induir al positivisme faller, que ja tenim prou de crispació. Què no podríem intentar aportar en compte de mal fer…?

Parlant del curset de jurat de falles, és ben cert que no aniran en bici a jutjar les falles (i tampoc és precís), però si aniran amb la lliçó ben apresa. Efectivament en tres hores hi ha prou per conèixer els criteris per avaluar el treball d’un any, una altra cosa és que calga conèixer millor l’art de fer falles.

Si l’avaluació de la falla és un criteri personal, encara que consensuat amb altres dos jurats, i el secretari general confia en el la teua decisió no cal aportar més temps a la formació, però si volem formar als jurats amb garantia, pot ser els artistes haurien de tindre més temps per explicar el seu art, més temps per interpretar allò que plantem, des d’un punt de vista parcial (el del jurat) però formant en la varietat d’estils, formes i crítiques dels diferents plantejaments d’un projecte.

Anar de jurat de falles deu ser tot un honor i també una responsabilitat, i esta vesant va ser la més reclamada per part dels tres artistes que feren la xarrada pel museu faller el passat dissabte 26 de novembre. Frases com ara, “heu de tindre en compte que ens juguen el treball de tot un any” o “a l’hora de puntuar cal pensar en les hores que hem estat fent cada forma” intentàrem conscienciar, o condicionar, al futur jurat del treball que per març hi haurà al carrer, de la mateixa manera què el convicte demana clemència al seu botxí.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Hi han llibrets i, llibrets, i per tant és normal que a este món tant competitiu, hi hagen premis i, premis, que realcen el treball d’estes publicacions, de les comissions i dels fallers que ho fan possible. Així, la recompensa a l’esforç, el reconeixement del treball ben fet, amb il·lusió cal potenciar-lo perquè siga el motor de l’evolució d’estes singulars publicacions.

En els últims anys la Conselleria de Cultura, ara de Turisme, Cultura i Esports, ha impulsat els premis al llibret de falla dotant-lo econòmicament. I d’este impuls les comissions falleres han dedicat més temps als seus llibrets i per tant a les lletres falleres. Estes ajudes venen a sumar a les accions que entitats com ara Lo Rat Penat venien fent en defensa dels llibret de falla.

Ara bé, esta setmana s’ha publicat el pressupost de la Generalitat i es confirma la baixada, rondant altra volta el 15% i ja van 3 abaixades. D’una quantia al voltant dels 3.500 euros per al primer enguany pot ser no arribe als 2.000 euros al millor llibret. No estan els temps per les lletres falleres. Però com diu el cantautor “La tardor va durar el que tarda en arribar l’hivern”

Però, com la unió fa la força, dilluns es presenta a València un consorci o plataforma d’entitats baix la marca de Lletres Falleres per obrir el ventall de premis des de les entitats privades amb l’únic objectiu de potenciar les publicacions falleres, els nostres llibrets.

Baix el nom genèric dels premis Lletres Falleres es convoquen diversos premis literaris que tenen com a objectiu la promoció dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural, reconeixent tant l’esforç de les comissions que els publiquen com la d’aquells col·laboradors que participen amb els seus textos. Es tracta de premis que tenen una dotació econòmica important que va destinada tant a les comissions de falla com als autors, una ajuda interessant en els moments actuals. A l’inicial Premi Soler i Godes de l’ADEF; s’han anat afegint el Premi Malva d’Alzira, el Premi Mocador de Sagunt, i enguany s’incorpora el Premi Mestre Ortifus, convocat per la Falla Borrull-Socors.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

I jo em pregunte per esta afirmació dins del context de les falles, ja que pense que no hauria de tindre sentit en les falles. Encara què des de què estic pegant la brasa als ambientes fallers, des de què he aportat opinió a la festa, sempre he sentit el mateix… el món faller és immobilista. Doncs jo crec que no, es més crec que és tot el contrari… l’essència de la festa és innovadora, creativa i això és la base de la nostra identitat.

Sí senyor president, els canvis son possibles i inclús necessaris a tots els nivells per evitar estancaments, i desídia. Cal que entre aire nou, cal refrescar l’ambient, junt a la seua entrada.

Al contrari del que he sentit en les seues declaracions, que la declaració de patrimoni immaterial implicara immobilisme de la festa, jo pense que implica i, en això si li done la raó, responsabilitat per defensar la festa. La festa es pot declarar patrimoni, ben d’interès o el que pertoque sense evitar per això, que evolucione dins d’uns paràmetres consensuats, i permeten innovació i creativitat; faltaria plus!.

En tota l’estima cap al responsable polític de les falles, em permet dir-li; “Paco refresca”, perquè sí que cal provocar altres corrents, altres grups d’opinió plurals, generar il·lusions, captar altres sector de la societat per fer la festa encara més popular.

I com exemple simplement podríem fer una enquesta d’opinió, oberta a tots els sectors. Preguntem si cal o no cal revisar el reglament faller, explicant pros i contres, raonant els avantatges o els handicaps. No val dir què, “a mi no m’ha arribat la necessitat de canviar el reglament”, o què “he consultat en alguns presidents i no cal fer canvis”. En tot cas, caldrà fer estudis en profunditat per demostrar si cal o no, refrescar l’ambient.

Des del meu punt de vista, hi han tant a canviar que pot ser fora millor deixar-lo tranquil, però és la responsabilitat d’un gestor públic millorar l’entitat i no deixar-la només transitar.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

La capa d’ozó reté la majoria dels rajos ultravioletes del Sol i actua com regulador climàtic. Sí, sí, però la capa d’ozó i les falles, on està la relació?

Realment no molt, perquè podríem parlar dels efectes del fum a l’hora de la cremà, però realment a banda de ser molt espectacular i que no podem gaudir d’una bona crema, el fum negre directament no contribueix al forat de la capa, però com les institucions ja s’han oblidat un poc del tema, m’agradava comentar-lo ací.

El que sí que vull parlar hui és de protecció, de la mateixa protecció de la capa d’ozó al planeta, però a les falles… Hi ha alguna institució que protegisca les falles? Algú podria dir que Junta Central, però per a esta veu fina i fallera, JCF coordina a les comissions; marca les normes de convivència, però protegir, protegir???

Pot ser que amb la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l’ONU. Pot ser en eixe moment tinguem consciència de la protecció d’este bé immaterial i, per tant de les obligacions que això comporta per defensar la festa de les falles. Ara esperem que no es quede només en aconseguir-ho i, que la declaració ens duga a altres models d’actuació…

Ara que si parlem de protegir caldrà parlar de TV3, que algú he llegit jo pel facebook que no està d’acord que es puga veure per estes terres. Però, millor este tema ho deixem per al debat, que vull tancar la columneta parlant de falles i de protecció.

Sí, perquè protegir les falles és actuar amb transparència en totes les seues accions i per tant, no crear dubtes de cap tipus. El fet que es puga dubtar dels veredictes dels jurats que vetlen per fer complir les normes del reglament, es deixar desprotegida l’essència de la festa. Calen actuacions netes de qualsevol dubte o proposar un canvi del reglament per consolidar els principis. He dit!

No volia jo tancar, sense fer referència al twitter de malatdefalles, que si la setmana passada era Trending Topic de València (o siga tendència en el nostre idioma), hui ens planteja dins de la categoria de #treballsvalencians, la professió de jurat de qualsevol concurs faller.  On s’estudiaria això?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Però hui, m’agrada més parlar de les festes que tindrem d’ací a 6 mesos o de les que passàrem fa els mateixos i, dels actes festius per celebrar-lo; festes per commemorar festes que fan festa.

Va de bò, sí ara celebrem el mig-any de la festa fallera, però de la plantà o de la cremà?, del fet que plantem falles o de la festa que l’envolta i a vegades envolica?.

Moltes entitats socials, (així les denominen per terres asturianes a les associacions que aporten valor a la societat) a la nostra Comunitat proposen festes per celebrar l’inici de la carrera final, pot ser per a motivar als fallers, altres però fan un motiu de festa en si mateix amb els conseqüent trastorns a la societat. Recordeu que fa no res, alguns celebrarem, prenent els carrers, sant joan i el solstici d’estiu.

M’agrada la idea de celebrar amb l’artista faller que en sis mesos llevarem els plàstics als nostres carrers. M’agrada fer una festa per presentar els nostres projectes, però no fer una festa per celebrar que farem festa dins d’un temps.

A per cert, he comprar per estes terres del Nord el diari “La Nueva España” i m’han relagat la medalla de la Verge de Covadonga. Serà per fer pàtria?

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Una volta amainada la pluja començava la tradicional tertúlia estiuenca de la falla Serrans, a la fresca i darrere les torres o el que és el mateix, només entrar a l’esquerra, si pensem que serrans era la porta d’entrada nord de la ciutat, la porta per on entraren els repobladors en temps de Jaume I, procedents de les comarques dels serrans o inclús des de Terol.

Però la tempesta no va ser comparable als temps del Rei conqueridor, encara què dialècticament van quedar alguns dards en l’aire, ben per descomptat i, és que el tema ja plantejava controvèrsies, però la presència d’algunes Falleres Majors de València de diferents anys, amb dignes intervencions per cert, va ser el detonant.

Pot ser, la pregunta no fóra ben plantejada al principi, però poquet a poquet va reconduir-se per centrar el debat en la desídia de les comissions front a la seua falla i, no tant en un enfrontament dels partidaris de les “peinetes” versus els monumentalistes.

Intervencions prou encertades que ens feren centrar el pensament descartant del debat masclista de la figura de la Fallera Major i de la seua representació, encara que d’altres insistien en qualificar de monuments a les xiques presents i frivolitzaven de la seua figura, quan realment no ens preguntaven per això i sí, per l’essència fallera.

El fet de demanar que a les Falleres Major se les formara en matèria de falla en el seu regnat per part de JCF, es va entendre malament i va provocar altres reflexions com ara, perquè no és este coneixement dels monuments un valor a l’hora de triar-les per la Cort de la FMV o comentaris dels artistes com ara, que el quí vol anar a un taller en té sempre les portes obertes.

Ja per finalitzar el debat la proposta de les Falleres Majors de València va ser que els mitjans de comunicació preguntaren més respecte els artistes fallers… Pot ser obrim altre camí?

No conèixer el lema de la teua falla, no pegar la volta una vegada plantada al carrer o ni entrar el dia de la visita al taller van ser frases que ens dugueren a concloure la falta d’interés dels fallers en general per les seues referències. De l’essència de la festa estem passant a l’excusa per fer festa, Quino Puig dixit.

La part econòmica va centrar bona part de les intervencions, en primer lloc des de la Junta Local de Borriana apuntaren que la vesant social aportava els diners per poder plantar una falla i pot ser tot això, dona vida a les comissions. Però, la guinda de la tertúlia de serrans va ser conèixer que el vestit de la Fallera Major té més valor econòmic que el monument infantil que es plantarà enguany.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

(*) Podeu consultar el debat en les etiquetes #tertulieta i #serrans, així com sentir ací l’àudio Via @malatdefalles

Però, per l’època va ser tot un invent prou complicat el fet de cobrir de tela tota la plaça amb una ombra prodigiosa. Va ser “El Pernales”; Ricardo Cánovas Marcía, el valencià que va fer l’obra mestra que cubrix la plaça de la Verge en l’Ofrena i en altres actes importants i on cal protegir-se.

I parlant de protegir-se, deu ser el que ha pensat el ple de Junta Central Fallera al no publicar les raons perquè no s’admet les sol·licituds de creació de noves falles. Jo no és que siga partidari de crear més comissions, però si de donar explicacions del perquè. I sempre segons el reglament vigent.

Encara que la creació queda condicionada a l’Assemblea General, l’expedient previ de Junta, de les falles limítrofes i dels informes tècnics no es favorable en alguns casos, però i de la resta. Crec que és moment de reclamar tota la documentació abans de poder votar a l’Assemblea de presidents.

I si parlem de documentació caldrà veure la memòria econòmica de cada comissió que vol afegir-se a la festa fallera, ja que en el cas de de dos falles de la mateixa demarcació, el reglament el marca clar:

“De tramitar-se dos o més sol·licituds de creació de comissió de falla sobre una mateixa demarcació, s’optarà per aquella que destina major pressupost per a la falla i siga major el nombre dels seus components”

Sí, heu sentit bé major pressupost per a la falla o cadafal faller. Per fi algú ha escoltat les pregàries, donar més importància a la falla plantada al carrer front a la cervesa, festa, etc. Amen!!!

Estem parlant d’un 6-1 que no és un set de tennis, és que de sis falles només pot ser que entre una. El que pot ser i és, és demanar nou reglament faller? Un congrés?

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Sense anar tant lluny, per la nostra horta també han passat cosetes rares, com ara a Burjassot que governarà Compromís sense ser la llista més votada. I a més, si a això afegim que el president de l’interAgrupació de falles és natural d’este poble, podem afirmar que Burjassot està de moda!!!

Ara pense…, com van a coordinar-se? l’alcalde és d’un partit i les falles de la localitat depenen de Junta Central Fallera que la governa un partit d’altre color? No és una novetat, però mai en dos partits tant distants aparentment…

Però, parlant de partits i falles, siga a Burjassot o al cap i casal, la realitat és que els partits de l’oposició es limiten a donar uns premis en el millor dels casos, per exemple a l’escena de la falla com el premi “La Picota” del partit socialista, o el premi “Bloc i Foc” del grup Compromís, i pense que, Esquerra Unida promourà un altre, per parlar només dels que tenen representació municipal. Però, premis de falla, hi han molts; el recent de la pirotècnia o de la seda, o els de Controla Club o el del col·lectiu Lambda.

Parlant del Lambda este cap de setmana és la festa de l’orgull al mític barri de “Chueca” a Madrid, però enguany serà més sostenible que mai, ja que els assistents aniran en cascos connectat per ràdio per sentir la música del concert sense molestar al veïnat. Una decisió provocada per la negativa de l’Ajuntament madrileny de no donar autorització degut al canvi de normativa en matèria de soroll.

Sí, has sentit bé, sentir música d’un concert amb cascos per no molestar. El grup toca igual, però els decibels no son molts i es transmet la música a la mateixa volta i, els receptor estan en cada orella dels assistents. Meravelles de la tècnica que ja s’ha gastat al festival de Benicàssim.

Pot ser els fallers, o millor dit les falleres, tenim un avantatge per portar-lo endavant, ja que a la setmana fallera i, pot ser tota una línia de negoci, podíem trobar una altra utilitat als rodets de fallera, en uns auriculars inclosos.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Pot ser, com a l’ordre del dia hi havia el punt d’elecció de la comissió de recursos, millor no fer massa soroll, no siga que ens planten una acampada a la porta de JCF, o a les preseleccions per…, en compte de proclamar les Falleres Majors, proclamar democràcia reial ja.

El moviment #15M, està influenciat per tots els sectors, segurament del col·lectiu faller també hi hauran implicats. No? Que no estaran a la comissió comunicació de l’#acampadaValència i faran el llibret amb l’explicació?.

Parlant de democràcia i de funcionament democràtic, he llegit a la web que ens adoctrina, que s’ha constituït el Consell de Festes Tradicionals com un òrgan consultiu i assessor de la Conselleria de Governació. Ara si que estarem ben representats!!. Segur que per això els indignats estan arreplegant les tendes. Segur!. Encara que  a Gandia, a Borriana, a Requena, entre altres, no se’n aniran de les places. Que no són festes prou importants com per poder aportar al citat consell?

Anar-se, anar-se el que es diu anar-se’n, jo crec que sí ho farà. No està confirmat, però que et dediquen un pasdoble, ja vol dir alguna cosa. Més bé, és tot un senyal! Però deixarem per un altra columneta el moment del comiat, hui encara és especulació i ara millor parlar de novetats.

Els que si hem dit adéu i hola, som els de la “Onda”, els de “Onda fallera” que ens hem passat a la “Una”, i sense tocar la Zero, per descomptat. Hui és moment de retrobament, de xiquets amb sabates noves, de compartir il·lusions, de continuar un projecte.

I això de les novetats i per acabar-ne per hui, també donem la benvinguda al consistori municipal i per tant, a l’òrgan gestor de la festa, als dos nous partits integrants del ple; Compromís i Esquerra Unida. Molta sort i no vos cremeu de seguida!.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

És poqueta nit i la ciutat comença a donar els primers badalls que anuncien el principi del somni; és un bon moment per a donar-te, Onda Fallera, les gràcies.

Gràcies per creure que és possible.

Gràcies per demostrar-ho.

Gràcies per aconseguir-ho.

Gràcies per evocar-me una de les part més boniques de la meua vida.

Gràcies per tornar a encendre en mi la flama de la il·lussió.

Gràcies per la teua visió de la festa.

Gràcies pel teu poder de seducció festiva.

Gràcies per ser i per estar en la festa.

Rep una forta abraçada.

l’Eduard

- – - – - – - – - -

Ara, estimat faller, dona-li tu les mateixes gràcies a les persones que viatgen al vostre costat, i que si ho fan, possiblemente, es per mantindre en tu eixa il·lussió; dona-li les gràcies al teu company o a la teua companya perquè sense ells, no sé si tot seria així.

Un faller que parla, opina i té la veu massa fina.

Quan l’olor a pólvora inunda els carrers, ja no queda cap dubte, estem en plenes falles. Unes festes que segons qui les explique han deixat de ser el que eren. La majoria dels valencians segueix defensant les falles com “l’antiga festa”, però les falles i cada dia més, es veuen obligades a evolucionar.

Durant 19 dies del mes de març, a les dos de la vesprada, una “mascletà” atrona la ciutat des de la plaça major, les orelles sembla que van a rebentar, però mai ho fan. El cos tremola per dins. Espanta però emociona, i l’últim tremolor de les seus explosions, obris la boca inconscientment perquè isca tot el so emmagatzemant a l’interior del cos.

Festes de barri, on cada falla munta la seua carpa, i allí; es sopa, es juga, es veuen espectacles i la diversió és assignatura obligada.

Tots els preparatius, les ganes i la il·lusió fallera es veu reflectida en els monuments; estructures grans, coloristes i cridaneres que omplin la ciutat., la música, la impaciència, les matinades, la pólvora, la diversió, el contratemps, cada somriure, alguna que altra discussió, els xurros amb una poqueta xocolata, les ximpleries, totes les cançons amb els respectius balls. El sonmi, al que acompanyen les olleres, els mil i un vestits, les flors que es porten a la Verge, l’emoció, els premis, cada petard que pot significar el somriure d’un xiquet, les disfresses, tallers, rialles… El sentir la major afonia de la teua vida el dia 19 i la màxima llibertat després de llevar-te el monyo, cada amistat que comença o que s’acaba…

Passen els dies i com si no ho feren, l’emoció que cobreix en carpes fa que cada minut es converteix en un segon.

Cada monument té un cotxe de bombers preparat per intervindreu i reconduir les flames cap a dins. Els bombers banyen els fallers amb l’aigua de les manegues, i quan aquesta comença a inundar la seua roba, senten que el fred inunda el seu cos, i que per eixa bogeria d’una nit de falles hauran de guardar llit.

Aquestes sensacions, algunes explicables, altres no tant, són les que inunden els carrers de València del 15 al 19 de març.

I, és que hi han voltes que prefereixes quedar-te en la il·lusió dels fallers primerencs que en les estructures arcaiques que ens governen.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Parlar d’una falla, ací i a la meseta, és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat i no és parlar d’una festa que es fa igual ací que a l’altra part del món. No!. Parlar de falla és parlar d’un senyal d’identitat!.

Si les dues premisses anteriors les tenim clares, el fet d’escriure un llibret en castellà jo, particularment, no l’entenc, no m’agrada, no és precís… el respectaré? Clar, però no com a llibret, serà un dossier explicatiu, un fullet del monument, però no un llibret de falla.

Servirà per difondre la nostra festa?. Sí.
Per donar-la a conèixer a més gent…, També!
Inclús, caldrà fer-ho en anglès, ara que ens declararan patrimoni?. Doncs no!, no caldrà fer-ho ni en anglès ni en castellà perquè ens declaren ben de la humanitat. És la nostra identitat i, això es valora més fóra que dins.

Al respecte del tema, al llibret de la falla Borrull Socors es va recollir un escrit que reflexionava respecte la col·laboració, d’un escriptor en valencià, amb la falla de Tavernes i he fet meues algunes de les seus paraules, en el seu respecte, clar!.

Sico Fons es referia a l’idioma en què escrius…
Per què escriure en valencià i no en l’idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem xicotets? Si, en l’altre podràs comunicar-te amb més gent?
La llengua, és essencialment una ferramenta formidable que hem desenvolupat els humans per tal de comunicar-nos i expressar-nos. Per a molts, el més desitjable seria que existira una sola llengua (si fóra possible la d’ells?) i així la comunicació seria total i absoluta. Sense entrebancs idiomàtics. Però, ens recordava al llibret, la llegenda bíblica de la Torre de Babel i el caos que va originar.

Evidentment però, això no és així. L’idioma és molt més que una ferramenta de comunicació; o si més no, és més coses a banda d’això. La diversitat d’idiomes enriqueix la cultura humana, singularitza una cultura o un poble i ens dóna una forma particular de veure la realitat. Quan un idioma desapareix, desapareix amb ell tota una forma de veure i comprendre les coses, i també, és clar, s’hi esvaïx tot un poble –potser mil·lenari– o una nació.

Així que no es necessiten moltes més raons per a escriure en valencià. Alguns hem triat escriure en valencià perquè és la llengua d’esta terra i de la gent que hi ha viscut des de fa segles.

Un faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

No sé molt bé, entre altres coses, no m’ha interessat mai conèixer els seus pensaments polítics, ni festius. Únicament sé que van ser, d’una banda el primer president de l’ADEF i, que van escriure llibrets de falla i en això, cal tindre prou.

Parlant de l’article guanyador del Soler i Godes, que s’ha publicat al llibret de la falla Arrancapins, crec que almenys ens farà meditar, pensar o estufar paraules de tota identitat. Baix el títol Falles Valencianes, Populars i Combatives ens ajuda a comprendre altra realitat de la festa.

Per tal d’ajudar a comprendre’l, abans d’escriure esta columna, l’he demanat ajuda a la meua filla de 14 anys, perquè el llegira i em comentara; “Pare, no entenc perquè s’han perdut les falles?”, “És veritat, la Cort en té molt de masclisme”, són les primeres preguntes, a mig llegir, que la meua filla m’ha espentat.

L’explicació la dona el mateix article com a fonamentació d’esta iniciativa festiva que es va crear al barri de Carme, com alternativa d’allò què uns joves miraven de les falles.

“Moltes dels joves, doncs, van créixer en entorns familiars i culturals que rebutjaven les falles -o en què s’havien convertit-, però a l’hora les hem viscudes intensament, especialment a la nit, quan, les Falles, amb tots els seus defectes, han esdevingut espais de llibertat en una societat cada cop més reprimida i repressora”.

En este paràgraf explica el perquè d’este moviment social, que sorgix paral·lel a les falles, però que reivindica una festa més progressista i nacionalista, que en un principi es veu fóra del sistema, però que veu indicis d’integració als casals del Carme.

Una altra clau que cita l’article per explicar el context perquè va nàixer esta iniciativa la podem llegir…_ “… o potser no hi van renunciar sinó que senzillament el van abandonar, com es van abandonar tantes coses per incapacitat, ineptitud o comoditat.”

Per cert, la meua filla m’ha resumit dos paraules: “Esta guai”. Clar, jo l’he preguntat, el què?; “que organitzen coses per a joves…”

Una faller que parla, opina i no té la veu massa fina.

Es veu que estar a prop la campanya a mogut encara més interès del normal per la nostra festa en els cercles polítics; que si la festa millor en cap de setmana, que si les falleres porten la falda no se com, que si… I tot, ara quan la cendra està apagada i els periodistes no tenen res que contar.

Caldrà recordar que l’Assemblea és sobirana i només els presidents reunits, podran determinar el sentit de la festa i, si cap organització política vol fer propostes tindran, a partir del 26 de març, per a fer-les en forma de programa electoral.

De fet, hi han hagut més polítics que mai visitant comissions falleres que han volgut conèixer les impressions de la festa per després fer les seus propostes a la ciutadania, però jo crec que totes deurien respectar l’òrgan de decisió de la festa i no llançar globus als mitjans de comunicació per veure com cau.

De la mateixa manera que el premi La Picota, atorgat pel PSOE, ha quedat molt posicionat al donar-lo a la falla que es proclama fora del sistema, estem parlant d’Arrancapins, les declaracions de membres del partit de govern, del PP ocasionalment, de traslladar la festa al cap de setmana marca la política que voldran plasmar al seu programa electoral.

De tota manera, ja estem en campanya electoral,
on pots prometre sense mirament,
que després no cal complir-lo estrictament,
perquè tot i val per guanyar vots i traure el pectoral.

Ja comencem l’exercici del 2012, però tindrem dos mesos molt intensos, per parlar de falles en hipòtesi, dos mesos d’il·lusions poc complides, però que donen joc per als guionistes.

Un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.